S’encenen noves alarmes davant un tancament amb més de 150 milions de pèrdues

Els pitjors presagis sobre la liquidació de l'exercici 2021-22 semblen confirmar uns números vermells de rècord i d'escàndol sense que les palanques de Laporta puguin ser activades a temps de compensar una gestió negligent i descurada

Cada vegada resulten més preocupants les informacions que apunten a un important descens dels ingressos aquesta temporada fins a una xifra per sota dels 600 milions. Aquesta nova realitat, en cas de confirmar-se, situaria l’horitzó econòmic i financer del FC Barcelona en una dimensió molt més crítica, del tot insalvable contra la qual no existiria cap palanca en la qual recolzar-se per a salvar el pitjor curs de la història del club, que en l’exercici 2018-19 va batre la plusmarca mundial d’ingressos d’un club esportiu amb 990 milions.

Laporta s’enfronta a un escenari terrible que, pel que fa a la generació de caixa, amb independència de les despeses, reflecteix la inacció i incapacitat de la seva junta directiva per a corregir, tal com s’havia promès, la tendència a la baixa iniciada amb la pandèmia, a partir de març del 2020. La progressiva reducció d’aquesta part del balanç es va materialitzar en un primer descens a 855 milions la temporada 2019-20 i a 631 milions l’últim exercici tancat 2020-21.

El pressupost presentat a l’assemblea l’octubre passat i aprovat pels socis, creient en la paraula del mateix president Joan Laporta, creient en l’anàlisi i experiència del vicepresident econòmic Eduard Romeu (foto), creient-se la perícia i prestigi de Ferran Reverter quan era el CEO del club i finalment confiant en la recomanació de Jaume Guardiola, responsable de la Comissió Econòmica, va ser de 765 milions. Per les seves afirmacions de llavors, no semblava que existís una especial preocupació per a aconseguir aquesta xifra, més enllà de sol·licitar, complementàriament, l’aprovació dels socis per a activar la venda del 49% de Barça Studios, amb la finalitat d’obtenir 50 milions per a subvenir a les necessitats de les despeses previstes, de 784 milions, que sí que excedien en 19 milions sobre aquest càlcul.

Si s’acaba consolidant aquesta mala noticia de 600 milions d’entrada en contrast amb els 765 milions promesos, la situació s’agreuja d’una manera que va molt més enllà de la venda de Barça Studios, BLM o la cessió de drets de televisió que, en el seu conjunt, s’estan venent no per a tapar el forat d’ara sinó com una eina per a compensar les pèrdues de la passada temporada, pensant a recuperar el marge salarial que avui és negatiu en 144 milions.

D’entrada, no obstant això, Laporta no ha tancat cap d’aquestes operacions, que van per a llarg, ni s’han materialitzat traspassos impactants, més enllà que el de Jutglà al Bruges per 5 milions, dels quals es poden utilitzar 1,6 milions per a la renovació prevista i pendent de signatura de Sergi Roberto. Tampoc s’espera, en breu, que futbolistes com Frenkie de Jong puguin millorar el panorama.

El drama que ve no té a veure amb equilibrar els fons propis negatius del club, com apuntava el president en el seu pla de recuperació. La urgència implica tancar, en primer lloc, el forat imprevist d’aquest final de l’exercici, avaluat, segons aquestes informacions més pessimistes, en números vermells superiors, arrodonint, als 150 milions. En l’avanç de les quantitats confirmades pels socis a l’octubre, el resultat d’explotació era negatiu de 19 milions, compensats per impostos positius per a deixar finalment un benefici mínim de 5 milions i un Ebitda de 98 milions.

Les alarmes s’han encès com mai al Camp Nou, perquè aquesta baixada d’ingressos suposaria estar per sota del registre del curs passat, quan es va establir una marca molt pobre de 631 milions, explicable pel tancament del Camp Nou, el Museu i les Megastores al llarg de tota la temporada, a més de la moratòria concedida a més de 20.000 socis abonats. Els ingressos de l’explotació de l’estadi van baixar a 25 milions pels 162 milions de l’exercici 2019-20 i els 212 milions de la 2018-19.  Laporta, tossut i obsessionat, no obstant això, continua negant la pandèmia i culpant de tot a Bartomeu.

La tragèdia, si es confirma en major o menor mesura, perquè la versió més optimista situa les pèrdues en 120 milions, prové de l’evident absència d’un pla per a sortir del clot. Laporta i la seva junta es van felicitar fa un any per haver trobat la fórmula per a endossar-li al club, que no a Bartomeu, més de 400 milions de pèrdues il·lusòries, embolicades en un discurs d’acusacions i amenaces contra l’anterior junta, un xou mediàtic amb la idea de sadollar aquesta venjança i aquest ressentiment contra qui li va guanyar les eleccions en 2015.

De fet, malgrat la verborrea assembleària, les pèrdues exagerades i injustificades se les ha hagut de “menjar” Laporta a tots els efectes legals i pràctics -el mateix president que les va formular-, perquè a conseqüència d’aquesta enorme indigestió de números vermells el Barça a penes es pot moure avui, bloquejat i pesat com un Titanic que inevitablement s’enfonsa. Això sí, mentre Laporta exigeix a l’orquestra que continuï tocant com si res.

Per més que s’esgargamelli ara, quan ja és massa tard, Laporta no posseeix el perfil ni el lideratge d’algú amb la suficient visió, contactes, coneixement, honestedat i sinceritat davant els socis per a reflotar la nau.

El diagnòstic i la metàfora utilitzada per Laporta en l’últim Senat també són incorrectes. Va parlar d’haver rebut un club a l’UCI i estar a punt de portar-lo a planta amb la idea de poder fer vida normal d’aquí a una mica. La realitat del què ha passat projecta una seqüència més aviat inversa, perquè la pandèmia sí que va obligar a un ingrés hospitalari que, per falta de l’atenció mèdica correcta i a causa de massa errades clíniques, ha portat al malalt a l’UCI i es diria que a un estat crític que, si no millora, pot acabar en un estat terminal.

Cal retrotreure’s a la temporada 2014-15 per a trobar nivells tan baixos d’ingressos. No cal anar tan lluny, no obstant això, per a recuperar les promeses de Laporta una vegada va haver alliberat el club de les terribles urpes de Bartomeu sobre una espectacular, immediata i pròspera recuperació econòmica. L’horitzó blaugrana va quedar completament buidat de pandèmies i restriccions, obert a aquest altre escenari de patrocinis, fitxatges i títols sota la pancarta de l”Hem tornat!’ i la victòria de qui electoralment va presumir d’atresorar l’experiència més gran i talent exigides per a aquesta operació rescat.

Avui, més que mai, les constants vitals del Barça s’assemblen més a les del desaparegut FC Reus, molt lluny del club que, amb Bartomeu, havia arribat a ingressar 990 milions.

Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Notícies més llegides

 

Desactiva tu adbloker en nuestra web para disfrutar el contenido

  1. Pulsa el icono del adblocker
  2. Selecciona “No actuar en páginas de este sitio web” (o similar). También puedes pulsar el botón “Activado para este sitio” o “Pausar adblocker”.
  3. Pulsa el botón refrescar de tu navegador para ver el contenido completo.