El vicepresident econòmic del Barça, Eduard Romeu (foto), ha hagut de començar a buscar-se la vida, mediàticament parlant, fora del club, on el seu paper actual s’ha vist relegat a un trist rol contemplatiu, de silenci i de comparsa des que el seu aval va deixar de ser essencial i innecessari per a la sustentació i legalitat de la junta de Joan Laporta.
El seu, a més, és un cas especial perquè va ser nomenat vicepresident del FC Barcelona fa un any, en virtut d’un aval interposat pel seu cap a la vida real, l’empresari José Elías, propietari d’Audax, entre altres empreses, quan les urgències de la candidatura guanyadora de Joan Laporta van posar al president a la vora de la repetició de les eleccions.
En aquell moment, encara que ni la realitat, ni el temps transcorregut, ni els fets posteriors hagin aconseguit obrir els ulls al barcelonisme sobre la frivolitat, la improvisació i l’oportunisme de Laporta, la presentació dels avals ja va ser un avís que després d’aquesta indiscutible victòria electoral no hi havia cap pla seriós de gestió.
Molt menys, solvència ni recursos per a complir amb el primer manament del president i de la seva junta, signants d’un document que els obligava a presentar un aval de 147,5 milions abans dels deu dies després del 7 de març del 2021.
Aquell moment va ser clarificador per a qui havia donat a Joan Laporta una certa credibilitat sobre la serietat econòmica i financera de la seva gestió durant la campanya, l’avui conseller d’Economia del Govern de la Generalitat, Jaume Giró. Va ser quan Laporta es va treure la careta de candidat i va deixar veure al veritable president i les seves intencions.
Giró va renunciar al cap de pocs dies, quan Laporta els va comunicar a la majoria dels seus directius que ni ell ni uns quants més, el seu nucli dur, no pensaven avalar. La resta, condicionat per la inversió que ja havien realitzat per a afrontar les despeses de campanya i perquè no existeix cap antídot per a la vanitat insuperable que produeix trepitjar la llotja del Camp Nou, va aguantar l’aiguat com va poder mentre, d’altra banda, Laporta subhastava literalment els càrrecs lliures de la junta a canvi d’avals.
Per exemple, encara que José Elías havia mantingut algun contacte preelectoral amb Joan Laporta, la incompatibilitat de caràcters i sobretot les ganes de manar d’un i de l’altre, o d’un sobre l’altre estaria més ben dit, van impossibilitar qualsevol negociació per a la seva incorporació en el primer paquet directiu. Només quan Laporta es va veure amb l’aigua al coll es va obrir a negociar la presència d’Audax a la junta. El mateix José Elías, després de designar al seu soci i responsable financer Eduard Romeu com a vicepresident econòmic del Barça i testaferro dels seus interessos, va qualificar el nomenament com “la millor operació de publicitat i de màrqueting de la història d’Audax”.
Efectivament, José Elías, soci del Barça sense l’antiguitat ni la paciència per a formar part de la directiva, i Eduard Romeu s’han passat més de mig any passejant-se pels mitjans amb la samarreta d’Audax damunt de la blaugrana. Un “tour” mediàtic que no ha impedit, no obstant això, que l’empresa, sancionada per estafa per la Comissió Nacional de la Competència i enfonsada borsàriament a conseqüència de la seva estratègia especulativa i la crisi del preu majorista de l’electricitat, es trobi en una situació francament delicada.
Aquesta és l’única raó per la qual, una vegada suprimits els avals per decret del Govern de Pedro Sanchez, a conseqüència de la pressió de PNB i Bildu, Eduard Romeu encara segueixi a la junta. El seu cap José Elías ja es va desvincular de la seva relació formal amb el club dimitint fa unes setmanes de la comissió d’experts de l’Espai Barça. Encara que, en realitat, no pintava res ni es tenien en compte les seves opinions, volia aparentar la normalitat d’aquesta convivència, absolutament forçada i artificial.
Des de llavors, malgrat els forts terratrèmols econòmics, com la renúncia de Ferran Reverter, la frenada a l’Espai Barça de Goldman Sachs, la controvertida i la cada vegada més qüestionada aliança amb Spotity, la figura del vicepresident Romeu ha estat la d’algú absent i en fora de joc. No se l’ha vist pràcticament des de la seva trista participació en la desnodrida presentació del Forensic, on va ser un actor secundari i de farciment.
Per a Joan Laporta ja és un zero a l’esquerra, algú del tot prescindible si no fos per dues raons d’un cert pes com, primerament, que no el pot cessar per la naturalesa del seu càrrec, electe i intocable en virtut de la seva ratificació social assembleària. La segona, a conseqüència d’aquest mateix estatus, radica en el fet que no li convé rebaixar-lo a simple vocal, és a dir degradar-lo del seu càrrec de vicepresident de manera pública, provocant una situació desagradable i innecessària.
Així, Eduard Romeu continua sent vicepresident econòmic, encara que només a l’efecte de beneir i aprovar sense piular totes aquelles decisions que adopti qui ara actua com a CEO i president alhora, és a dir Joan Laporta, en qui es concentra un poder absolut que no es donava en el Barça des que Josep Lluís Núñez governava el club.
Amb la diferència que Núñez va demostrar ser un empresari d’èxit al marge del Barça, club al qual va convertir en el millor gestionat del món, capaç de fitxar a Maradona, Ronaldo, Romario i Rivaldo sense despentinar-se, pràcticament amb els estalvis, mentre que Laporta ha necessitat sempre del Barça per als seus negocis i ha batut com a president tots els rècords de pèrdues i de deute del club de tots els temps.
Romeu va ser dels més prudents fa un any, quan li van preguntar per la possibilitat que el Real Madrid fitxés Mbappé i Haaland. Lògic, perquè el seu aval de més de 30 milions era la seva prioritat. “És possible perquè el Reial Madrid és un gran club i té un potencial i una fortalesa molt gran. Si haguéssim fet els deures en els últims anys estaríem en la mateixa situació. Florentino Pérez ha fet una gestió del club que és per a treure’s el barret”, deia.
Avui, donant per perdut al davanter francès, quan se li pregunta per Haaland, repeteix el discurs de Laporta: “En el Barça no hi ha res impossible, però és molt difícil. És un dels quatre o cinc jugadors més cobejats en el mercat mundial. Hi haurà clubs pretendents en unes condicions, uns per estar més sanejats i altres perquè juguen amb unes regles diferents de nosaltres, que tenen uns privilegis que els permetrien fer-ho més fàcil. No em correspon a mi, però estem parlant d’unes xifres que en aquests moments se’ns escapen”. És el que acaba de manifestar, després d’acompanyar als primers refugiats procedents d’Ucraïna en una acció liderada per Open Arms, Sor Lucía Caram o DKV entre altres.
Hauria estat més lògic veure’l en una acció similar de la Fundació Barça, però aquesta encara no sap com actuar ni amb quins recursos. A més, Sor Lucía Caram va ser convidada a sortir del patronat i, pel que fa a Eduard Romeu, sembla que està més fora que dins.
