Les novetats al voltant de la tornada de Leo Messi i la viabilitat d’aquest pla de rescat preparat per la directiva de Joan Laporta no ha convençut de moment LaLiga, organisme que haurà de validar aquest artefacte financer ideat entre Laporta i Eduard Romeu, per una banda, i entre Laporta i Ferran Olivé -el tresorer en funcions executives per exprés desig del president-, per una altra.
A la pràctica, doncs, hi ha dues línies estratègiques en aquesta àrea del club, ja que ni tan sols el president ha estat capaç de conciliar i harmonitzar les visions i el diferent protagonisme d’Eduard Romeu, el vicepresident econòmic, amb aquest altre directiu exercint com de pseudodirector general, Ferran Olivé, pertanyent al nucli dur i personal de Laporta, un president permissiu i es diria que, fins i tot, inclinat a estimular una rivalitat manifesta que li sembla divertida.
El resultat d’aquest còctel no pot ser bo per a un club que ja es troba en un estat econòmic i financer crític, ofegat per operacions fantasioses i amb la necessitat urgent d’assolir un superàvit de 250 milions abans del pròxim 30 de juny, segons el compromís adquirit amb LaLiga fa un any a canvi de validar la temerària i insensata política de les palanques.
Davant d’aquest primer i urgent repte, gairebé impossible, els deures d’aquest estiu que aclaparen Laporta impliquen assegurar també beneficis per a la següent (2023-24), aplicant alhora una rebaixa de 200 milions a la seva massa salarial, bé aprimant les nòmines o bé traspassant jugadors per almenys 100 milions nets. A més, hi ha el finançament d’un trasllat a Montjuïc que, implícitament, ja suposa una minoració dels ingressos en 50 milions i ha de fer front al primer termini del crèdit operatiu concedit per Goldman Sachs a la primavera del 2021, el préstec per arrencar el mandat sense el pes d’un deute a curt insuportable.
El retorn de Messi pot entrar en aquests paràmetres? En aparença, rotundament no, tret del conte de la lletera de Laporta, un relat que condiciona el reajustament i la recuperació exigits per LaLiga precisament a l’efecte del seu retorn a l’Spotify Camp Nou. És a dir, que si se li permet fitxar Messi -que, alhora, provocarà una reacció comercial, publicitària i social sense precedents-, amb aquests ingressos afegits el Barça recuperarà l’estabilitat perduda.
LaLiga, és clar, no té cap problema a admetre que aquesta jugada pot sortir bé i, fins i tot, a acceptar de bon grau que Messi torni a la competició espanyola. El problema és que ni Laporta és fiable ni tampoc els seus irreconciliables responsables econòmics, Eduard Romeu i Ferran Olivé, que ja han demostrat la seva absoluta incapacitat per complir els pressupostos, agreujats per una recaptació substancialment menor de l’explotació ordinària i per un increment de les despeses generals. El suspens de tots dos en la matèria és indiscutible i majúscul.
Per això LaLiga seguirà donant-li llargues al pla de viabilitat presentat fa uns dies, el qual, segons algunes fonts, preveu un augment dels ingressos de 230 milions la temporada que ve, 150 milions en patrocinis i 80 milions en ticketing.
Un pronòstic certament audaç i ambiciós que, si no va acompanyat d’arguments molt convincents i fefaents, ningú cabal no es pot creure, menys encara LaLiga que li va refer els comptes a Laporta de la temporada 2020-21 perquè eren fantasioses, manipulades i amb operacions atípiques i incoherents. Al desconcertant abús i injustificada voluntat de batre el rècord de pèrdues, l’any següent Laporta va haver de replicar i desfer el mal camí elegit amb palanques a la desesperada, encara que sense corregir, sinó al contrari, el veritable drama que suposa consolidar i aguditzar el dèficit ordinari, estimat en 200 milions per temporada.
La viabilitat presumptament impossible de Laporta s’enfronta ara al rigor de la normativa en matèria de control econòmic que obligadament ha d’exercir LaLiga de Javier Tebas, des de l’any passat facultada per la nova Llei de l’Esport. Un examen que difícilment pot aprovar si no és a còpia d’anar complint-lo pas a pas; és a dir, primer tancar l’exercici amb 250 milions de guanys, després certificar una reducció efectiva de la massa salarial -com sigui- i, finalment, acreditar-ne almenys una part significativa d’aquesta onada de sponsors provocada pel retorn de Messi. La discrepància, lògicament, rau en el fet que a Laporta li agradaria començar per la teulada, com sempre, mentre que LaLiga no es pot aventura a deixar en mans del president del Barça, demostradament irresponsable i més inclinat a improvisar que a gestionar, uns comptes d’extrem risc, agafats amb agulles i basats en un horitzó de successos tan inestable.
Per començar, l’assemblea de socis del FC Barcelona va validar un pressupost per a aquest exercici amb 1.255 milions d’ingressos, 1.065 milions de despeses i 190 milions de resultat d’explotació, amb 176 milions de beneficis financers i 92 milions a restar de l’impost de societats, abocant finalment un benefici net de 274 milions. Tenint en compte que 600 milions dels 1.255 milions van provenir de les vendes de drets de TV i actius digitals a Sixth Street, Orpheus Media i Socios.com, el rendiment ordinari de la temporada presentava uns ingressos reals de 655 milions contra una previsió de despeses 1.065 milions, amb 656 milions de salaris esportius, 61 milions de salaris no esportius, 244 milions de despeses generals i 104 milions altres despeses. Un despropòsit sense precedents, sembla que pitjor del previst, ja que algunes fonts ja xifren en 190 milions el superàvit d’aquest exercici (el previst era de 274 milions), cosa que convida a pensar que probablement cal consumar-se un traspàs cridaner abans del 30 de juny o desprovisionar aquests milions amb què Laporta va inflar innecessàriament les pèrdues de l’exercici 2020-21. En el millor dels casos, les pèrdues ordinàries, sense palanques, continuaran estables a 200 milions.
A Laporta, en definitiva, se li acaben els conills del barret de copa quan ni tan sols ha començat aquest número final en què pretén fitxar Messi amb un conte de fades.
