“Setmana 58. Hi afegim UK. Maicaminareusol. I viure’l en directe no té preu”. El missatge va ser tuitejat el 15 de desembre del 2018 en el compte del sergent Lluís Escolà, que des de feia més d’un any controlava al detall tot l’operatiu de seguretat de l’expresident Carles Puigdemont, que es trobava a Waterloo. Com deia en el missatge, era la setmana 58 de servei. És a dir, havia passat un any i un mes i mig des de l’inici de la fugida a Bèlgica.
Escolà era assessor del conseller d’Interior, Miquel Buch, des del 30 de juliol del 2018. En els mesos posteriors, la major part de la seva vida va transcórrer lluny de Catalunya. La seva era una assessoria peculiar… i a distància. Peculiar, perquè els informes que havia de fer com a assessor, insubstancials, diminuts i plens d’errors, no semblaven els més adequats per tenir-los en compte a l’hora de prendre decisions. I a distància, perquè durant la seva etapa com a assessor el sergent passava més temps a prop de Carles Puigdemont a Waterloo o seguint-lo en els seus freqüents viatges pel planeta que a prop de Miquel Buch, a qui havia d’assessorar.
En els mesos posteriors al seu nomenament com a assessor, Escolà va deixar abundant literatura sobre la seva veritable dedicació. El 6 d’agost del 2018, escrivia al seu compte de Twitter: “41 setmanes fent-nos càrrec del MHPG. Mentre no sigui legal, es farà legítimament”. És a dir, que davant la legalitat, el sergent oposava el que ell considerava legitimitat, encara que aquesta suposés donar protecció a un fugitiu de la justícia espanyola.
El 8 de setembre del 2018, tornava a escriure: “45 setmanes. Hem estat amb ell a França, Luxemburg, Bèlgica, Holanda, Dinamarca, Escòcia i Suècia”. Dos dies més tard, el 10 de setembre, escrivia: “46 setmanes. Hi afegim Suïssa”. I l’11 d’octubre, reblava: “50 setmanes. Hi afegim illes Fèroe”. Per aquestes dates, l’Assemblea en Defensa de les Institucions Catalans (ADIC) duia a terme una intensa campanya per boicotejar la festa del 12 d’octubre, a causa de les connotacions espanyoles que té. L’ADIC era una plataforma amb la qual un grup de mossos independentistes mantenia contactes estrets. “Jo demà continuaré assessorant. Dematreballo. 12octsenseresacelebrar”, va dir per les xarxes Escolà. En aquells moments, estava acompanyant Puigdemont a les illes Fèroe, segons els missatges que va penjar a les xarxes. S’hi va estar des de l’11 fins al 14 d’aquell mes. A les 19.51 hores del 14 d’octubre, s’acomiadava d’aquell territori danès: “Adéu Fèroe. Un plaer”.
El fiscal ha certificat l’estada d’Escolà al costat de Puigdemont en una dotzena i mitja de viatges. El sergent presumia que estava prestant un “servei a la pàtria”. I el mateix Carles Puigdemont, que va declarar com a testimoni per videoconferència el divendres 30 de juny, va dir: “Escolà és un amic que em mereix tota la confiança. És un patriota i si és aquí és per prestar un servei al país, i per cap altra raó. Jo l’he vist patir per culpa de la seva esquena, i va sacrificar fins i tot la seva vida privada per acompanyar-me en moments difícils. Però era perquè no volien complir la llei i garantir la meva protecció, ja que la meva condició d’expresident em dona com a prerrogativa tenir un servei de seguretat”. En resum, Puigdemont diu que Escolà no era el seu escorta, però dona a entendre que no hauria estat al seu costat si hagués tingut escorta.
Sense amics al cos
Fora del cercle íntim de Puigdemont, Escolà era un agent respectat professionalment, però criticat per la seva personalitat. “Era un home que no tenia amics al cos i que tenia fama de ser molt xulo i molt estirat”, diu un agent dels mossos que el va tractar. En aquesta apreciació coincideixen diversos dels seus companys: “Per la naturalesa de la seva feina, tenia uns horaris molt flexibles i es relacionava poc amb la resta d’escortes. Únicament tractava amb els del seu propi equip”, diuen. Tots coincideixen en la seva autonomia laboral i en una certa supèrbia.
