L’actualitat blaugrana, almenys pel que fa a la junta directiva de Joan Laporta, continua prioritzant el control mediàtic i l’aparença de bon govern per sobre de la pròpia gestió del club, que continua imparable quant a deute i despeses, mentre no arriben notícies ni el menor rastre ni expectatives que presumeixin l’arribada de nous ingressos ni operacions compensatòries de les pèrdues que, ara com ara, amenacen agudament al Barça.
A l’extrem que si es veiés encara més contra les cordes podria veure’s obligat a vendre de pressa i malament una o diverses de les seves peces amb una certa cotització en el mercat.
És a dir, un escenari real del tot invers i oposat a la sensació que es pretén donar d’altíssima competitivitat en el mercat de fitxatges, inclosa la possibilitat d’estar present en la licitació per Haaland, la “joia” golejadora per la qual sospira qualsevol dels grans d’Europa.
La caiguda d’espectadors i en general l’allunyament dels socis de tanta i tanta promesa d’uns temps millors que no acaben d’arribar pot provocar un estat de descoratjament i de desconfiança que amb prou feines tracta d’evitar Xavi Hernández, que no ha classificat a l’equip per a la Champions i que s’enfronta a greus problemes de continuïtat i efectivitat en el joc, com es va veure el dissabte passat enfront de l’Elx al Camp Nou.
Només la resposta dels més joves de la Masia i de la casa aporten un alè d’aire fresc i d’esperança en un equip que segueix sense consolidar-se ni manar en els partits, tant en el joc com en el marcador.
D’aquí ve que Xavi hagi exigit fitxatges per a aquest mercat d’hivern, un davanter (Ferran Torres o Cavani, o fins i tot tots dos) que no podran entrar, en qualsevol cas, si no hi ha sortides que produeixin ingressos o alliberin marge salarial.
La necessitat de distreure l’atenció i de posar el focus en altres aspectes de la vida del club s’ha fet peremptòria i obligada des de l’aparell mediàtic, motiu pel qual s’ha convocat per enèsima vegada a la premsa per a oferir els detalls dels presumptes i greus delictes comesos per la junta de Josep Maria Bartomeu.
Ara, aquesta amenaça arriba teòricament documentada pel resultat de l’informe ‘forensic’ encarregat sobre aquells aspectes dels quals la ‘due diligence’ va poder revelar dubtes o incerteses.
Nou mesos després d’obrir i de rebuscar dins els calaixos, aquesta és l’última oportunitat per a Joan Laporta de complir amb la més reiterada i gastada de les seves amenaces de portar a la junta de Josep Maria Bartomeu davant la justícia com a única i inevitable conseqüència de la qual, com ve anticipant fins i tot des d’abans de les eleccions, ha estat una gestió opaca, irregular, delictiva i il·lícita per part seva.
El cas, no obstant això, és que fins avui aquestes bravates i intimidacions han estat només xerrameca i fum per part de Laporta, que no ha dubtat a generar aquestes expectatives als seus directius, al seu entorn, al seu cercle de ‘piranyes’ (intel·lectuals i mediàtiques) i als milers de socis als quals ha convençut -amb l’ajuda inestimable de la premsa- que Bartomeu és poc menys que carn de presidi.
Ja va anunciar abans de la primera assemblea, el 20 de juny passat, que correria la sang. El que va passar, no obstant això, és que el mateix Laporta va demanar aprovar els comptes de la temporada 2019-20 formulades per Bartomeu sota l’argument, segons les pròpies paraules de Laporta, que “la liquidació reflectia fidelment els estats financers del club”.
Això sí, va deixar oberta de bat a bat la possibilitat del pesat càstig penal que li passaria per damunt a l’anterior junta com a resultat de la ‘due diligence’.
Va ser com a resultat de la tardança en la presentació dels resultats d’aquesta auditoria legal que el mateix Josep Maria Bartomeu li va demanar i li va exigir, el més aviat possible, en una carta personal en ple i càlid estiu, una vegada tancat l’exercici.
