No hi ha cap indici que el president Joan Laporta, ni tampoc els seus súbdits, cortesans, membres del seu nucli dur, directius preferents, membres de comissions i els executius favorits, s’hagi proposat o plantejat posar fi a aquest exhibicionisme gastronòmic que, amb freqüència diària i doblada, és a dir, dinar i sopar, l’arrossega a passar pels restaurants més cars de la ciutat. El president i la seva casta dominant tampoc no s’han enrojolat, al contrari, per l’onada de crítiques i de comentaris provocats per aquest xàrter d’estiu amb més d’un centenar de convidats a la gira americana del primer equip que han gaudit d’unes vacances de cinc estrelles simplement perquè formen part de la camarilla de qui mana al club.
A aquesta notícia relativament inquietant sobre la necessitat de retallades se n’ha unit una altra que sí que ha causat un acusat estrip emocional entre els barcelonistes: la supressió del servei de taxi històricament utilitzat per als jugadors no residents a la Masia del futbol base que, gràcies al servei porta a porta, podien continuar formant part d’aquesta elit de promeses amb una dinàmica d’entrenament molt exigent, encara que compatible amb la vida familiar i, sobretot, amb una escolarització que els garantia disposar d’un marge suficient per a l’estudi i les tasques docents. La reacció, extraordinàriament preocupant, ha deixat imatges mentals i pensaments es pot dir que tràgics, ja que, com han explicat els mitjans, algunes famílies es plantegen trencar la seva relació amb el club a causa del perjudici i sobreesforç que a partir d’ara recaurà sobre aquests nens i els seus pares per causa de l’alternativa proposada amb autocars que sortiran i tornaran diàriament des de Tarragona, Lleida, Girona, Manresa i Vic amb destinació a Sant Joan Despí.
És com imaginar que, per exemple, Xavi Hernández, Víctor Valdés, Pep Guardiola, Gerard Piqué, Bojan Krkic o Sergio Busquets i molts altres futbolistes d’extraradi haguessin deixat el Barça a edat infantil o juvenil per una decisió tan delirant que també ha arribat acompanyada de relleus en la gestió de la Masia i de l’aparell de suport i logística del futbol base.
Incomprensibles i significatives decisions internes que algun geni del laportisme ha obligat a adoptar en resposta al pànic projectat per aquest ambiciós i complex pla de tresoreria pactat amb LaLiga per Laporta, amb la finalitat única d’omplir-li les butxaques als seus intermediaris amics com Jorge Mendes, que ara mateix mou els fils de Bernardo Silva, Joao Félix, Joao Calcedo i Ansu Fati. El Barça de Laporta es mou, certament, a cops de guió capritxosos i sospitosos de jugar a favor d’interessos que no són precisament els del club.
Ho demostra la imposició d’aquestes mesures xocants i extremes del control de la despesa, essencials com el manteniment eficient de la maquinària de la Masia, alhora que Laporta intenta fitxar amb els diners que no té futbolistes de la quadra de Mendes mentre tres dels futbolistes del primer equip, Íñigo Martínez, Marcos Alonso i Iñaki Peña, continuen sense poder ser ni tan sols convocats perquè no s’ha generat prou marge financer per poder ser inscrits. Una muntanya russa d’aires de grandesa i de pobresa que confirmen, en definitiva, l’inequívoc talent d’un president que prioritza per a ell i per als seus, inclosos els seus amics comissionistes, un tren de vida de cinc estrelles i de cinc forquilles.
La primera conseqüència provocada per aquest viatge fastuós i en tropell, propi d’un operador turístic de luxe i no d’un club amb una estructura de funcionament professional, seriós i amb una austeritat d’acord amb els evidents senyals de precarietat del moment, ha estat clausurar Barça Desplaçaments, la divisió encarregada d’organitzar la complexa mobilitat d’un club amb la necessitat de transportar cada setmana els seus equips professionals, filials, equips de base i seccions amateurs. L’excessiva visibilitat i transcendència mediàtica d’aquest xàrter, que la Gestapo laportista ha atribuït al fet que els empleats de Barça Desplaçaments “no han estat prou discrets”, suposa, a més, un altre atemptat, últim i definitiu, a la possibilitat que els socis del FC Barcelona puguin beneficiar-se d’aquesta estructura pròpia per acompanyar el primer equip de futbol, o qualsevol de les seccions, als partits més destacats de la competició o les finals.
Sobre la desaparició de Barça Desplaçaments, l’efecte més directe ha estat l’acomiadament ràpid i compulsiu d’alguns empleats, així com la cancel·lació dels contractes subscrits amb externs, circumstància que obligarà a reparacions en forma d’indemnitzacions i afrontar els litigis que es puguin produir. A la pràctica, però, no és difícil imaginar que des de la mateixa junta s’han habilitat nomenaments i nous responsables d’organitzar els viatges del club, sens dubte a favor d’empleats que probablement no són els més experts i d’alguna agència de viatges amiga que doni suport i intendència a les primeres necessitats.
Alguns socis creuen que una altra ‘mà negra’ s’ha apoderat d’una àrea de gestió que, precisament aquesta temporada, com a resultat del conveni aconseguit entre diversos clubs per a l’intercanvi d’entrades a preus assequibles i pactats, podria fer una gestió social molt atractiva i interessant a favor dels barcelonistes interessats a acompanyar el primer equip.
Laporta, que ja ha arruïnat dues vegades el FC Barcelona -primer en el període entre el 2002 i el 2010 amb unes pèrdues de 46,7 milions, i ara en aquest segon mandat amb decisions que han col·lapsat el deute i la capacitat del club per ser sostenible sense una entrada de capital que canviï el model de propietat- no dubta a continuar esprement els pocs recursos que ja queden a la institució sense respectar aquestes línies vermelles que, com la Masia, protegeixen trets identitaris del club.
Massa sovint, Laporta no només ignora que el millor rendiment i compromís el donen els jugadors formats a casa sota un patró de joc i d’actitud que no té cap altre club del món. També menysprea que cada jugador de casa estalvia a la tresoreria una mitjana de 35 a 40 milions per temporada i que cada venda per traspàs suposa un benefici net. Laporta, pel que es veu, busca un altre tipus de beneficis.
