L’absència de diners frescos allunya a Roures del Barça de Laporta

Fins avui, Jaume Roures i Mediapro només han volat sobre el niu del laportisme, encara que, ara com ara, sense entrar-hi ni tenir una presència determinada i concreta, com sí que ho havia fet anteriorment com a proveïdor de Barça TV, després com a gestor directe del canal blaugrana i també modernitzant el Museu, això al marge d’haver sigut el comercialitzador durant anys dels drets de televisió del club blaugrana, abans que la resta dels clubs i LaLiga decidissin finalment l’explotació agrupada i conjunta amb el propòsit de fer un salt de qualitat enfront d’altres grans lligues europees.

Mediapro, no obstant això, està darrere de la mercantilització dels partits de LaLiga en la producció del senyal que s’envia a uns 130 països de la resta del món.

L’última vegada que Jaume Roures va ficar el nas en els assumptes del Barça va ser, com es recordarà, per a aportar, via una tercera persona, un aval de 30 milions per salvar la presidència de Laporta, quan es va veure compromesa per la falta de recursos propis i de la seva junta. Roures va voler evitar la repetició de les eleccions participant amb un aval del tot irregular, al marge de la normativa, encara que admès per Javier Tebas, també amb la intenció de donar estabilitat al club.

La lectura dels mitjans, sempre confosa sobre la realitat i excessivament protectora amb Laporta, va apuntar a una altra gesta de Laporta, lastminute, quan la falta dels avals només responia, com s’ha demostrat posteriorment, a una falta de pla, d’idees, de coneixement del club i de veritable interès pels seus problemes, més enllà d’utilitzar-lo per interessos personals i per a regalar-se un tren de vida de cinc estrelles. 

A més de no preveure els avals, també es va produir la fugida del seu vicepresident econòmic, Jaume Giró, com després seguiria els seus mateixos passos, espantat, Ferran Reverter, el primer i últim CEO de Laporta abans d’oficialitzar i consolidar la improvisació, l’amiguisme i la mediocritat com el nou i més modern model de gestió.

Aquesta és la raó per la qual Mediapro no ha acabat d’entrar fins ara per cap de les portes possibles d’accés, com la compra i gestió dels drets de televisió de LaLiga o Barça Studios i Barça TV, les que serien les seves especialitats. Si Jaume Roures no ho ha vist clar l’únic motiu radica en el fet que avui el Barça no és una organització seriosa ni fiable, posada en mans d’executius “amateurs”, inexperts i maldestres, incapaços d’anticipar-se als problemes ni de resoldre’ls. L’altra qüestió que a Roures el separa ara mateix de fer negocis amb Laporta cal buscar-la en la mateixa insolvència i falta de recursos actuals per a fer front als seus compromisos o reforçar-se per a formar un equip competitiu.

No hi ha possibilitat de guanyar diners fàcils com en els feliços temps en els quals Mediapro obtenia suculents beneficis amb els drets de TV de la Lliga i amb Barça TV especialment. Tan bé li anava que fins i tot sota la presidència de Sandro Rosell li va fer una oferta que no es podia rebutjar: assumir les despeses de manteniment i de personal de Barça TV a canvi de prorrogar un any més el contracte d’explotació dels drets audiovisuals. 

Sent prou bon acord, no es va enriquir tant com quan manava Laporta, que li va signar un contracte de proveïdor exclusiu dels mitjans de producció del canal blaugrana. És a dir que, per a enregistrar, editar, produir programes, etc., el Barça pagava a preu d’or els equips tècnics necessaris a Mediapro com a únic subministrador. El cost del canal es va disparar a uns 15 milions anuals, quasi més que la Masia, mentre de manera complementària Mediapro comercialitzava continguts exclusius amb rendes també prodigioses. Per això quan Rosell es va plantejar tancar Barça TV, perquè els costos eren inassolibles, Roures va proposar quedar-se’l en propietat.

Avui,  amb el club saquejat pel clan Laporta, no hi ha cap bon negoci que pugui fer-li guanyar diners a Mediapro, excepte la possibilitat d’assumir, com ha suggerit ja de manera pública, l’externalització del Museu. Com Roures ho veu, es tractaria de pagar una quantitat atractiva per aquest dret de comercialització, d’abonar al Barça un fix, a canvi de fer-se càrrec dels costos i també dels beneficis.

Seria, no fa falta dir-ho, una bogeria que el club no hauria de permetre perquè el Museu s’ha convertit en la vertadera joia de la corona, una mina d’or des que el president Josep Lluís Núñez va obrir una petita caseta als accessos a l’estadi per a vendre quatre productes bàsics llicenciats.

