Les gestes financeres de Joan Laporta, extraordinàriament matusseres i cada cop més sospitoses de negligència, sobrepassen tots els límits coneguts de la història del Barça, tant pel seu volum com per la transcendència, a més de ser indistintament desafinades tant en la gestió ordinària com a l’Espai Barça, que compta amb un pressupost i gestió a part, almenys per ara. En aquest sentit, Laporta es pot dir que mai defrauda, ja que fa dos anys ja va guanyar les eleccions amb una amplitud inqüestionable prometent als socis que, gràcies a l’experiència del seu primer mandat, ell era el millor candidat per “tornar-ho a fer”, és dir per repetir els seus èxits i conquestes en el passat, fossin quines fossin.
El seu primer balanç, resumit, va ser el d’una explosió del millor Barça de la història, el de la generació Messi, en un 90% heretada i després d’un vot de censura salvat amb trampes i males arts, juntament amb la seva demostrada incapacitat per guanyar ni un només euro, al contrari, malgrat el lideratge i el domini mundial d’aquell equip de llegenda. Per comparar, en un exercici de sumes i restes molt senzill, el president que el va succeir, Sandro Rosell, encara que es va trobar amb la caixa buida, totes les factures per pagar, el deute net superior a la facturació i fons propis negatius a causa de les pèrdues del mandat de Laporta, de 47,6 milions, al cap de tres anys ja havia guanyat els mateixos títols i més de 100 milions, això sí amb una política no tant d’austeritat i precarietat com d’un simple i bàsic control racional de la despesa. Res de l’altre món, només era qüestió de racionalitzar els costos.
Avui, complint la seva paraula, Laporta ho ha tornat a fer, aquesta vegada en un temps rècord, ja que en només dos anys i mig i tres tancaments les pèrdues ordinàries ja cavalquen imparables cap als 1.000 milions (931 m. coneguts) i si ha pogut contenir i reduir el deute net a 552 milions ha estat gràcies a una mossegada del préstec de l’Espai Barça, una de les maniobres financeres contingudes a la memòria de l’exercici 2022-23, plena de misteris i de sorpreses.
Sobretot perquè a l’esprint final del curs i davant la possibilitat d’acumular almenys 100 milions més de dèficit, Laporta i el seu vicepresident, Eduard Romeu, es van haver d’inventar un ingrés només comptable, o sigui fictici des del punt de vista de la tresoreria, a còpia de sumar com a ‘entrada’ la valoració del 51% de Barça Studios per 208 milions i elevar a 800 milions les palanques aplicades a la gravíssima situació econòmica actual. Es pot afirmar, gairebé sense marge d’error que, més que aplicar palanques, Laporta ha recorregut a tractaments pal·liatius amb la finalitat que la inevitable transmissió de capital a mans privades i el canvi de model de propietat sigui el menys dolorós i visible per als socis.
Els 303 milions de guanys auditats, malgrat beneficis extra nets de 800 milions i la millora dels indicadors comercials i de tiketing gràcies a la conquesta del títol de Lliga, il·lustren la fragilitat d’uns comptes inintel·ligibles i dominats per un altre rècord mundial de despeses de 1.165 milions. Tampoc amb aquests resultats Laporta ha pogut donar-li la volta a la situació de fons propis negatius, en part perquè tampoc no li interessa gaire que es reverteixi l’anul·lació dels controls econòmics estatutaris sobre la directiva.
Els analistes han descobert, a més, que l’escandalosa i confusa operació Barça Studios de Laporta, la que seria ‘la mare de totes les palanques’ segons el seu ‘palmero’ Xavier Sala Martin, ha esdevingut una bomba de rellotgeria financera, ja que tant els 200 milions, comptabilitzats per la venda del 49% a l’estiu del 2022, com l’assignació unilateral de 208 milions més com a ingrés, pel 51%, corren el risc de ser un globus susceptible d’explotar al balanç en qualsevol moment.
De la mateixa manera que s’ha estructurat i registrat artificialment aquesta venda, en aparença cada cop menys sòlida i més etèria, tant com la generosa i discutible autovaloració inclosa en el compte d’explotació 2022-23, pot caure i volatilitzar-se si a l’hora de la veritat no arriben els diners dels inversors o si no paguen els qui si s’han compromès a fer-ho quan expirin els terminis de pagament, cosa que podria suposar la inevitable desvaloració de la companyia i provocar pèrdues que aflorarien al balanç.
No es tracta d’una especulació gratuïta, sinó de posar en evidència, com apunten els experts, la mateixa incertesa d’una venda que, a l’any de tancar-se per 200 milions a dues societats especialitzades i estratègiques com eren Orpheus Media i Socios.com, a més de continuar oberta ja acumula impagats, abandonaments destacables i una sola inversió de 20 milions a l’intent de revenda d’aquest estiu. Per cert, pagats per una misteriosa empresa xipriota i contra una inversió de 4,1 milions a una consultora per activar i atraure inversors.
Vendre o haver informat d’una venda per 200 m primer i per 180 m després, quan només s’han cobrat 40 milions i alguns inversors han fugit, no són les millors expectatives, al contrari. A qualsevol altra junta aquest escenari més aviat ombrívol l’hauria empès a certa prudència i actuar amb la cautela necessària, principalment per evitar una caiguda del valor de la societat, que en el fons continua descapitalitzada i cada cop resulta menys atractiva.
Laporta, en canvi, ha anat a la direcció contrària posant en majúscules el valor del negoci audiovisual, que ja perdia diners obligant al tancament de Barça TV, i especulant amb què els nous actius tecnològics i el comerç digital dels Fan Tokens, els NFT i la Web3 oferiran, en el futur, una rendibilitat que ara com ara, per descomptat, no suporta cap pla de negoci ni de viabilitat.
Aquest ingrés, que el dia de demà pot ser una pèrdua, no va ser anunciat ni contemplat a la nota de primers de setembre amb què la junta va avançar oficialment els resultats a base de dades i xifres disperses, només apunts destacats sobre els indicadors més satisfactoris del curs sense cap menció de les despeses, 1.165 milions, ni de l’enginy financer, el segon, a còpia de regalar-se 208 milions provinents del no-res, només de la marca Barça Studios i de la normativa comptable que ho permet.
Tot plegat, porta a concloure que fa unes setmanes, lluny d’haver quadrat els números, Laporta es va veure en la necessitat d’un maquillatge dels números de cara a l’assemblea i per la necessitat de mantenir viu un altre ‘mort’, el projecte de sortida a borsa de Barça Media mitjançant una Spac, societat parasitària amb seu a les Illes Caiman per accelerar la seva entrada al Nasdaq de Nova York. Una altra porta que ha calgut tancar de pressa i corrent pel desinterès dels inversors, però sobretot perquè si Laporta decidia continuar endavant sense la venda confirmada i cobrada, ni que fos en part, de Barça Studios el club havia de capitalitzar aquest altre forat i afrontar les primeres despeses d’aquesta aventura borsària. No sense haver compromès 5 milions a pagar una consultora relacionada amb l’ideòleg d’aquesta Spac que, per ara, haurà d’esperar. Asseguda, això sí.
