Lluís Carrasco confessa el seu delicte d’odi contra Koeman

L'ideòleg de la pancarta laportista de Madrid, la lona que només li ha portat desgràcies al Barça, proclama la seva ignorància blaugrana i es posa a l'altura de Masip

Lluís Carrasco s’ha convertit en una espècie d’Enric Masip, un ‘pistoler’ de sèrie B, sense cap enginy ni habilitat per a la comunicació que, no obstant això, viurà molts anys de la rendibilitat del que sembla que ha estat, fins ara, la seva única idea destacable, com va ser penjar una lona electoral de la campanya de Joan Laporta a Madrid, al costat del Bernabéu.

Amb la perspectiva del temps, l’impacte de la qual s’acaba de complir un any, aquesta lona només sembla haver portat les set plagues que el Barça tenia pendents, entre elles la pròpia presidència d’un personatge com Joan Laporta, ric en assessors, recursos i suport mediàtic però de moment sense un pla de govern creïble, avançat, modern i seriós.

La lona va produir vots, sobretot la sensació que Joan Laporta era imbatible i l’enganyós missatge que amb el seu retorn el Madrid tornaria a tremolar com quan Messi liderava l’atac del Barça amb qualsevol que s’assegués a la banqueta o a la llotja. Avui, el que riu de valent és Florentino Pérez al qual Laporta li deu aquella efemèride electoral i moltes altres coses, com demostra la factura pagada des que va guanyar les eleccions: certificar l’expulsió de Messi, el traspàs de Griezmann i pot donar-se per fet que tampoc ha convençut a Dembélé, mentre que el Real Madrid té a la seva mà fitxar, a la seva elecció, a Mbappé o Haaland, o als dos, si bé el noruec ho té més complicat si el seu agent, Mino Raiola, ho planteja com l’atracament del segle.

L’acudit de la setmana l’ha protagonitzat el mateix Joan Laporta filtrant una altra reunió amb Mino Raiola per a fer veure, és a dir per a enganyar de nous als socis, que el FC Barcelona està en la carrera pel davanter del Borussia Dortmund. 

El desmentiment, categòric, no només li ha donat Javier Tebas, el president de LaLiga, al qual gairebé li dona un atac de riure, sinó que el mateix Barça ha admès negociacions amb el xilè Alexis, un saldo que ningú vol a Europa com a única alternativa a Ferran Torres, el davanter pel qual sospira Xavi i que, pràcticament, li ha exigit a Laporta.

Laporta no ha aconseguit en nou mesos el menor rastre de recuperació econòmica i avui camina de genolls davant Ferran Soriano suplicant que li deixi pagar a Ferran Torres a partir del pròxim 30 de juny i això rebaixant la massa salarial amb la venda impossible de Coutinho. 

Igualment, Javier Tebas marca de prop qualsevol moviment del Barça, molt més després que Laporta hagi subscrit una demanda contra LaLiga per l’acord amb CVC. El que li faltava al Barça per a tancar-se totes les portes.

Això sense oblidar que la lona de Lluís Carrasco, tan desgraciada, no ha servit, al contrari, per a tapar el despropòsit de jugar la lligueta de Champions amb tres entrenadors i d’haver fracassat estrepitosament el pretès efecte Xavi, fitxat sobretot per a canviar, amb la premsa aclaparadorament de cara i la seva vareta màgica, però sobretot amb aquests coneixements i talent “infinitament superiors” a Koeman, per a passar als vuitens de la Champions, un trastorn esportiu i econòmic que no es produïa des de feia 20 anys.

Lluís Carrasco, en definitiva, pot posar-se aquesta medalla d’haver-li donat a Laporta un plus electoral que res té a veure amb la precarietat i l’agonia d’un Barça que mai s’havia trobat, gràcies a aquest tàndem Laporta-Carrasco, tan mediàtic, en una inferioritat competitiva tan evident, no sols en el terreny de joc, sinó especialment a l’hora de generar patrocinis, actius publicitaris i recursos. 

