El Pla de Treball d’Òmnium Cultural, que estableix els eixos, objectius i accions que centren la seva activitat anual, es va reduir en 2,7 milions d’euros l’any passat en comparació amb el del 2020. El cost del Pla de Treball d’aquesta plataforma independentista es va disparar a partir del 2016. Aquell any, va costar 4,484 milions d’euros. El 2017 va pujar una mica fins els 4,777 milions. El 2018 va ser un salt important fins els 7,211 milions, però el salt més gran el va fer entre el 2018 i el 2019, any en què va situar-se en els 12,658 milions d’euros. El 2020 encara va experimentar un cert creixement (13,059 milions d’euros). L’any passat, però, va recular fins els 10,360 milions d’euros, per sota, fins i tot de la partida del 2019.
A la Memòria del 2021 que Òmnium Cultural resumeix a l’apartat de Transparència del seu portal d’Internet s’afirma que el 84% dels seus ingressos procedeixen de les quotes dels seus socis, un 9% de donatius i patrocinis, un 6% de les activitats i serveis de pagament que ofereix i un 1% d’ajuts públics i locals.
L’entitat que ara presideix Xavier Antich tenia 189.820 socis el desembre de l’any passat, segons la seva Memòria del 2021. El novembre en tenia 190.056. És a dir que, per defunció o renúncia al carnet, entre un mes i l’altre va perdre 236 associats. A l’assemblea que va elegir Antich per substituir Jordi Cuixart al front de l’entitat només van votar 21.758 socis; aproximadament un de cada nou dels que podien fer-ho. Els cinc actes que ha organitzat Òmnium a Barcelona, Badalona, Tarragona, Lleida i Girona per escampar la seva campanya contra Espanya en base a l’informe CatalanGate han tingut poca assistència i pràcticament nul·la repercussió a les xarxes socials.
Als comptes auditats corresponents a l’any 2020, hi consta que es va gastar 4,1 milions d’euros en salaris dels seus empleats, uns 200.000 euros més que el 2019. La plantilla del 2020 estava formada per 108 treballadors, 81 dels quals estaven considerats ‘tècnics’ mentre que 27 tenien la categoria de caps (19) o de directius (8). L’administració burocràtica d’Òmnium Cultural representa el 28% de les seves despeses. L’apartat de socis i les campanyes de captació de fons suposa un altre 16% mentre a projectes i campanyes de propaganda s’hi dedica el 56% del pressupost. L’entitat té hipotecada fins el 2034 la seva seu central, al carrer Diputació de Barcelona. El deute pendent de pagar s’enfila fins els 1,4 milions d’euros. Té un total de 41 seus repartides per Catalunya.
Les dades que ofereix Òmnium Cultural a la seva pàgina web mostren una entitats envellida. Hi ha més socis majors de 65 anys que menors de 45. De menors de 30 anys només hi ha un 9% de socis. La franja amb més presència és la dels 45 als 65 anys (un 45,3%). Quasi un de cada tres supera els 65 anys.
El gir independentista d’Òmnium Cultural ha fet que perdés molts socis que no combreguen amb aquesta idea. Jordi Cuixart va intentar compensar aquesta pèrdua d’associats no independentistes amb la campanya Lluites compartides, amb la qual volia apropar-se a sectors socials activistes que no simpatitzen amb la idea de la separació de Catalunya d’Espanya. La campanya no ha donat els fruïts que s’esperava. Corren temps de pèrdua de socis i retallada de pressupostos a l’entitat fundada el 1961 per promoure, en ple franquisme, la llengua i la cultura catalanes. Cuixart, per la seva part, ha decidit marxat a viure a Suïssa per qüestions relacionades amb la seva activitat professional.
