El passat 16 de juny, la inauguració del SJD Pediatric Cancer Center Barcelona va requerir un gran esforç diplomàtic per part dels responsables d’aquest impressionant projecte per tal que es donessin les circumstàncies apropiades perquè un dels seus grans impulsors, Leo Messi, no coincidís amb el president del FC Barcelona, Joan Laporta, en representació de la Fundació Barça, que també ha participat en el projecte.
Al final, gràcies al fet que el jugador argentí es va adaptar a participar en una mini-cerimònia personalitzada, al marge de l’acte principal, no es va produir aquest xoc de trens que Messi porta evitant des que Laporta es va desdir de la seva paraula, de la seva promesa i del seu compromís de renovar-lo després de guanyar les eleccions.
Les relacions s’han deteriorat fins a l’extrem que Leo ha establert una espècie d’ordre d’allunyament que ja va obligar a Laporta a no acostar-se ni a deu metres a la cerimònia de lliurament de l’última Pilota d’Or a París, on precisament l’argentí va guanyar la setena de la seva carrera.
Messi se’n va anar a primers d’agost de l’any passat, encara sota el xoc d’una decisió que el va enxampar realment a contrapeu, inesperadament, i que li va costar horrors digerir. Les primeres explicacions les va acceptar com va poder en un estat de disgust i de confusió. Leo se’n va anar amb una enorme elegància, sense voler assenyalar a Joan Laporta com el que és, el president que se la va jugar amb traïdoria, només un dia abans d’iniciar els entrenaments al Camp Nou.
Després es va anar emprenyant progressivament, ja a París, quan Laporta va començar a donar explicacions assenyalant com a causa d’aquesta renúncia les pretensions econòmiques del davanter. Va venir a dir que esperava un gest de Leo per a continuar jugant al Barça gratis. Una acusació malintencionada i perversa, cínica també, l’única a la qual ha respost fins ara: “Ningú m’ho va demanar mai. Em fa mal el que estan dient de mi”.
Leo li va fer arribar a través de terceres persones que no creués mai més aquesta línia vermella. Li va prohibir acostar-se a la gala de la Pilota d’Or i el va convidar a no obrir la boca, mai més, sobre l’ocorregut. El seu pla és tornar a viure a Barcelona i servir al Barça des d’un càrrec tècnic quan pengi les botes, així li ho ha promès a la seva família i així ho complirà. Per això no vol guerres amb Laporta, al qual va anar a votar a les eleccions del 7 de març del 2021. Prefereix callar, de moment, el molt que podia haver explicat sobre el “asado” amb el qual Laporta va prometre convèncer-lo i de tots els detalls d’un nou contracte que Messi va acceptar, exactament en les condicions ofertes per Laporta.
Li va fer mal, especialment, que la junta de Laporta i el mateix president fossin caçats explicant a la premsa catalana que, quan van tancar el tracte, ja sospitaven que Jorge Messi, el seu pare i agent, ja tenia alguna cosa arreglada amb el PSG, insinuant una espècie de maniobra de xantatge. Allò va fer vessar el got de la seva paciència i li va obrir els ulls a la pinça que, realment, li havien preparat entre Laporta i Piqué, amb qui va trencar qualsevol relació per sempre.
El problema és que, fa poc, Laporta va tornar a ballar-la i va començar a deixar que circulessin informacions apuntant a un retorn de Leo al Camp Nou, possibilitat a la qual el president li va donar ales en algunes declaracions. De nou, furiós, Leo li va enviar un missatge, ara sí, amenaçador, en el sentit de sortir a explicar la veritat i tota la veritat sobre la seva relació i els fets que van envoltar la seva marxa si tornava a donar-li volada a aquesta notícia. Un ultimàtum al qual Laporta s’ha sotmès, encara que només fins a la pròxima, perquè en l’última assemblea va fer parlar Joan Gaspart en el seu nom demanant un homenatge del barcelonisme a Leo.
