El 24 d’abril del 1980, Jordi Pujol va ser elegit president de la Generalitat per un Parlament de Catalunya on l’esquerra era majoritària. La dreta tenia els 43 vots dels diputats de la Convergència i Unió de Pujol i els 18 de Centristes de Catalunya, lluny dels 68 necessaris per tenir la majoria absoluta de la Cambra. L’esquerra en sumava 72. Els socialistes en tenia 33; el PSUC, 25, i Esquerra Republicana, 14.
Si s’hagués imposat la lògica esquerra-dreta, el president elegit hauria estat el socialista Joan Reventós. Però Pujol va aconseguir sumar els vots dels centristes i dels republicans. Puigdemont ha dit aquests dies que si els socialistes li fan “un Collboni” ell farà tot el possible per fer caure el govern progressista espanyol. Proposa fer “un Pujol”; és a dir, sumar tots els vots que calgui per obtenir la presidència i si venen dels diputats que l’extrema dreta de Sílvia Orriols pugui obtenir, encantat de la vida. El 1980, Pujol va premiar Esquerra Republicana amb el nomenament de l’ultradretà Heribert Barrera com a president del Parlament. Ara ha dit que votarà Puigdemont. Tot encaixa
Si es produeix aquesta jugada, Catalunya farà una marxa 44 anys enrere. Tornarem al 1980. Gràcies a ERC i els centristes, vam tenir un president que durant els seus mandats -que van durar 23 anys- va amagar diners a l’estranger per no haver de dedicar-los a cobrir les necessitats socials dels catalans via el pagament d’impostos.
Pujol va deixar escrit que “l’home andalús no és un home coherent, és un home anàrquic. És un home destruït, és generalment un home poc fet, un home que fa centenars d’anys que passa gana i que viu en un estat d’ignorància i de misèria cultural i espiritual.(…) Si per la força del número arribés a dominar, sense haver superat la seva pròpia perplexitat, destruiria Catalunya”. Barrera creia que “s’ha de salvar abans Catalunya que la democràcia”, que “la immigració és la principal amenaça de Catalunya” i “a Amèrica, els negres tenen un coeficient intel·lectual inferior al dels blancs”.
El tàndem Pujol-Barrera va funcionar força temps. ERC va acabar expulsant l’home que va fer president Pujol en considerar incompatibles les seves afirmacions racistes amb la militància al partit.
Tot apunta que les eleccions del proper diumenge deixaran un panorama semblant al de 1980, amb la diferència que ara la candidatura més votada no sigui la de Pujol-Puigdemont sino la de Salvador Illa. L’esquerra tornarà a ser majoritària i ERC haurà de tornar a triar si vol de president una persona de dretes successora i avalada per un evasor fiscal o prefereix un socialista. Tindrà a les seves mans tornar a 1980 o mirar endavant.
Ells sabran què fan!
