És indiscutible que el president del Barça, Joan Laporta, ara sí, haurà batut tots els rècords econòmics negatius al seu abast a la vista dels nous detalls filtrats sobre la memòria de l’exercici 2022-2023, que han deixat al·lucinats fins i tot els analistes més condescendents i prudents. La xifra inicialment anunciada de 303 milions de beneficis, atribuïda precipitadament a les superpalanques, contra un dèficit estructural d’uns 200 milions, ha resultat ser la conseqüència d’un estropell comptable sense precedents, per aplicar un ingrés de 200 milions decidit per la junta sobre la base d’una valoració unilateral de Barça Studios.
Tan senzill i tan esbojarrat, per part de Laporta, com suposar o imaginar que, com s’havia registrat la venda del 49% de la societat per 200 milions, fet que implica una valoració interna de 400 milions, els 208 milions corresponents al 51% de la propietat del FC Barcelona es poden sumar al compte d’entrades. Conceptuar aquesta valoració com a un ingrés, encara que sigui com en aquest cas, sense entrada d’efectiu ni tampoc a conseqüència d’un contracte de venda, sona a un recurs absolutament desesperat i qui sap si al marge de les normes comptables o del radar d’un auditor que haurà de justificar molt bé la validació d’una maniobra absolutament desconcertant.
Sobretot perquè, d’acord amb aquesta mutació tan imprevista, l’anàlisi dels resultats eleva l’alarma econòmica del club a DEFCON 1. Els ingressos ordinaris s’han quedat en 795 milions, contra unes despeses completament disparades de 1.125 milions, cosa que representa que, en realitat, les pèrdues ordinàries han pujat a 330 milions, la segona plusmarca personal de Laporta, que ja va establir un sostre insuperable de 481 milions fa dues temporades.
Representa, doncs, en xifres rodones, que als 600 milions de palanques registrades inicialment s’hi han afegit aquests 208 milions, pura fantasia comptable, que només hauran servit per mitigar pèrdues ordinàries d’una dimensió catastròfica. Acumulades, Laporta haurà signat més de 1.000 milions de números vermells en només tres exercicis, en aquest últim compensats per la venda d’actius i de patrimoni que tampoc és tan clar que cobrarà del tot, circumstància que, amb el pas del temps, podria agreujar i elevar a 120 milions més les pèrdues reals.
La divulgació de la memòria com és preceptiu abans de l’assemblea ha revelat allò que tècnicament es coneix com un “paràgraf d’èmfasi”, on l’auditor deixa clara la barbàrie històrica del passat exercici: “S’ha de considerar -diu- que el club ha generat aquest exercici un resultat de 303 milions d’euros, els quals inclouen beneficis d’operacions no recurrents per import de 800 milions d’euros, aproximadament”. La normativa comptable obliga els auditors a incloure un “paràgraf d’èmfasi” als seus informes “quan considerin necessari cridar l’atenció als usuaris de la informació sobre una qüestió fonamental per comprendre els estats financers”.
La conclusió, alarmant, és que sense els recursos extres, és a dir, sense les palanques, les pèrdues ordinàries es xifren en 500 milions, una caiguda al pou sense precedents ni justificació, ja que no es donen, com el 2020-2021, ni l’impacte d’una pandèmia ni el malèfic efecte d’amortitzacions anticipades o provisions gratuïtes i innecessàries. Són els pitjors resultats de la història del Barça no havent-hi cap causa diferent que la irrefrenable voluntat de gastar i de malbaratar de Laporta, resultats que intenta dissimular amb una reducció de la massa salarial a partir del 2023-2024, res que no l’hagi obligat a fer la Lliga contra la seva voluntat i instint. La memòria també abunda al voltant del compte de despeses, rècord mundial que ascendeix a 1.125 milions, amb un increment de 50 milions en “serveis exteriors” i 67 milions més de despeses de gestió, paquet on s’han colat pagaments de drets imatge i comissions als agents de jugadors.
Res despulla millor el despietat saqueig de club per part de Laporta com contrastar aquests 800 milions de benefici extra amb el fet que aquest estiu l’única compra d’un jugador hagi estat Oriol Romeu al Girona per 4 milions, i que la mateixa junta hagi hagut d’avalar 18 milions de la seva butxaca per inscriure la resta de jugadors que han arribat cedits o lliures, i ampliacions de contracte pendents d’acomodar, com ara Araújo, Gavi o Balde, des de feia un any. Laporta només podrà aprovar aquests números que sentencien i condemnen el club a la fi del seu model de propietat històric en una assemblea on els socis no puguin preguntar, opinar ni votar lliurement a mà alçada.