La mentida sobre Messi, que també era façana com la lona, s’ha revelat un error de conseqüències irreparables, deixant al Barça a l’Europa League i a la Lliga amb el repte d’acabar entre els quatre primers. 

I sort que en aquesta herència de Bartomeu, on hi havia tres Pilota d’Or (Messi, Putellas i Pedri) hi ha una nova generació d’or de futbolistes extraordinaris que s’han quedat de moment sense guia ni líder al camp, la banqueta i la presidència.

Carrasco, confirmant aquesta ignorància supina en tot el que fa referència a la veritable naturalesa, esperit i història del Barça, s’ha lluït de nou amb una sèrie de comentaris sense desperdici, lamentables i repulsius, a propòsit del comiat del Kun Agüero, un altre que arribava embolicat en la lona per a alegrar-li la vida a Messi.

“Adéu del Kun. El van recolzar l’actual míster, Xavi, i Guardiola vingut expressament d’Anglaterra. Koeman? No, Koeman no ha alterat les seves vacances. Detalls que mostren perquè no era entrenador pel Barça…”, ha escrit a twitter per a continuar formant part d’aquest equip de guardaespatlles del president, irracionalment laportistes, encegats per aquesta ira i odi cap al passat com a únic argument.

Carrasco, és clar, ignora que qualsevol gest de barcelonisme de Guardiola com el fet de recolzar al Kun, exjugador seu al City, per cert, i a penes jugador blaugrana per currículum, no fa sinó obrir la bretxa encara més dolorosa i àmplia per la seva absència, quan tocava, en el funeral de Tito Vilanova, un fet tan destacable, inexplicable i deshonrós que ha marcat per sempre la seva decebedora imatge com a persona. 

Potser el que tocava era, si Lluís Carrasco tingués sentit del ridícul, sensibilitat i una mínima escolarització com a barcelonista, preguntar-se per què Guardiola havia volgut estar en l’adéu del Kun -que no s’enganyi ningú, per a donar-li oxigen a Laporta exclusivament- i no va estar en l’enterrament del seu presumpte amic Tito Vilanova. 

Igualment, Pep va ser requerit per Laporta per a un acte que, definitivament, va servir per a ‘enterrar’ el cas Benaiges, escombrat de forma calculada per aquesta tempesta periodística de la qual ha format part la fantasia Haaland, una negociació fantasma amb CVC, l’amistós de Maradona a l’Aràbia Saudita i les restes d’un referèndum que, com més s’acosta, més apareix com el que és veritablement, una altra falsedat pròpia de Laporta, que en campanya va renegar i renegar de l’Espai Barça. Ara no només és un fan i primer admirador, sinó que va boig per poder negociar un préstec de 1.500 milions sense haver de donar explicacions a ningú. Això el té feliç com un nen, 1.500 milions de vegades més que haver-se classificat per als vuitens de la Champions. Per què serà?

Per cert, com a apèndix al tuit de Carrasco sobre Koeman, la veritat és que ningú hagués entès que Koeman, acabat d’acomiadar, hagués assistit a l’adéu del Kun. Preguntar-ho com ell ha fet o insinuar que es un mal barcelonista per aquesta absència és admetre i reconèixer que, com Laporta i la resta del seu entorn, se’l volien carregar com fos. ‘Ganes de justificar el seu ressentiment contra Koeman’, podria ser l’eslògan de la pancarta.

Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Notícies més llegides

 

Desactiva tu adbloker en nuestra web para disfrutar el contenido

  1. Pulsa el icono del adblocker
  2. Selecciona “No actuar en páginas de este sitio web” (o similar). También puedes pulsar el botón “Activado para este sitio” o “Pausar adblocker”.
  3. Pulsa el botón refrescar de tu navegador para ver el contenido completo.