Laporta fica la pota greument amb el fitxatge de Haaland

Primer envia a Xavi i Jordi Cruyff a veure al jugador, després nega categòricament aquesta reunió per a evitar una sanció de la FIFA i en acabat diu que només van parlar de futbol

Hi ha frases que per generalistes, fàcils i improvisades poden acabar creant massa problemes o malentesos. Xavi ha comès l’error, potser des d’un posicionament benintencionat, d’afirmar una cosa tant rotunda en aparença com discutible: “Ningú que jo conegui li diu que no al Barça”.

Se sentia tan prepotent i motivat davant una premsa entregada i tan dòcil que no va calcular massa bé ni l’abast de les seves paraules ni les conseqüències d’admetre la celebració d’una cimera secreta amb Haaland, a la qual va assistir acompanyat de Jordi Cruyff en algun lloc d’Alemanya fa un parell de setmanes.

Ho va fer amb el propòsit de transmetre-li a Haaland un missatge inequívoc de la seva aposta pel futbolista noruec. Haaland no li va dir que no, per descomptat. Tampoc que sí. Va ser cortès, educat i atent en una entrevista més curta i menys resolutiva del que esperaven els emissaris blaugrana.

Resulta evident que si Laporta va enviar al seu entrenador i al fill de Cruyff per a seduir al noruec la raó és òbvia: Erling Haaland no s’ha decidit pel Barça ni el Camp Nou és la seva prioritat.

Amb una trucada de telèfon a Mino Raiola, el representant del futbolista íntim amic de Laporta, al president li bastava per a saber això i també que qui va per davant en la cursa per fer-se amb el seu fitxatge no és un altre que el Manchester City.

La recomanació de fer-li la gara-gara al futbolista per la via directa va ser idea del mateix Raiola, la influència del qual arriba fins a un punt que topa amb la no menys menyspreable autoritat del mateix pare del jugador, exjugador del City. El club de Manchester, que compta amb un entrenador més ‘sexy’ que Xavi, el seu excompany i exentrenador Josep Guardiola, i que a més es dopa amb els diners d’Abu Dhabi, els que facin falta, per a igualar i millorar qualsevol oferta que li pugui arribar al davanter noruec, és el recomanat per la dominant figura paterna del futbolista.

Tampoc ajuda que el president, Joan Laporta, prometés renovar a Messi i el fes fora a puntades, com a Griezmann, que no sàpiga ni com conduir Dembélé i que, en línies generals no sigui una persona de fiar ni de paraula al capdavant d’un club amb greus problemes financers.

Un president desconcertant i confús, responsable de llançar-se al riu lligat a pedres com les enormes pèrdues fabricades per ell mateix i que ara, desesperat, intenta desfer-se d’aquest llast dient sí a CVC després de signar, juntament amb el Real Madrid i l’Athletic, una demanda en contra d’aquest crèdit salvador, avui imprescindible i necessari per poder, si més no, aspirar a asseure’s en la partida per Haaland.

Si, a més, l’altre jugador és Florentino, el president del Barça va amb les pitjors cartes, menys recursos que els altres, de prestat i molt limitat si es tracta de doblar l’aposta, i per descomptat amb la pitjor estratègia, a més de la desconfiança que, en general, desperta el personatge.

No s’ha de confondre la continuada i sonora ovació de la premsa catalana amb la seva imatge exterior i la del mateix Barça que, de moment, juga a la segona divisió europea, sense opcions a la Lliga i fora de les competicions domèstiques.

Aquestes són, bàsicament, les seves raons desesperades per a intentar el fitxatge de Haaland i tapar amb l’èxit d’aquesta operació, amb gols, la fragilitat estructural de la seva gestió.

A diferència del 2003, quan es va trobar  a les mans amb l’herència esportiva de Gaspart i de Núñez, és a dir Messi i els magnífics, ara Bartomeu li ha deixat una generació d’or que necessita un Haaland per a consolidar el retorn a la primera línia, garantir la competitivitat de l’equip i estar en disposició de lluitar per la Lliga i per la Champions. Un futur impossible si Mbappé es vesteix de blanc i Haaland de ‘citizen’.

