Fa dies que Cristóbal Martell, l’advocat estrella de la societat civil catalana amb problemes penals, es va donar ràpidament a la fugida del cas Negreira perquè estar al servei d’algú com Joan Laporta és insofrible i, sobretot, ingovernable. En pocs dies, Laporta va passar d’apostar per una estratègia de defensa conjunta entre les parts investigades -el FC Barcelona com a persona jurídica, Sandro Rosell, Josep Maria Bartomeu, Òscar Grau i Albert Solé– a enviar un escrit a la magistrada i a la Fiscalia Anticorrupció amb la pretensió que el club pogués presentar-se com a acusació per ser part perjudicada en el cas que les actuacions indiciàries de delicte des del 2010, sota les presidències de Rosell i de Bartomeu, acabessin en condemnes i se’n desprengués un perjudici al patrimoni del club.
Abans d’aquest canvi d’estratègia, Joan Laporta ja s’havia ficat diverses vegades en un fangar amb les seves declaracions esporàdiques i puntuals, admetent els pagaments, la justificació pels serveis prestats i l’absoluta certesa que no s’havia infringit la legalitat. Laporta, al principi, no tenia clar que pogués escapar indemne del setge judicial propiciat per les investigacions d’Hisenda, sent conscient que va ser ell, com a president del Barça el 2005, qui va cronificar els pagaments i va establir una retribució per sobre del mig milió d’euros per uns serveis immaterialitzats i amb una tarifa a anys llum del preu de mercat pels informes teòrics de José María Enríquez Negreira.
La majoria dels entrenadors des d’aquella època ja han deixat molt clar que o bé desconeixien l’existència d’aquests informes tècnics o bé els van llençar a la paperera perquè eren del tot inútils, vulgars i innecessaris.
Quan Laporta va tenir certesa que la seva etapa quedava fora de la investigació, a causa en part que alguns dels presumptes delictes havien prescrit, i que el de corrupció esportiva encara no estava tipificat abans del 2010, va ser quan va decidir focalitzar el possible judici contra les figures dels expresidents, inclosa la possibilitat de reclamar-los danys i perjudicis en cas de condemna.
Cristóbal Martell, a més, va comprovar com les gasta Laporta, fanfarró i incontenible, a la roda de premsa de defensa del cas Negreira, que finalment no ha servit més que per acumular elements acusatoris contra el mateix club blaugrana.
La Fiscalia ja es va mostrar contrària a la petició del Barça de personar-se com a perjudicat i ara ha estat la jutge Silvia López Mejía, rotunda, qui ha deixat fora de la instrucció aquesta ocurrència en base, precisament, als arguments abocats pel mateix Laporta en aquella confusa, tardana i desafortunada compareixença. En el seu escrit denegatori, la jutgessa li recorda al president el que va assegurar sobre els serveis d’assessorament i la seva defensa: que van ser efectivament prestats, que es van documentar en factures detallades amb els conceptes corresponents i que van ser pagats mitjançant transferències bancàries, constant els pagaments a la comptabilitat del club. Afirmacions que, en conjunt, indiquen que no hi va haver cap perjudici. Almenys així ho estableix també la magistrada afegint que a l’informe intern del mateix club, en les conclusions preliminars, no s’indicava “l’existència de dany patrimonial”.
O bé l’estratègia inicial va estar marcada per la precipitació o bé es tracta, com se sospita, d’un més d’aquests girs de caprici de Laporta i del seu il·luminat cap de l’àrea legal, Pere Lluís Mellado, amb aquesta atropellada i ociosa tropa d’assessors del president.
La reacció de la magistrada, que a més ha sol·licitat l’ampliació un altre més del secret de sumari, sembla la de qui sembla haver-se posat encara més seriosa, afegint a aquesta intransigència la demanda d’un munt de material, entre ell i molt especialment els 629 informes, els 43 CDS i els altres quatre informes als quals va al·ludir el president en la seva compareixença del 17 d’abril. O sigui, sobre el contingut d’aquestes caixes que hi va exhibir quan va afirmar, equívocament i falsament, que allí hi havia les proves documentals que justificaven els pagaments de la seva etapa com a president. Després va haver de rectificar i aclarir que els de la seva època s’havien esborrat perquè al club és costum destruir la documentació amb més de cinc anys.
El que Laporta havia mostrat, en definitiva, van ser els informes elaborats pel fill de Negreira a l’etapa de Bartomeu perquè, com és sabut i notori, els informes de Negreira pare eren verbals i, per tant, irrecuperables en qualsevol format, a més d’injustificables.
La jutgessa ha afegit a les seves peticions la relació completa de càrrecs, organigrama i funcions de les diferents administracions del club blaugrana, inclosos les compliances i els membres amb responsabilitat a l’staff tècnic, dels darrers anys: Directors Generals, CEOs, Directors Executius i Directors Financers, Entrenadors, Secretaris i Directors Tècnics, així com qualsevol altre càrrec amb capacitat per executar les decisions estratègiques adoptades pels òrgans col·legiats del club. Posa també el focus en les persones amb capacitat per adoptar decisions de rellevància i ha demanat comprovar quin despatx extern va elaborar l’informe contractat pel Barça i conèixer el lloc exacte on es custodiava la documentació que es va ensenyar als mitjans.
Com si no estigués del tot satisfeta amb la col·laboració mostrada fins ara per la directiva blaugrana, ha apressat la designació d’un interlocutor a través del qual es pugui fer més fluida, efectiva i ràpida el lliurament de la documentació i l’execució de les diligències pertinents. La jutgessa vol fer-se una composició molt clara del funcionament del club, de les seves estructures i de les persones o òrgans de decisió de determinades parcel·les.
Igualment, del funcionament del Col·legi d’Àrbitres, Comitès i Comissions, molt especialment el grau d’influència de Enríquez Negreira en el procés dels ascensos i descensos dels àrbitres entre Primera i Segona Divisió, una funció que teòricament entrava entre les seves atribucions, caldrà veure si en un percentatge elevat o bé com una part de la cadena de govern interna dels col·legiats.
L’amplitud de les diligències s’estén a l’àmbit fiscal i patrimonial de Negreira i del seu entorn familiar i professional mitjançant, la Tresoreria de la Seguretat Social, així com a un repàs i aclariment de les quantitats declarades tant pel Barça com per les societats dels Negreira, després de detectar que no quadren del tot a l’informe tributari emès el març de 2022. “L’AEAT haurà de designar un representant a fi de prestar l’auxili judicial oportú tant a aquest Jutjat d’Instrucció com a la Unitat de Recerca policial, de conformitat amb el deure de col·laboració amb els òrgans judicials”, ha demanat.
La impressió és que certament aprofundirà en tots els detalls d’una relació entre el FC Barcelona i el clan Negreira que, en el seu avenç, continua despertant dubtes sobre la veritable raó dels pagaments i el misteri del seu destí final, donant-se com un fet cert, i demostrat, que el preu pagat pels serveis eren tant abusius com injustificats a la vista del material rebut pel club.
