El programa Polònia del passat 2 de maig, el primer que s’emetia durant la campanya de les eleccions al Parlament, es va convertir en un atac directe contra el president del govern espanyol, el socialista Pedro Sánchez, qualificant de “paripé” la seva decisió de reflexionar sobre si continuava en el càrrec. “La conclusió és que el Falcon mai deixaré i menys la meva cadira”, li van fer dir a l’actor Pep Plaza, que és qui interpreta Sánchez.
El tema amb què es va obrir el programa i que va ocupar ben bé la quarta part del seu temps va començar amb aquesta frase: “Amb motiu dels constants canvis d’opinió del president del Govern, l’actor que interpreta Pedro Sánchez ha demanat uns dies per pensar-se si continua al programa”. Els atacs a Sánchez i els socialistes es van dividir en dos gags. El primer era una recuperació de l’escena final de la pel·lícula La vida de Brian, del col·lectiu d’humoristes britànics Monty Pyhton, en la qual apareixien quatre persones clavades en creus. Eren Pedro Sánchez, Pablo Iglesias, Jordi Cuixart i un jove amb aparença de basc abertzale. El segon gag era una versió de la cançó I’m still standing, d’Elton John interpretada per Pedro Sánchez.
A Sánchez el presentaven com un personatge egoista, que només pensava ell en lamentar-se de la persecució que ha denunciat per part de l’extrema dreta i determinats mitjans de comunicació i jutges. Pablo Iglesias es queixava que ell havia patit la mateixa persecució i Sánchez demanava si no hi havia ningú més al cim del Calvari. Tot seguit apareixia Jordi Cuixart que deia: “Hola! Jo em vaig passar dos anys a la presó per pujar sobre un cotxe i demanar la gent que se n’anés a casa. I a tu ja et va semblar bé!”. Que a Sánchez li semblés bé que empresonessin Cuixart és el que diuen els antisocialistes a Catalunya. Tot cas, Cuixart va sortir de la presó perquè el govern de Sánchez el va indultar. Al guionista de Polònia que va preparar aquest gag se li va oblidar especificar que el cotxe sobre el qual s’havia enfilat l’ex-president d’Òmnium Cultural era un jeep de la Guàrdia Civil destruït pels manifestants que ell i el president de l’Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sánchez, havien convocat a la concentració.
Al president del govern espanyol li feien dir “això no va de personalismes. Això va de mi. He hagut d’apartar-me cinc dies de la política. Cinc dies sense poder sortir al carrer”. Afirmació a la qual Cuixart replicava dient que “a la Tamara Carrasco per portar una màscara de Puigdemont la van acusar de terrorisme i no la van deixar sortir de Viladecans durant un any. Això sí que és inhumà i lo del terrorisme també”. Ara, al guionista se li va oblidar dir que Carrasco, a més de portar una màscara de Puigdemont, si és que ho feia, la van investigar perquè va fer crides a ocupar l’aeroport del Prat per protestar contra la sentència judicial del procés.
Finalment, Pedro Sánchez li preguntava al jove basc des de quan era a la creu i aquest li contestava que “des de quan un jutge va decidir que una baralla en un bar d’Alsasua era terrorisme”, la versió defensada pel món radical del cas en què uns quants joves van ser acusats d’agredir i ferir greument uns guàrdies civils.
Per arrodonir el gag, apareixia el dirigent socialista català Miquel Iceta, representat com un personatge histriònic. Iceta denunciava la situació de Sánchez a la creu: “mireu què li ha fet l’extrema dreta!”. Cuixart li recriminava: “però si tu et vas manifestar amb Vox”.
Finalment, Sánchez baixava de la creu per dir: “La meva decisió està presa. Passar un cap de setmana llarg amb Begoña, dos dies de curro i després el pont de maig. Tot això contra el feixisme”. Iglesias, Cuixart i el jove basc es quedaven clavats a les seves creus.
El gag de la cançó d’Elton John acabava amb Sánchez dient “Ja n’hi ha prou de desinformació si no és per fotre Esquerra o Puigdemont. Sóc un màrtir”.
Polònia el produeix Minoria Absoluta, propietat de Toni Soler, vinculat a ERC, com demostra en els seus missatges a X i en els articles que publica a la contraportada del diari ARA els diumenges. En el d’aquest diumenge dia 5 es referia així als cinc dies de reflexió del president del govern espanyol: “infantil maniobra digna d’un melodrama televisiu”. Els guionistes de Polònia són Xavi Fernández, Guillem Dols, Jordi López i Magí García. García també era guionista del programa de TV3 Zona Franca i va dimitir en solidaritat amb Manel Vidal quan en va ser acomiadat per qualificar els votants socialistes de nazis en una de les seves col·laboracions.
Polònia encara té una oportunitat de fer la seva aportació a la campanya per evitar que els socialistes guanyin les eleccions del proper diumenge. Dijous tornarà a aparèixer en antena. Faltaran tres dies per les votacions.
