El procés va picar a la porta del FC Barcelona per obtenir suport econòmic, segons una informació publicada aquest dijous pel diari El Mundo citant fonts coneixedores dels fets i del material intervingut i inclòs en el sumari de Barçagate, un cas sobre la contractació d’una empresa de monitoratge de les xarxes socials i de difamació de jugadores i candidats opositors.
Abans de la celebració de l’1-O, els dirigents del procés van pressionar el club blaugrana per obtenir finançament a partir de contractes fantasma, però l’aleshores president blaugrana, Josep Maria Bartomeu, es va negar a parlar amb suposats emissaris de l’aleshores president de la Generalitat, Carles Puigdemont, sobre aquestes exigències, i va respondre que Puigdemont hauria de ser el qui s’adrecés a ell directament.
Aquesta informació, la primera d’una sèrie que El Mundo publicarà aquesta setmana, també especifica que l’independentisme va voler fer servir el Barça com un proveïdor de fons, mitjançant contractacions fantasma d’empleats que no treballarien i d’empreses, entre les quals firmes israelianes de seguretat i de software.
Així mateix, El Mundo assegura que Bartomeu es va negar a facilitar 2,6 milions d’euros, exigits per “patriotisme” per un enviat de l’expresidenta del Parlament Núria de Gispert, per ajudar a pagar la fiança imposada per haver organitzat la consulta del 9N a l’expresident català Artur Mas, l’exvicepresidenta Joana Ortega i els exconsellers Irene Rigau i Francesc Homs.
