Joan Laporta canvia la normativa i provocarà l’extermini de moltíssimes penyes blaugrana

La intenció de Joan Laporta, des del primer moment, és la de posar fi al moviment i l’organització de les penyes del FC Barcelona, un extermini que ja es va proposar executar en el seu anterior mandat, sense èxit. Al contrari, el seu assetjament cap a aquest barcelonisme social, el més actiu i amb més sentit associatiu, el que va aconseguir va ser que, sota la presidència de Rosell i Bartomeu, es rearmessin i aconseguissin fundar i posar en marxa la Confederació Mundial de Penyes com a entitat independent del club, així reconeguda i emparada pels mateixos estatuts del FC Barcelona.

A aquell fracàs s’hi ha afegit aquesta vegada la frustració per haver perdut l’única votació de l’última assemblea quan, per dos vots, la seva proposta d’invalidar aquesta cobertura i aquest reconeixement de les penyes no va obtenir els dos terços requerits, enmig de severes acusacions i protestes dels penyistes representats. El Putin de les penyes, com ja s’anomena en aquest entorn barcelonista al personatge en el qual s’ha convertit Laporta, obsessionat a eliminar-les, ha fet ara un altre pas en aquesta direcció, un pas que definitivament ha posat les penyes en peu de guerra i ha provocat que hagin iniciat, a través dels seus advocats, un procediment legal que acabarà al jutjat.

Es tracta d’una nova normativa, adoptada per la junta unilateralment, segons la qual les penyes han d’acreditar un nou nombre mínim de socis del FC Barcelona per continuar estant inscrites en el cens oficial del club per gaudir dels diferents serveis, així com el reconeixement i la col·laboració del club.

A partir d’ara s’exigeix a les penyes radicades a Catalunya un 25% de socis; a les penyes de la resta de l’estat, un 10%; i per a les inscrites a l’estranger, un 1%. La mesura exclou, segons els càlculs, entre el 85% i el 95% de les penyes actuals, aproximadament 1.000 en xifres rodones, i en deixa actives poc més de 200 a tot estirar.

A les zones més allunyades de Catalunya com Andalusia, Galícia, Castella i Lleó i Castella-la Manxa, l’impacte és com el d’un míssil nuclear, perquè no en quedaria ni una. A Catalunya també destruiria les més potents i amb més història.

La Confederació Mundial, l’únic òrgan legal que agrupa les federacions de penyes blaugrana, s’havia mantingut igualment activa, encara que ja des de fora de la seva antiga seu a les instal·lacions del club, sense reaccionar frontalment a l’assetjament que ha patit des que Laporta torna a presidir el club.

Ara, aquesta actitud ha canviat, i els seus advocats ja treballen en la impugnació d’aquesta normativa a l’empara de l’article 16è dels estatuts del Barça. “Les penyes es constitueixen d’acord amb el Reglament de Penyes, que és aprovat per la Confederació i la Junta Directiva”, diu el seu enunciat, cosa que deixa molt clar que cap normativa pot decretar-se per cap de les dues parts sense el consens i l’acord previ.

Per a les penyes, Laporta ha creuat el límit. Estaven disposades a cohabitar amb una directiva hostil, intolerant i contrària al diàleg, a resistir en silenci i sense fer soroll. No canviarà la forma, encara que sí el fons. Aniran als tribunals per continuar seguint vives i fent barcelonisme.

Es va comprometre a protegir-les

Al món al·lucinant de la despòtica i totalitària actuació d’un president com Joan Laporta, el respecte, l’ordre i el compliment de les normes no sols no existeix, sinó que es menysprea i es trepitja sistemàticament. Durant la campanya electoral, en els habituals contactes amb la Confederació Mundial de Penyes, el llavors candidat Laporta va signar un document comprometent-se a mantenir el conveni vigent amb l’agrupació i a assumir en la seva plena dimensió el reconeixement estatutari de les penyes. Un document que quan es passi pel jutjat tindrà, evidentment, un valor processal.

Una altra cosa molt diferent ha estat el que ha fet en relació amb el moviment: expulsar físicament la Confederació de les instal·lacions del club, proposar la seva anul·lació a l’assemblea i ara la seva liquidació per la via dictatorial. Mentrestant, la premsa segueix muda, domada, servil i humiliada.