El dia 29 d’aquest mes havia de concloure formalment la instrucció de l’anomenat Barçagate al Jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona, on fa quasi dos anys que no es fan diligències de cap mena que tinguin relació amb la causa principal oberta al seu dia, presumptament per la producció de tuits institucionals des d’una empresa de monitoratge i disseny reputacional externa al FC Barcelona, Nicestream, contractada per decisió de l’assessor a la presidència Jaume Masferrer. No serà així perquè, per ara, la base de l’acusació clau contra l’expresident Josep Maria Bartomeu continua sense haver estat presentada per Mossos d’Esquadra en un informe que aviat farà tres anys que es demora i que tampoc no arribarà a temps de poder tancar la instrucció a final de mes.
A banda de voler estirar-la més enllà de qualsevol límit raonable, els experts en matèria processal no dubten que aquest retard injustificat i incomprensible només es pot atribuir a una negligència per part del cos o la seva voluntat de manipular i controlar els temps judicials a favor de determinats interessos que, en cap cas, serien els dels investigats, principalment contra Bartomeu, que sempre ha aparegut com la peça de caça major contra qui ha disparat Mossos des del llunyà 1 de març del 2021 quan van realitzar, sense un mandat de la jutgessa del cas, una sèrie de registres i la detenció de l’expresident, retingut una nit a les dependències policials i portat davant la jutgessa emmanillat presumptament pel delicte d’haver ordenat l’enviament de tuits.
En l’exagerada dimensió mediàtica al voltant del cas, gràcies al fet que l’aparell laportista va saber convertir aquest probable delicte en una mena de delicte criminal d’una magnitud i gravetat sense precedents en la història de la humanitat, Mossos ha tingut tant a veure, amb les seves absurdes actuacions, com el canal oficial de propaganda i soroll, l’espai ‘Què t’hi jugues’ de la SER, on s’ha cuinat un explosiu i picant plat periodístic batejat com a Barçagate, amb la complicitat manifestament parcial de l’agència EFE i altres espais digitals àvids de medalles i reconeixements a canvi de ser la veu de la mà que bressola el bressol.
El pertorbador procedir de Mossos s’ha reflectit en el mal ús, delictiu per als advocats de Bartomeu i més que sospitosos per a la mateixa jutgessa, del material requisat (àudios, correus, whatsapps, escoltes i documentació escrita) en distraccions i desviaments de la pretensió principal de l’acusació, que pràcticament ha passat a un segon pla, oblidada per la prioritat d’anar esquitxant l’actualitat barcelonista a conveniència del relat laportista amb informes puntuals i estrident sobre possibles compres de periodistes o delictes de revelació de secrets. Acusacions que, una darrera l’altra, primer ha semblat que acabarien pràcticament al ‘corredor de la mort’ i després han decaigut i finalment han estat desestimades perquè els informes s’havien forjat des de Mossos amb molta més imaginació que substància.
La sensació és que aquests informes de Mossos, certament poc professionals, s’havien instrumentalitzat per treure el focus de les crisis successives, esportives o institucionals, de l’agitat mandat de Joan Laporta.
Avui la causa segueix com al principi, neta, sense més causes paral·leles que la querella de Jaume Roures per injúries i calúmnies, inicialment arxivada i reoberta estranyament per l’Audiència Provincial només per injúries una vegada admesa que les informacions sobre els suborns de Mediapro i altres delictes eren veraces i no podien considerar-se calumnioses, una reobertura que no beneficia realment els interessos de Mediapro, menys encara ara que Roures ha estat acomiadat.
El que no té sentit ni explicació és que des de Mossos s’hagin fet informes que tenen poc a veure amb la causa, trepitjant aquest terreny pantanós i arriscat de rebuscar en el material per intentar destapar altres delictes i emportant-se alguna severa amonestació de la jutgessa, i no hagin conclòs l’informe central amb aquestes conclusions que molts mitjans ja han avançat com a delictes i una més que segura condemna penal.
Ara com ara, la jutgessa no només no disposa d’aquest element clau per avaluar els presumptes delictes, considerar la possibilitat d’obrir judici oral, si s’escau, contra qui i amb quins càrrecs i calibre acusatori, o bé arxivar totalment o parcialment la causa. El problema afegit és que les declaracions igualment decisives dels investigats com Bartomeu estan pendents i raonablement no es produiran fins que Mossos facin la seva feina i presentin les seves conclusions.
Fonts properes a aquesta conjuntura judicial recelen de l’estratègia de Mossos perquè no han sol·licitat la pràctica d’altres diligències complementàries i perquè havent repassat el material per a altres distraccions no hi hauria d’haver cap motiu per explicar un retard. Més aviat conjecturen que Mossos no ha pogut trobar realment la manera d’imputar a Bartomeu ni sostenir el delicte ni les conseqüències que mediàticament han estat tan escandalosament predites sense més fonament que aquest to groguenc d’una premsa que també ha esgotat tots els recursos per cridar l’atenció del barcelonisme.
Fins ara, les resolucions judicials han afavorit la defensa de Bartomeu, que és a qui es pretenia criminalitzar, amb novetats que, com és lògic, no obren els informatius ni es tracten amb el mateix desplegament de titulars, temps i debats que les especulacions alimentades des d’un sector de la policia autonòmica.
La rematada és que tant el Barça com Roures, personats a la causa, han sol·licitat una ampliació del període d’instrucció de sis mesos. Li han llençat un cable a Mossos com si juguessin tots al mateix equip. Al final, potser esgotaran la paciència de la jutgessa.
