El bisbe de Girona, Francesc Pardo, ha mort als 75 anys després d’haver lliurat la seva carta de renúncia al Papa Francesc per “jubilar-se” i viure a la ciutat com un capellà més, ajudant a les parròquies que el necessitessin davant l’escassetat de professionals eclesiàstics. El dijous, 31 de març, el mandatari, reconegut per ser afable, catalanista i conservador, ha dit adeu per complicacions derivades d’una llaga a l’estómac després d’un mes a l’hospital Josep Trueta de la capital gironina.
Pardo va néixer a Torrelles de Foix (Alt Penedès) el 26 de juny del 1946. Va ser ordenat cura el 13 de maig del 1973 a la basílica de Santa Maria de Vilafranca. Sempre es va mantenir molt unit a la seva terra, a la qual esmentava en totes les ocasions que podia. Per això, en 2017 Torrelles de Foix li va nomenar fill predilecte del municipi i es va convertir en el primer habitant del poble que rebia aquesta distinció.
De Barcelona a Girona pel Papa Benet XVI
Va començar la seva carrera eclesiàstica a l’arxidiòcesi de Barcelona, on va ostentar diversos càrrecs a Vilafranca, la comarca de l’Anoia i Granollers, entre d’altres. El 2004 es va convertir en el vicari general de pastoral i delegat d’economia del bisbat de Terrassa mentre mantenia la seva labor com a capellà de Granollers.
El 16 de juliol del 2008, el Papa Benet XVI li va nomenar bisbe de Girona per substituir a Carles Soler, que acabava de jubilar-se. Pardo va rebre l’ordenació episcopal a la Catedral de Girona el 19 d’octubre del 2008 davant unes 2.000 persones i va prendre possessió de la diòcesi. En la seva primera al·locució com a bisbe de Girona, va fer referència al cristianisme social, destacant la importància que tenien “l’acció caritativa i social”, “la catequesi” i “les celebracions de la fe”.