La resposta de Laporta, plena d’insults i invectives, d’atacs i retrets, es va produir en el marc d’una convocatòria de premsa sota el títol ‘Presentació de la due diligence’. Amb la sala de premsa a rebentar, el monòleg de Laporta, ple de dades falsejades i manipulades, no va aportar res de nou al vell relat sobre l’herència de Bartomeu, suggerint que darrere d’una mala gestió només podia haver-hi malifetes penals.
Això sí, amb l’advertiment que en la futura presentació econòmica prèvia a l’assemblea, tota aquesta ‘porqueria’ sortiria per fi a la llum. Del contingut i presumptes anomalies que la ‘due diligence’ havia de destapar, res de res. De fet, no es van donar resultats ni dades que no s’haguessin filtrat sobre pèrdues de l’exercici covid.
Quan va arribar el gran dia, el més assenyalat de tots, en el qual Ferran Reverter, el CEO, havia d’obrir la mà per a donar-li a Bartomeu la gran bufetada, coincidint amb la presentació del tancament de la temporada 2020-21, en el primer minut es va justificar dient que, pel que s’intuïa, s’havia encarregat una anàlisi més a fons i professional, un ‘forensic’, sobre els racons més foscos dels números de Bartomeu per si calia exigir responsabilitats. “Sempre que -va aclarir- així ho determinin els experts”, referint-se a perits comptables i advocats penalistes.
Va ser la mateixa parca i decebedora resposta a tots els socis que, en les dues parts de l’última assemblea, li van demanar a Laporta que tanqués a Bartomeu a la presó. Per descomptat que no es va plantejar aquesta possibilitat, encara que sí es va aprofitar aquest ambient per a colar-li als compromissaris 400 milions més de pèrdues de les que corresponien, com si l’anterior junta en tingués tota la responsabilitat. Javier Tebas es va encarregar de recordar-li a Laporta que aquests comptes no eren en absolut reals ni atribuïbles a ningú més que a la junta actual, l’única amb facultats per a formular els comptes, uns únics comptes, li va recordar a Laporta el president de LaLiga.
I de nou va tornar el silenci, els advertiments, les ombres i el sembrat de sospites que, filtren, ara sí han convertit finalment en certeses i arguments per a portar a l’anterior junta davant els tribunals. Ho han anunciat per a aquest dimecres en la presentació del resultat de l’informe ‘forensic’ que el mateix Bartomeu li havia reclamat fa més de quatre mesos davant la dilació i la inacció, com a retret a l’actual president, a l’hora d’aclarir als socis aquests delictes, si n’hi havia.
Costa de creure que Laporta i el seu nucli, tan assedegat de venjança, rancor i ressentiment, es tornin a presentar una altra vegada amb les mans buides després de nou mesos anunciant que ‘ve el llop’.
O pot ser que li donin forma, de nou, a les calamitats ja explotades i gastades sobre fitxatges molt cars i poc rendibles, contractes elevats i la investigació sobre el Barçagate que, com que està als tribunals, no compta. També pot ser que entrin en joc els pagaments a periodistes, fins avui tots amb factura, o un recompte de tots els pagaments de la part ja iniciada de l’Espai Barça, pagaments que si els fa Laporta són una inversió i si els feia Bartomeu representen un cost injustificable.
Per desgràcia, la convocatòria sobre el ‘forensic’ serà l’última de l’any. Segur que molts socis haguessin preferit que la premsa pogués contar i cantar l’arribada d’un nou i generós patrocinador per a la samarreta o per als Naming Rights, o una altra línia de recursos que no hagués de suspendre’s com la dels NFT’s amb Ownix de Moseh Hoghe, l’amic i exsoci de Laporta detingut per estafador i agressor sexual. Males notícies que, com el cas Benaiges, s’han de tapar com sigui.
