Laporta pressiona la LaLiga perquè admeti les seves fantasies comptables

Qualsevol soci del FC Barcelona hauria d’estar preguntant-se ara mateix com és possible que ja estigui confirmada l’activació d’una quarta palanca si, com informa la premsa citant fonts solvents del club, Laporta ja ha venut actius per un presumpte valor superior als 750 milions. No només això, també insisteixen l’entrenador i el president que no es pot descartar la venda imperiosa i urgent de futbolistes com Frenkie de Jong, i potser també de Memphis Depay, a no ser que el migcampista holandès es rebaixi un salari que no està en cap cas fora de control com s’ha filtrat de manera mentidera des de dins del club. 

Amb De Jong succeeix que estan arribant immillorables ofertes de la Premier, de l’ordre dels 80 milions i, per tant, irrefutables per a l’angoixat i desesperat president Laporta, al mateix temps que s’han d’actualitzar, igual que a la resta de la plantilla, els salaris diferits, o sigui endarrerits, de les dues darreres temporades. El que s’espera de Frenkie de Jong, en definitiva, és la seva conformitat per ser traspassat al club desitjat per la junta, al Manchester United que no juga Champions, i que se’n vagi perdonant bona part del que li correspon legítimament.

Si no és així, si no es sotmet a la voluntat del president, la premsa ja té instruccions per continuar fent-li la vida impossible sota aquesta cínica postura del president. “Estimo De Jong, vull que es quedi -diu-, però ha d’entendre que ha d’ajudar el club”.

En canvi, no es pronuncien en públic ni de manera tan hipòcritament assetjadora, tant Laporta com Xavi, al voltant del silenci de Gerard Piqué i de Sergio Busquets que han ignorat olímpicament els suggeriments i les insinuacions de la junta en el sentit de rebaixar-se considerablement les seves condicions econòmiques. Tots dos, com la resta del vestidor, amb excepcions com Frenkie de Jong, van reaccionar amb una guerra oberta i una conspiració en contra de Bartomeu, liderada per Messi i Suárez, quan se’ls va imposar una rebaixa del 12% com a primera contra mesura per a pal·liar la baixada de ingressos per la pandèmia.

Tot indica que ni Busquets ni Piqué, i encara menys Jordi Alba, estan per una rebaixa de les seves condicions, molt menys davant l’actitud d’un president com Laporta que no està ni de bon tros aplicant mesures d’austeritat i de prudència financera no només a la vida de cinc estrelles que duen ell, la seva junta i el seu cercle d’amiguets. En l’àmbit dels fitxatges i de contractacions de nous jugadors, Laporta ha batut tots els rècords de traspassos per donar a Xavi tots els seus capricis i fantasies.

No quadra ni té sentit aquesta espiral desenfrenada de despesa en la compra compulsiva dels jugadors més cars del mercat, excepte Haaland, ja que entre Raphinha, Lewandowski i Koundé Laporta ja ha deixat anar 190 milions reals, en contrast amb el reconeixement d’un dèficit estructural de recursos i d’ingressos ordinaris tan alarmant que han calgut aquestes operacions descomunals d’avançament d’ingressos pels drets de televisió dels 25 anys vinents i de la venda irrecuperable del 25% dels actius blockchain, NFT i el metavers, un sector amb un possible creixement de futur més que destacable, que no formen part de l’activitat i objectius de Barça Studios com s’ha inclòs de forma tramposa sota aquest paraigua.

Així i tot, Laporta és conscient que LaLiga li exigirà una solvència, que no té res a veure amb el conte que ven la premsa controlada per la junta, sobre una economia que en realitat està absolutament trencada i ja és irrecuperable per a un club amb un president que ha tancat els ulls i ha fet saltar el Barça al buit i sense paracaigudes. En lloc de rebaixar-se, la massa salarial s’ha disparat en 60 milions més tot i haver-se deslliurat de Messi (135 milions de cost) fa un any exactament. Els ingressos s’han vist reduïts aquesta temporada en 41 milions per la bestreta dels drets de tv, situant el dèficit ordinari en més de 100 milions, sense l’efecte de les palanques, i això després d’haver generat uns beneficis de només 100 milions el 30 de juny passat amb un ingrés comptable extra, i discutible, de 267 milions (207,5 milions sense la plusvàlua). La impossibilitat de cobrir un pressupost de despeses esbojarrat de 900 milions per a aquest curs (784 milions l’anterior) resulta tan evident que només es pot cobrir restant centenars de milions amb aquesta política de més bestretes o de la venda d’actius, patrimoni o jugadors.

De moment, les palanques han aportat més de 750 milions que no han estat suficients per anul·lar els 451 milions de patrimoni net negatiu que tot ho condiciona davant de LaLiga. El motiu d’aquesta insuficiència rau, per tant, en el problema que Laporta obvia i ignora, en bona part per culpa seva en inflar les pèrdues de l’any passat només pel caprici mediàtic de no admetre únicament els 100 milions causats per la pandèmia (o atribuïbles a l’herència com li agrada més dir  a Laporta com a excusa recurrent). Com les va voler exagerar per aparentar molt més enllà de la realitat el veritable impacte d’un any sencer amb l’estadi, el Museu i les botigues tancades. Laporta va posar el club en una situació de tant risc que ara no sap com solucionar.

El primer any complet d’aquest segon mandat ha resultat catastròfic en tots els aspectes. No cal dir-ho més alt ni més clar perquè el balanç ha estat tan depriment i aterridor com ho va ser, paradigmàticament, la nit de l’eliminació de l’Europa League davant de l’Eintracht Frankfurt.

Ara, en una altra ostentació d’incompetència, Laporta acaba d’enviar a LaLiga la documentació que li permeti inscriure jugadors per al campionat que comença d’aquí a vuit dies. Ho ha fet advertint que aquest material té caràcter consultiu i que està preparat per a la segona part de la tercera palanca (Barça Studios), posar més actius a la venda, fer traspassos de jugadors i pregar perquè De Jong, Piqué i Busquets es baixin el sou per si aquests 750 milions no fossin suficients.

És possible que ningú de l’equip econòmic de Laporta no sàpiga com fer els càlculs? No, aquest és el problema. El matís l’ha avançat el mateix Laporta quan prevé que “hi pot haver un problema d’interpretació”.

Sempre és la mateixa estratègia: fer malament les coses, improvisar, recórrer a tripijocs comptables infantils, fer fora l’auditor en l’últim moment perquè no s’empassava tantes malifetes i enviar a LaLiga un relat infumable sabent per endavant que els comptes no estan ben fets. Si LaLiga no admet el que és inadmissible ja se sap que Javier Tebas i Josep Maria Bartomeu seran nova i reiteradament acusats de conspirar contra els interessos del club i d’antibarcelonisme. Un altre cop, sigui quin sigui el desenllaç, Laporta vol guanyar el relat, la posada en escena mediàtica, encara qui haurà perdut serà el Barça. I aquesta vegada ho haurà perdut gairebé tot encara que la inscripció de jugadors es celebri com el primer títol de la temporada. 

Així de malament està el club i així de mediocre és el relat i la gestió de la junta.