La “traïció” constant triomfa al segon congrés de Junts x Catalunya

Junts x Catalunya (JxCat) va celebrar la primera part del seu segon congrés nacional amb l’elecció de la seva nova direcció. Després d’una guerra interna fratricida entre els partidaris de Laura Borràs i els seguidors de Jordi Turull per ocupar el lideratge de la formació, tots dos sectors van arribar a una mena de pacte de no-agressió que va consistir en aquella vella fórmula política d’establir una bicefàlia i deixar el problema intern per als pròxims mesos o anys.

Puntada de peu i endavant, que s’acostuma a dir en aquests casos. Tot i haver-hi una única candidatura a la direcció, cada militant podia donar el seu vot al nom que es presentava per a cada càrrec o, si volia, abstenir-se en la votació per a aquell lloc. Tant els de Borràs com els de Turull asseguraven que havien demanat als seus que tothom votés tots els càrrecs, independentment de quin sector patrocinava cada nom.

Però la realitat va ser molt diferent, i alguns noms van obtenir menys vots dels esperats, i altres van sobresortir i en va obtenir més, per a desesperació dels adversaris. Això va fer que la paraula “traïció” en boca dels dos sectors fos la més repetida en totes les converses de passadís durant el congrés.