Laporta deixa sola Aitana Bonmatí en un altre gest de menyspreu al futbol femení

Sens dubte, el president i la plana major directiva i esportiva del FC Barcelona hauria abrigat qualsevol futbolista del primer equip que hagués estat favorit a guanyar el premi al millor de l’any a la Gala de la UEFA celebrada dijous a la tarda a Mònaco. Joan Laporta, en un altre gest de menyspreu i de falta de compromís amb el futbol femení i, el que és pitjor, de manca de respecte cap a les seves pròpies futbolistes, les que han conduït el Barça Femení a conquistar la segona Champions i la selecció espanyola a guanyar la seva primer Mundial, va preferir quedar-se a Barcelona i deixar pràcticament sola Aitana Bonmatí en aquell moment de glòria i de reconeixement que també devia ser d’orgull i aplaudiment barcelonista cap a una de les seves figures ja històriques.

Laporta la va deixar sola principalment perquè sabia que Bonmatí no es quedaria de braços plegats i en silenci en aquest moment crític i de màxima tensió i crisi al voltant de la Federació Espanyola de Futbol quan, a més de la més que segura caiguda de Luis Rubiales, també sembla que la guerra de les campiones acabarà amb el seleccionador Jorge Vilda, posant punt final a una llarguíssima era de masclisme, estereotips i conductes de desigualtat i desconsideració al futbol femení al si de la Federació.

Laporta s’hauria sentit més còmode aplaudint Rubiales, sens dubte l’últim gran representant del clàssic perfil de ‘mascle alfa’, a l’assemblea de la Federació del divendres anterior, perquè això era el que de debò li demanava el cos, que no ser a la gala de la UEFA aplaudint la lliçó de fermesa, personalitat i valentia de Bonmatí amb un discurs fortament aplaudit: “Hem estat campiones del món, però s’està parlant més d’altres coses i no ho vull deixar passar. M’agradaria recordar el què ha passat. Com a societat, no hem de permetre que hi hagi abús de poder en una relació laboral i faltes de respecte. Des de la meva companya Jenni, a totes les dones que us fan el mateix, estem amb vosaltres”, va dir al costat d’Erling Haaland, el guanyador a la categoria masculina, un altre dels fracassos de Laporta en el malbaratament de 860 milions invertits a reforçar l’equip per conquerir la Champions. Laporta tampoc volia que se’l veiés al costat del golejador de l’últim campió de la Champions, el Manchester City, el futbolista noruec que havia rebutjat sense pestanyejar la proposta blaugrana fins i tot després de parlar amb Xavi per la senzilla raó que, en aquell moment, ni el president li va fer una oferta creïble, igual que amb Messi, ni estava de debò interessat en aquest perfil de jugador jove i extraordinàriament dotat per al gol. El president blaugrana ja tenia al cap fitxar Lewandowski de la mà del seu amic i comissionista Pini Zahavi, un altre talent indiscutible de l’àrea, encara que amb trenta-dos anys i ja al tram final de la seva carrera.

Hi havia un altre motiu que va alimentar la desgana presidencial per no assistir a la Gala de la UEFA -a més de no voler representar un acte d’indubtable rebuig a la figura de Rubiales, que continua sent un dels seus ídols en la intimitat-, derivat d’aquest domini i protagonisme internacional del futbol blaugrana en l’àmbit femení que, es vulgui o no, forma part de l’herència rebuda de l’etapa de Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu, ja que va ser sota la seva administració quan es va adoptar la mesura pionera de professionalitzar la secció i estructurar el futbol base a imatge i semblança del model de la Masia. El resultat, la primera generació d’or, comparable a la de Messi, amb el resultat de dos Champions i un Mundial a més de dues Pilota d’Or per a Alexia Putellas (2021 i 2022), tron en què la pot succeir una altra crack del planter blaugrana com Bonmatí, que també va fer pública la seva reivindicació a favor de l’acolliment i la integració dels refugiats per part de la UE després de proclamar-se campiona d’Europa.

L’excusa insultant i lamentable de Laporta per deixar sola i abandonada la campiona blaugrana, a més d’obviar i renunciar a l’oportunitat d’engrandir el prestigi i la imatge del club davant de tot el futbol europeu, va ser la necessitat urgent de resoldre els últims moviments del mercat, sortides i fitxatges, complicades bàsicament perquè la revenda de Barça Studios per disposar del marge salarial suficient ha estat, per segon any consecutiu, una farsa alimentada amb els mateixos trucs mediàtics de sempre.

Però, aquest era un problema que la junta de Laporta coneixia des de fa setmanes i des de fa mesos, enfrontada a la mateixa dificultat de sempre que, en canvi, no li va impedir viatjar dilluns i dimarts a Kirguizistan a inaugurar, sorprenentment, una Barça Escola juntament amb el president totalitari d’aquell país i la família del seu responsable de seguretat -també de la forta repressió social i de les tortures denunciades per Amnistia Internacional-, impulsors de l’acadèmia de futbol blaugrana.

Quines són de veritat les prioritats de Laporta? La seva agenda d’aquesta setmana parla per si mateixa, no només dels seus interessos personals, alguns foscos i enfosquits, com aquest impuls de regalar la seva presència a les autoritats del Kirguizistan, pel record dantesc dels seus negocis a l’Uzbekistan. També revela aquesta indiferència, elevada ara al grau d’insult al futbol femení i les campiones blaugrana per la por de semblar deslleial als ulls de Rubiales, així com la seva absoluta incapacitat per gestionar els recursos del club.

Laporta s’enfronta a un altre últim dia de mercat amb els mateixos deures pendents que fa dos estius, sense fons, amb les mateixes mentides sobre inversors fantasmes en el negoci audiovisual i digital i el seu infatigable afany a donar a guanyar diners als seus agents de confiança, aquesta vegada a Jorge Mendes, a qui li convé moure Ansu Fati per fer espai per Lamine Yamal (pendent d’una renovació d’or) i João Félix, a més de poder tancar l’operació amb João Cancelo, tots jugadors als quals representa l’intermediari portuguès. Un altre escàndol made in Laporta, agònic i segurament tancat amb alguna enginyeria comptable i financera on l’únic perjudicat serà el Barça, una altra vegada.