El fiscal demana per a Escolà 4 anys i mig de presó i 23 d’inhabilitació, mentre que per a Buch demana 6 anys de presó i 27 d’inhabilitació pels presumptes delictes de prevaricació i malversació de fons. La prevaricació es refereix al nomenament com a assessor de l’home que havia de ser el cap de seguretat encobert de Puigdemont. La malversació, perquè durant els 224 dies en què va ser, teòricament, assessor de Buch va cobrar 52.712,26 euros de l’Administració. Davant el tribunal han passat ja comandaments dels Mossos i experts que van examinar el cas. Els dies 14 i 15 de juliol pròxims, declararan els acusats, i tant la Fiscalia com les defenses presentaran els seus informes finals. A l’inici del judici, una delegació de Junts en què hi havia Laura Borràs, Jordi Turull, Míriam Nogueras i l’exconseller Damià Calvet es va presentar a la seu del TSJC per donar-los suport. Una altra delegació d’ERC va acudir també a fer-los costat: allà hi havia Carme Forcadell i Teresa Jordà.
De moment, el que trasllueix dels tres dies en què s’ha celebrat vista, és que Escolà es va posar a les ordres de l’expresident des del primer minut de la fugida, el diumenge 29 d’octubre del 2017. El dia 30 d’octubre se’l va agafar de festa, i del 31 d’octubre al 21 de novembre va fer vacances. Del 22 de novembre al 5 de desembre, va fer festa derivada de “permisos per guàrdies no presencials”. El 7, l’11 i el 12 de desembre no va treballar pel mateix motiu. Del 13 al 20 de desembre, es va agafar permisos per assumptes personals. I del 21 de desembre al 25 de gener del 2018, “festa per regulació horària”.
El 26 de gener, se li va donar a conèixer el resultat de l’expedient obert en contra seva: se l’havia adscrit provisionalment a la Regió Metropolitana Sud (Martorell), tot i que no va arribar a incorporar-s’hi mai, perquè va agafar vacances i va encadenar festes fins al 12 de març i, a partir d’aquí, va tenir una “baixa mèdica per contingències comunes fins al 20 de juliol”. És en aquesta data quan es fa un expedient per esbrinar les seves absències.
“En definitiva, durant el període comprès entre el 30 d’octubre del 2017 i el 20 de juliol del 2018, el senyor Escolà no va fer un sol dia de servei actiu en la seva activitat pròpia de funcionari de la policia autonòmica, i es van detectar en canvi nombroses sortides a l’estranger per prestar tasques de custòdia i de seguretat pel ja llavors processat rebel senyor Puigdemont”, s’hi diu. El 20 de juliol, el director general de la Policia, Andreu Joan Martínez, va resoldre definitivament l’expedient, va anul·lar el trasllat a Martorell, però el va traslladar forçosament de l’àrea d’escortes per passar a la Comissaria General de Recursos Operatius, “amb exactament el mateix nivell retributiu”.
El nou heroi
L’independentisme ha pres partit pel seu nou heroi. Ho diu la mateixa ADIC, que el 24 de juny passat anunciava: “La setmana que veu jutgen el company i heroi Lluís Escolà. Recordem que a Mossos el van perseguir fins fer-lo marxar del CME”. ADIC Interior, la plataforma de funcionaris independentistes de la conselleria, va alertar, una vegada iniciat el judici i després d’haver passat els primers testimonis, del fet “que alts comandaments dels Mossos declarin contra un company (a qui la DAI i el cos han fet la vida impossible) és d’una baixesa extraordinària. Al CME som corporativistes només per tapar els pròpies vergonyes i mantenir l’estatus d’alguns. Som un país de broma”. El principal testimoniatge va ser el de l’excap d’Investigació Criminal, Toni Rodríguez, ara desplaçat com a intendent en cap de l’Àrea Bàsica Policial (ABP) de Rubí.
La cúpula de la Generalitat va pressionar perquè el Govern central permetés posar una escorta a Puigdemont durant la seva fugida a Waterloo, però el ministeri de l’Interior es va negar a acceptar-ho. Fruit d’això va ser que es va iniciar l’expedient de contractació d’Escolà a Interior, i el 27 de juliol del 2018, el DOGC publicava el seu fitxatge per Buch com a assessor de categoria A i nivell 28. Ja per si mateix, aquest nomenament havia de ser nul, perquè el funcionari de classe A ha de tenir un títol universitari, i Escolà només té “les titulacions de batxillerat i els cursos ‘bàsics d’escortes’ i ‘de suport vital bàsic i desfibril·lador extern automàtic’”.
