Russia Today ha fet tres llargues entrevistes a Carles Puigdemont des que va fugir a Brussel·les

Russia Today, el canal de televisió que ha estat censurat per la Comissió Europea pel seu suport a la invasió i els bombardejos russos d’Ucraïna, ha fet tres llargues entrevistes a l’ex-president de la Generalitat Carles Puigdemont des de que va fugir a Bèlgica després que el Parlament declarés la independència de Catalunya el 27 d’octubre de 2017. La primera entrevista es va emetre quan no feia ni un mes que s’havia instal·lat en territori belga. Li va fer l’ex-primer ministre escocès, Alex Salmond, el 16 de novembre. Va ser la primera emissió d’un programa que presentava Salmond i que no va tenir gaire continuïtat. Puigdemont hi va fer una crida als governs europeus perquè l’ajudessin. “Finalment, la democràcia prevaldrà”, va dir.

La segona entrevista de Carles Puigdemont a Russia Today també li va fer un polític destacat. En aquest cas va ser l’ex-president de l’Equador Rafael Correa, que també s’havia desplaçat a Bèlgica fugint del seu país on estava acusat d’haver segrestat un diputat opositor. L’entrevista es va emetre el 12 de desembre de 2019. Correa li va demanar si valia la pena el dolor que suposava haver de viure fora del seu país com ho feien ells i Puigdemont va contestar: “Sempre. Si no hagués valgut la pena, cap de nosaltres dos seríem aquí, perquè els nostres predecessors s’haurien rendit, no podrien votar les dones, no s’hauria abolit l’esclavitud, no s’haurien reconegut els drets socials de molta gent… I és clar que van patir, i molt”.

Russia Today va tornar a entrevistar Puigdemont el 2021. Va ser fa ara just un any, el 20 de març. L’entrevista li va fer un dels periodistes del canal públic rus, Afshin Rattansi, en el programa en anglès Going underground.  Al llarg de la conversa va qualificar de ‘fantasioses’ les informacions sobre els seus esforços perquè Rússia reconegui la independència de Catalunya i va criticar la posició europea davant el procés independentista. “La nostra crisi és una crisi europea. És una amenaça per una de les bases de la democràcia europea que és la protecció delsdrets fonamentals”, va dir i va qualificar de ‘molt mal senyal’ el posicionament de la UE en aquesta qüestió.

La Unió Europea el que ha fet és bloquejar l’accés a les emissions de Rússia Today arran de la invasió russa d’Ucraïna. Algunes hemeroteques encara conserven emissions d’aquest canal. Per exemple, el reportatge que va emetre deu dies després del referèndum de l’1 d’octubre de 2017 sobre la independència de Catalunya i disset abans que Puigdemont fugís a Bèlgica, amb altres membres del govern de la Generalitat. En aquell reportatge, s’assegurava que hi havia 12 països europeus que donarien algun tipus de suport a una teòrica Catalunya independent: Dinamarca, Suïssa, Noruega, Finlàndia, Suècia, Letònia, Lituània, Estònia, Gran Bretanya, Irlanda, Bèlgica i Eslovènia. Pel que fa al possible suport del govern de Vladimir Putin a la independència de Catalunya, Russia Today no en va dir res en aquest reportatge. El 5 d’octubre del 2018 va informar que Putin havia rebut la carta que l’aleshores president de la Generalitat Quim Torra va enviar a 43 mandataris internacionals demanant suport al procés independentista. No hi va haver, però, resposta oficial del govern rus.