Tot i que Gerard Piqué i Joan Laporta van tancar asprament la seva relació al Barça amb un fred i solitari acte a la Llotja de l’estadi -fins i tot sense presència de la família, que no va ser convidada- els interessos personals, comercials i estratègics de tots dos els han obligat a teatralitzar una abraçada mediàtica i conjuntural amb què segellar i escenificar la cessió de l’Spotify per al nou negoci de l’exdefensor blaugrana, la Kings League, com a seu de la final four que es disputarà el 26 de març.
La primera conseqüència d’aquesta sorprenent decisió és que s’esvaeix la possibilitat de jugar-hi el clàssic del Femení contra el Reial Madrid, assenyalat per a aquesta mateixa data. Amb l’anunci que la Kings League de Piqué té preferència, ja és segur que el Barça-Reial Madrid no es disputarà amb els honors de jugar a casa del primer equip, aprofitant que aquesta data està marcada com a jornada internacional de seleccions.
Destacada aquesta qüestió, la manera com es va produir l’anunci també dona pistes sobre el veritable fons d’una estranya aliança, carregada de matisos i no exempta de controvèrsia. La Kings League, per començar, s’ha parit com un invent que, prioritàriament, ambiciona robar-li audiència, espectadors i recursos comercials al format del futbol tradicional. Les seves regles i posada en escena han estat dissenyades de forma intencionada perquè un públic jove i majoritari, que ja viu la vida a Twitch i completament al marge de LaLiga i de les plataformes de pagament, es deixi enganxar a un format on tot és artificial, espectacle i està basat en una mena de xou en què fins i tot presidents, tècnics, jugadors i organització han de sotmetre’s permanentment a les exigències de l’audiència i el show business per sobre de tot. Els equips s’han creat en funció d’un president popular, hi ha jugadors-comodí o convidats que van i venen amb la pretensió de seduir aquests joves que, segons les estadístiques, s’avorreixen veient un partit de futbol de dues hores on no hi ha circ i focs d’artifici. Forma part d’aquesta amenaça de Piqué de destrossar la cara coneguda i gastada del futbol, d’anar contra un negoci en què, de moment i per força, han de conviure el mateix FC Barcelona i Javier Tebas al capdavant de LaLiga, que, per descomptat, no veu amb bons ulls i desaprova absolutament aquesta Kings League.
El relat de Gerard Piqué és semblant, si no és el mateix, utilitzat en el seu dia per presentar al món la modernització necessària i reeixida d’una Copa Davis que, precisament coincidint amb l’activació de la Kings League, acaba de trencar amb Kosmos perquè, senzillament, la recepta i les expectatives han acabat sent un fracàs absolut. El diari L’Equipe ha destapat que s’han produït impagaments i incompliments per part de Kosmos, la societat en què Piqué va aconseguir integrar importants inversors, entre ells el propietari de Rakuten, fins que finalment s’ha hagut de trencar el contracte i, en allò que té a veure amb Piqué, tancar aquesta guingueta i deixar al carrer dotzenes de treballadors.
No és la primera vegada, al contrari, que Gerard arrenca un negoci que acaba sent ruïnós i sense futur. La mateixa Kings League comença a donar aquests primers símptomes d’esgotament comercial, de producció i d’expectació començant per la necessitat urgent d’acabar portant el circ a l’Spotify i organitzar-hi una festa de cloenda que pugui interessar, precisament, el públic que no s’ha fanatitzat amb la Kings League i diferent d’aquells milers d’aficionats que es connecten i es diverteixen al Twitch sempre que els surti gratis i es pugui seguir des del mòbil, dues circumstàncies que per descomptat minen i dificulten l’obtenció d’ingressos via taquilla.
La Kings League consta d’11 jornades que es disputen els diumenges, jugant-se sis partits consecutius a la tarda. Es tracta de partits de Futbol-7, de 40 minuts, disputats sota regles adaptades a primar un espectacle que també arriba a directius i àrbitres. Els vuit millors classificats en finalitzar la competició disputaran els play-off en aquesta final four anunciada pel 26 de març.
Els visionaris del laportisme ja s’han afanyat a trobar raons per ovacionar Laporta després que, de manera sorprenent i imprevista, hagi anat al canal de la Kings League per anunciar la disponibilitat de l’Spotify al servei d’aquesta competició i dels interessos de Gerard Piqué, amb el que es va abraçar estil ós, com no podia ser altrament.
“Arriben nous models de negoci vinculats a l’entreteniment, nous públics, nous canals, grans marques i nous ingressos que formen part del futur negoci del futbol”, han cridat els gurus del laportisme, incapaços de comprendre que la Kings League, precisament, busca aquest salvavides de l’Spotify, la cobertura del Barça i la presència d’un públic disposat a gratar-se la butxaca per recuperar-se de les despeses importants que ha provocat la seva arrencada i suposada consolidació promoguda per influencers i estrelles del Twitch i del YouTube que, indubtablement, sí que aconsegueixen protagonisme, visionats i popularitat a nivell individual. Les despeses d’organització i del manteniment i logística d’entrenament i de joc han de ser suportades per ara pels patrocinadors, mancant un espai i una fórmula que monetitzi la magnitud d’aquesta expectació i seguiment en un espectre comunicatiu al marge dels canals i plataformes per on es veu i es consumeix el futbol onze de pagament.
Davant la trucada d’auxili de la Kings League, Laporta es va topar, a més, amb l’oportunitat de generar en Piqué una certa dependència, i d’equilibrar aquesta bifurcació electoralista percebuda en el dia del seu homenatge i comiat a l’Spotify, quan se’n va anar sense saludar ni fer cap gest cap a la llotja. El president l’ha volgut aprofitar i, de passada, crear certa empatia amb una generació que ja no és la seva, sinó la de Gerard Piqué, en un temps on l’ús de les tecnologies de la comunicació funciona en un altre ordre i amb diferents estratègies. Igualment, tot i això tot té un preu, ja que obrir el Camp Nou costa un dineral, una despesa que encara no ha quedat clara qui la finança.
“És un lloguer, una cessió o un acord? Què s’emporten els uns i els altres, el 50%, el 70% de la recaptació? Hi ha un preu tancat? La Kings League només pagarà despeses o pagarà, però no veurem ni un euro? No pagarà res, és un regal a compte de la liquidació de Piqué? No pagarà res i encara li deurem la liquidació?”. Aquestes són les preguntes llançades a l’aire per un soci del Barça, Quim Molins, veterà, llest i astut, que, a la vista de l’estrany i sobtat compadreo entre Laporta i Piqué, no es refia de ningú. Obrir els braços a la Kings League, que vol ser la competència directa del Barça i de la resta dels clubs, no deixa de ser paradoxal, tant com que el circ de Piqué es vegi en la necessitat que el Barça ho avali per evitar un altre riu de pèrdues de sumar al seu lamentable palmarès als negocis.
A Piqué, per ara, només li ha anat bé amb Luis Rubiales i amb el pal que van donar entre tots dos a l’Aràbia Saudita per la Supercopa. Però, que s’oblidi, la Federació Espanyola no li comprarà, per ara, la Kings League, a no ser que Laporta, que sí que ha picat, el convenci que això irritarà encara més Javier Tebas. Comença un altre gran espectacle amb la sensació, desordenada, inquietant i frívola que amb Laporta ficat a l’all, el Barça té tots els números de pagar la festa o els plats trencats, molt a perdre i poc a guanyar.