Una altra cosa és que Laporta exhibeixi invariablement la seva imperícia sobre aquest tauler, que ja s’ha convertit en un circ de diverses pistes. Encara que Erling Haaland va agrair a Xavi i Jordi Cruyff la cortesia, aquesta visita pot haver estat a la llarga l’error més greu comès per la junta i el seu equip tècnic, perquè la FIFA prohibeix expressament temptejar un futbolista amb contracte en vigor amb un altre equip; no, almenys, fins al període dels últims sis mesos d’aquest contracte, que no és el cas del noruec.

I si el Barça, per mediació de Xavi i de Jordi Cruyff, se la va jugar, arriscant massa, no va prendre les màximes precaucions perquè l’excursió no transcendís. Un mitjà català, L’Esportiu, va destapar aquesta mala jugada, que més tard va confirmar el mateix entrenador blaugrana, se suposa que per la seva honestedat personal i professional.

Per això, perquè va ser una terrible equivocació, al cap de pocs dies va ser el mateix president Joan Laporta qui va contradir aquesta informació, intentant, d’una manera patètica, negar aquesta trobada a Alemanya. “Que Xavi no l’ha desmentit? Doncs jo ho desmenteixo categòricament. Al Barcelona no negociem amb el jugador. Quan haguem de negociar ho farem amb el Borussia Dortmund, si es dona la circumstància”, va dir per intentar defensar-se d’un expedient amb el qual segurament ja l’ha amenaçat el club alemany. El desmentiment no se sosté després que el mateix Xavi va donar veracitat a la informació exclusiva del diari català.

Per a evitar que l’hemeroteca el despullés ridículament, Laporta no va tenir més remei que, un minut després, desmentir-se a si mateix entrant en una espiral pròpia de qui ha perdut totalment el control de la situació: “Estic convençut que es poden mantenir converses entre esportistes, poden parlar de futbol, que és del que saben. I venir al Barça és atractiu perquè l’equip està en construcció i enamora perquè hi ha jugadors molt joves, amb molt de talent, que té present i futur, però les qüestions econòmiques les valoren altres persones del club”.

Una sortida per la tangent rematada amb una frase obligada pels assessors legals: “Amb Raiola tinc bona relació, però sabem els dos que primer cal parlar amb el seu club”. Cal no oblidar que, nouvingut a la presidència, Laporta va rebre al Camp Nou a Mino Raiola i al pare del noruec, Alf-Inge Haaland, en una gira de promoció i venda que havia de ser, en principi, discreta i secreta. Hores després tots dos van recalar a Madrid on Florentino Pérez no va voler rebre’ls personalment.

En aquest punt de la temporada, dona la sensació que Joan Laporta, acorralat, no deixa d’utilitzar tot el seu aparell de propaganda perquè, diàriament, apareguin notícies sobre com fitxar a Haaland, sobre la superoferta per a tancar l’operació, fent front a la clàusula de rescissió per al Borussia Dortmund (75 milions), les comissions per al pare i Mino Raiola (60 milions) i una fitxa creixent per al futbolista, de 20 milions la primera temporada.

Encara sort que van ser Xavi i Jordi Cruyff els que es van reunir amb ell, perquè si Laporta arriba a enviar a Piqué per a convèncer-lo i aquest li explica que la temporada pròxima el defensa gairebé guanyarà uns 30 milions, per descomptat que Haaland ja hauria pres una decisió. I pot ser que el City l’acabi fitxant, en bona part amb els diners pagats pel Barça per a fitxar Ferran Torres.

Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Notícies més llegides

 

Desactiva tu adbloker en nuestra web para disfrutar el contenido

  1. Pulsa el icono del adblocker
  2. Selecciona “No actuar en páginas de este sitio web” (o similar). También puedes pulsar el botón “Activado para este sitio” o “Pausar adblocker”.
  3. Pulsa el botón refrescar de tu navegador para ver el contenido completo.