Mal camí si Laporta continua provocant un futbolista que té molt clar quina és la seva casa i com desitja retrobar-se en el lloc on ha arrelat, on ha residit la major part de la seva vida i on han nascut els seus fills, sense cap tensió afegida i amb plena normalitat.
Que Leo continuï callat no vol dir que oblidi ni perdoni. A més, li agrada molt poc que li busquin les pessigolles perquè sí, per pur capritx, com en aquest acte benèfic de Sant Joan de Déu, tan assenyalat per la magnitud del projecte, on es va veure obligat a no aparèixer a la foto de grup. La pressió del Barça sobre l’organització de Sant Joan de Déu es va imposar, en un altre cas d’abús d’aquest poder sobre la societat catalana que sap exercir el laportisme.
El cas, no obstant això, és que Leo Messi, a través de la seva fundació, ha realitzat una aportació personal i directa de molt més pes que el mateix Barça, perquè el davanter va formar part del grup dels donants fundadors que van fer possible arrencar aquest SJD Pediatric Cancer Center inaugurat la setmana passada, amb una superfície de 14.000 metres quadrats en cinc plantes amb la capacitat d’augmentar un 35% l’atenció oncològica infantil.
Exactament, Leo Messi va tancar aquesta primera corona d’aportacions amb 3 milions, que a més de servir per a posar els fonaments del projecte van estimular l’enorme flux de donacions posterior fins a fer-lo realitat. El FC Barcelona també apareix com un d’aquests fundadors, motiu pel qual raonablement va ser convidat a la gala d’inauguració.
No obstant això, aquesta aportació blaugrana no ha provingut dels fons propis de la Fundació, sinó d’un mecenatge de Starvos Niarchos Foundation, que durant els últims anys ha realitzat una donació anual al club superior als 3 milions per a implementar ajudes en els camps de refugiats a Itàlia, Grècia, Líban i Catalunya i d’aquesta mateixa quantitat reservar una aportació per al SJD Pediatric Cancer Center.
Dit d’una altra manera, la Fundació Barça ha tramitat, a través dels seus estats comptables, donacions d’un tercer perquè d’aquesta manera s’engreixava el volum de la Fundació blaugrana en els temps en què Jordi Cardoner la governava. Després del relleu del directiu, la renúncia més destacada de la nova responsable executiva, Marta Segú, cosina del president, ha consistit a fer fora Unicef de la samarreta per a evitar abonar els gairebé dos milions del conveni que tant de prestigi i singularitat atorgava al club. Laporta i la seva cosina han canviat aquest acord per uns 100.000 euros anuals a favor d’ACNUR.
Així i tot, el president Joan Laporta, la vicepresidenta institucional, Elena Fort, i Marta Segú, directora general de la Fundació Barça, es van obrir pas a cops de colze per a estar a la foto i aparentar que els seus esforços solidaris són inigualables.
L’episodi forma part d’aquest escalfament extrem, perillós, de les relacions prou tibants entre Laporta i Leo Messi. Ho vulgui o no, Laporta ha estat, i no Bartomeu, el qui ha fet fora del Barça a Leo quan es va veure pressionat pels seus avaladors i els seus economistes, segurament en un error de càlcul sense precedents, perquè fa un any el nouvingut president va assumir el càrrec improvisant i fanfarronejant després de jugar a ser nou-ric assegut a la taula amb el pare de Messi i semblar indecís a l’hora de seleccionar prioritats.
Va triar apostar pels capitans, classe mitjana alta, i renunciar al millor jugador de tots els temps, de manera que un any després segueix sense cap crack, sotmès al sottogoverno del vestuari i incapaç de pagar les nòmines per falta d’ingressos i de patrocinadors, que es van esfumar al mateix temps que Leo.
Laporta juga amb foc. La paciència de Leo té també el seu límit i no tolerarà que la seva imatge barcelonista, segons la versió de l’aparell laportista, pugui apuntar que va ser ell qui va abandonar el vaixell. Per aquí no passarà.