Per això, el fiscal sosté que “aquesta manca dels més mínims coneixements o capacitació per a l’exercici de la funció encomanada és palesa si es compara amb la titulació acadèmica del recentment designat assessor amb la persona que, en aquelles dates, realitzava les funciones d’‘assessor en matèria de seguretat pública al departament d’Interior”. Era una persona llicenciada en Ciències Polítiques i de l’Administració, amb postgrau en Dret Local Avançat i postgrau en Protocol i Relacions Institucionals.
Malgrat el seu pobre currículum, Escolà es va guanyar la confiança i l’amistat de Puigdemont, amb qui coincidia en una visió hiperventilada de l’independentisme i en la seva aversió a tot el que sonés a espanyol. “El seu mèrit més gran era ser un independentista sense complexos, i d’això en va deixar moltes proves a les xarxes socials”, diu un agent dels Mossos.
La situació a Interior després del seu fitxatge semblava la “conjura dels batxillers”, perquè el mateix conseller, Miquel Buch, tampoc té estudis: en la seva biografia oficial apareixen només estudis d’FP a la branca administrativa i experiència laboral com a porter de discoteca a Badalona i en una empresa familiar de corredoria d’assegurances, abans de dedicar-se a la política. En l’actualitat, té la seva pròpia empresa, creada el 31 de gener passat i dedicada a la “consultoria empresarial i suport a les empreses com a activitat principal”, però també a “assessorament en matèria urbanística, organització de convencions, assemblees i cursos formatius, etcètera”.
L’ADIC va denunciar una persecució que no existia, ja que l’expedient obert a Escolà era de llibre: a un agent que oculta les seves activitats als seus companys i superiors i les accions del qual perjudiquen el cos és obligatori obrir-li expedient. Però els funcionaris hiperventilats no ho veuen així i denuncien que li van obrir “fins a nou informes a la Fiscalia per incriminar-lo”. Però no deixa de ser estrany que dels 224 dies que va treballar com a assessor, 103 hagués estat a l’estranger, 101 a Catalunya (encara que no estan tots certificats i podia haver-hi alguns viatges que no es van poder contrastar) i 20 dies en parador ignorat.
Era escorta o era amic? L’intendent Toni Rodríguez, que va investigar les aventures d’Escolà, va assenyalar que “quan un escorta treballa molt amb una personalitat política, es pot arribar a establir una relació de confiança i d’intimitat. Això li va passar a Escolà amb Puigdemont”. Però també va afirmar que des que va ajudar a fugir l’expresident “està fent tasques de protecció de Puigdemont a Bèlgica. Ho sabem perquè ell ho diu a les xarxes socials. Aquí ens coneixem tots, i això va generar molta incomoditat a l’estructura del cos. Però, a part de l’exhibició pública a Twitter, hi ha diverses persones que ho acrediten, com un cap que va anar a Waterloo i que en tornar ho va confirmar i va dir que Escolà estava reclutant gent per protegir Puigdemont. A més, hi ha com a mínim dues persones dels Mossos que l’acompanyen en el viatge a Bèlgica i dos mossos més van ser detinguts amb ell a Alemanya. Però se sabia que eren bastants més”.
Aquestes apreciacions coincideixen amb les provocacions del mateix Escolà a les xarxes socials. A l’agost del 2018, es vantava: “No patiu. Som molts més dels que sembla els que el cuidem”. El Nadal del 2018, el va felicitar públicament: “Bones Festes, president, de part de tots els seus escortes. Donec perficiam”. I el 27 de desembre d’aquell any publicava un altre tuit: “El carter només ha hagut de trucar una vegada. Sempre hi som. Moltes gràcies ADIC Interior”. Acompanyava el text una foto d’una felicitació nadalenca d’aquesta entitat enviada en un sobre en què es feia constar “Àrea d’Escortes del President”.
No es pot oblidar tampoc que, quan va ser detingut a Alemanya el març del 2018, l’acompanyaven, a més de Jami Matamala i Josep Lluís Alay, cap de la seva oficina, dos mossos: Xavier Goicoechea i Carlos de Pedro. Ara tots neguen que tanta proliferació de mossos al seu al voltant tingués a veure amb alguna mena de protecció. Però l’intendent Toni Rodríguez, que va dirigir la investigació interna, és molt clar sobre aquest tema: “Sempre va ser molt prolífic a les xarxes, i aquesta dinàmica es va accentuar molt després de ser nomenat personal eventual. Publicava proclames ideològiques independentistes i fotos dels llocs on era. I deia que era escorta del president i que estava protegint el president”.
