El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha pretès aprofitar la crisi Rubiales per moure els seus propis interessos contra el president de la Federació Catalana de Futbol (FCF), Joan Soteras, a qui des del mateix Govern s’ha instat a dimitir, no només del càrrec a l’executiva de la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF), sinó com a primer representant del futbol català.
Pere Aragonès va reaccionar amb una especial bel·ligerància divendres passat, coincidint amb la celebració a Madrid d’una assemblea d’urgència de la RFEF, davant la que considerava una resposta tèbia al tsunami social del cas Rubiales, però sobretot del col·lectiu del futbol femení pels fets especialment greus de la final del Mundial. “Esperem una posició molt més contundent dels representants del futbol català. Els valors esportius s’han de defensar al camp, a les grades i a les assemblees federatives. Així, no”, proclamava una piulada del mateix president Aragonès, qüestionant directament que Joan Soteras no hagués dimitit de la junta de Luis Rubiales, que hagués aplaudit parts del seu discurs i que, en les primeres declaracions, justifiqués aquesta postura sobre la base que Rubiales havia donat les seves explicacions i s’havia disculpat amb arguments “creïbles”, segons va dir Soteras.
Divendres passat, el RCD Espanyol s’havia posicionat inequívocament exigint la dimissió de Luis Rubiales, com el Girona, mentre que el FC Barcelona va quedar igual de retratat que Joan Soteras amb un comunicat en què, de manera pusil·lànime, no anava més enllà de censurar els gestos del president de la Federació, donant també per bones les seves explicacions i la seva continuïtat si així ho decidia l’assemblea. El Barça va ser l’últim dels clubs catalans a decidir-se per adoptar una postura, que va resultar tova i inacceptable venint d’un club que presumeix no només dels seus valors, sinó també de ser un referent social i mundial a l’hora de mostrar una conducta exemplar, com ho professen els seus estatuts, sobre la defensa de la igualtat de gènere i en la lluita de l’erradicació de les actituds masclistes a l’esport.
Pitjor encara, el Barça va voler escapar de la tempesta, tard i malament, en direcció oposada a la de les seves jugadores internacionals i campiones del món que acabaven de signar un acte de lluita i de rebel·lió sense precedents negant-se a continuar jugant per a la selecció si es mantenien als seus llocs Luis Rubiales i el seleccionador Jorge Vilda. Tot i això, Pere Aragonès no es va atrevir amb el Barça i molt menys amb Joan Laporta, un poder fàctic en la nòmina sobiranista de Carles Puigdemont, que va remoure cel i terra des de Waterloo perquè l’actual president blaugrana resultés guanyador de les últimes eleccions.
La resta de l’independentisme, amb Pere Aragonès al capdavant, també va fer pinya al seu dia acompanyant-lo en un càrrec des d’on, a l’hora de la veritat, Laporta ha defensat molt més els interessos del Reial Madrid, recolzant la Superlliga i formant un front comú contra Javier Tebas de la mà de Florentino Pérez, i defensant el “petit imperi” de Luis Rubiales, a qui ha intentat protegir més enllà dels límits, dels estatuts del Barça, de la voluntat expressada per les futbolistes del Barça Femení i de milers de socis que no arriben a comprendre aquesta lleialtat cega a favor d’un president com Rubiales.
Com sempre que la política protagonitza un cas d’ingerència a l’esport, les conseqüències tendeixen a ser contràries a les desitjades. Pere Aragonès, en el seu intent de complaure un sector de l’independentisme que va donar el seu total suport a Juanjo Isern, excàrrec de la Generalitat, a les agitades eleccions a la presidència de la Federació Catalana, va anar més enllà de les seves atribucions i va forçar que un membre del seu Govern, la consellera de Presidència Laura Vilagrà, convoqués Joan Soteras per a una reunió que havia de ser, en principi, discreta i a favor que el futbol català mostrés una línia d’actuació coherent i enèrgica contra Luis Rubiales i el que representa.
Joan Soteras va interpretar a la seva manera les consignes de Palau. Va dimitir del seu càrrec a la Federació Espanyola i a la següent convocatòria, responent a la trucada del nou president interí, Pedro Rocha, va signar a favor de la dimissió de Rubiales i de la destitució del seleccionador Jorge Vilda d’acord amb una estratègia que, en principi, respon a la voluntat de realitzar una ‘higiene’ interna per part de la mateixa estructura federativa.
A hores d’ara, i malgrat que Joan Laporta va haver d’endurir el discurs blaugrana abans del partit de Vila-real, encara que en cap cas a demanar la dimissió de Rubiales, Pere Aragonès ha obviat el trist i patètic paper del president blaugrana mentre que ha empitjorat la seva hostilitat contra Joan Soteras. Dimarts mateix, per boca de la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, es va instar Joan Soteras a dimitir de la Federació Catalana de Futbol pel cas Rubiales: “No és la persona adequada per continuar al càrrec”, va afirmar, després de no ser prou “contundent” en la seva postura. Plaja ha insinuat que a la reunió amb Vilagrà, Soteras va ser amonestat per adoptar un altre tipus d’actuacions.
Per la seva banda, Soteras ha estat contundent: “No me n’aniré”, i ha expressat el seu malestar pel tractament d’aquesta reunió: “Si era privada, com ens van plantejar, s’havia de mantenir així. Sens dubte -ha afegit-, a mi no em crida ningú a l’ordre ni des de la política m’han de dir el que he de fer”.