Encara que el perill és aquí, latent, no sembla que Laporta s’hagi plantejat encara aquesta opció que, per contra, sí que ha apuntat el mateix Jaume Roures en una recent intervenció, suggerint fins i tot que, en lloc d’avançar ingressos futurs per drets de televisió, no seria una mala idea cedir l’explotació del Museu a una empresa com Mediapro.

Sobre si seria un error caure en les urpes de Mediapro, la resposta la dona una informació nouvinguda dels Estats Units actualitzant l’evolució del cas judicial pel qual va ser condemnada aquesta empresa. Segons ha publicat Crónica Global, l’FBI ha descrit com a “pura cobdícia” el cas dels suborns que afecta Mediapro. Una opinió concloent de l’investigador del Departament de Justícia després d’aprovar una compensació addicional de 92 milions de dòlars (87 milions d’euros al tipus de canvi actual) a les víctimes de la trama criminal en la qual va participar la matriu del grup de Jaume Roures. 

És el relat de la Fiscalia del Districte Est de Nova York fet públic en un comunicat on detalla que “el rescabalament es repartirà entre l’organisme de govern del futbol mundial, la Concacaf de Sud-amèrica, la Conmebol i diverses federacions nacionals”. La quantitat compensada per aquests 87 milions d’euros ha de sumar-se a pagaments anteriors fins als 201 milions de dòlars (192 milions d’euros). 

La mateixa nota aclareix, per part del Ministeri Públic, que “el muntant s’emmarca en la voluntat dels Estats Units d’investigar i perseguir la corrupció en el futbol mundial”. La Fiscalia recorda que de moment hi ha 50 persones físiques i societats de 20 països imputades per delictes de similar naturalesa.

Breon Peace, el fiscal que dirigeix la investigació, ha recordat que la indemnització arriba després “de l’oferiment de pagaments i suborns per part d’empreses de màrqueting esportiu a diversos alts càrrecs a canvi dels drets televisius i de màrqueting de diverses competicions de futbol”. La trama incloïa “el blanqueig” d’aquestes transferències monetàries il·lícites. 

Aquests 87 milions per les indemnitzacions a les víctimes de la trama criminal es destinaran al benefici de les estructures que promocionen l’esport i el democratitzen per al seu accés i gaudi universal. La prioritat del fiscal ha sigut, en respecte als delictes atribuïts a la filial de Mediapro als EUA, “rescabalar a les víctimes” per la via més directa de confiscar béns als autors i utilitzar-los per a indemnitzar als afectats.

Altres testimonis, com el de Michael J. Driscoll, director adjunt de l’oficina de Nova York de l’FBI, han explicat que va ser un “volum inenarrable de diners el que va circular entre directius corruptes i empreses privades en una trama de grandària colossal”. També s’ha referit a la cobdícia de les societats imputades i acusades i s’ha mostrat satisfet amb el Departament de Justícia per la seva decisió d’haver confiscat béns i canalitzat el seu valor a favor de les federacions afectades pels corruptes. “Els actius congelats es dedicaran als col·lectius que necessiten suport, com la promoció del futbol entre les dones i els nens i nenes. És l’única bona notícia de la cobdícia pura que ha destapat aquesta investigació”, ha dit.

El cas va destapar una trama criminal de directius del sector audiovisual que van subornar a directius de federacions de futbol a Sud-amèrica a canvi d’aconseguir drets de retransmissió de partits de les seleccions nacionals d’aquests països. Una derivada del cas Fifagate que, en el cas de Mediapro, va centrar la investigació en Gerard Romy, cofundador de l’empresa amb Jaume Roures i Tatxo Benet. Els Estats Units el consideren fugat. La Fiscalia afirma que Imagina US, filial vinculada a Mediapro, va participar activament en la trama. Ara com ara, el hòlding de Roures ha admès només un suborn via Panamà i ha pagat 21 milions d’euros per a tancar el cas. La Fiscalia del Districte Est de Nova York ha anunciat la reobertura de cas i continuarà investigant.

Si tots els negocis de Mediapro s’inspiren en el mateix principi de ‘cobdícia pura’ amb el qual coincideixen a qualificar l’FBI i la Fiscalia de Nova York la seva actitud davant els negocis, qualsevol aproximació al Barça d’avui, escanyolit i colpejat per la Covid i la pèssima gestió dels seus directius, sona més a amenaça que una altra cosa. En qualsevol cas, si Roures no ha mostrat un excessiu interès en els assumptes de Joan Laporta és perquè no olora diners per cap costat.  Si més no fins a aquest moment.