El FC Barcelona, a la força de tants anys d’èxits encadenats, havia convertit en una cerimònia mecanitzada i habitual l’exposició de cadascun dels trofeus de la Pilota d’Or conquerits per Leo Messi en el seu Museu, l’únic del món que alberga un espai propi dedicat a la llegenda més gran del futbol de la història, Messi, i als seus sis trofeus reconeixent-lo com el millor del món.
Aquest ritual, no obstant això, s’ha interromput amb l’arribada de la setena Pilota d’Or al millor futbolista de l’any que històricament concedeix la revista France Football a través d’una votació en la qual cadascun dels seus corresponsals en tots els països de món remet una llista amb els cinc millors, segons el seu personal criteri.
L’edició del 2021 s’ha convertit com gairebé sempre en els últims 13 anys en un duel entre Messi, sempre Messi, i el futbolista més destacat i en forma de qualsevol altra competició o equip. En el cas d’enguany la disputa amb Leo l’han protagonitzada dos rivals. D’una banda, estaven els mèrits contrets per Lewandowski, un davanter amb un extraordinari bagatge golejador, encara que sense Champions, a diferència de l’anterior edició, guanyada pel seu equip, el Bayern Munic.
Per un altre costat s’ha colat en el debat mediàtic, de nou, el poderós aparell de màrqueting del Real Madrid, molt capaç no només d’arrabassar-li almenys dues edicions a Messi gràcies als seus poder i influència fora dels terrenys de joc a favor de Cristiano Ronaldo, sinó d’haver col·locat a Benzema com a presumpte favorit en les apostes fins a l’últim segon.
La nominació del davanter francès del Madrid venia propulsada per dos motius estratègics, el primer donar-li un bombo extralimitat al fet d’haver-se posat al capdavant del Pichichi de la Lliga en una baralla més descafeïnada no havent-hi competència amb Cristiano i Messi. I el segon, netejar la imatge d’un futbolista que ja ha visitat com a acusat diversos jutjats, un en un cas de violació i un altre per extorsió i xantatge pel qual acaba de ser condemnat. La selecció francesa, no obstant això, li ha tornat a obrir la porta i France Football l’ha posat en l’òrbita de la Pilota d’Or. Florentino s’ha sortit amb la seva. Com gairebé sempre.
Al final, no obstant això, Leo Messi, amb 34 anys, s’ha emportat el setè trofeu en 13 temporades de competir al màxim nivell, aquesta vegada per acreditar ser el millor golejador de la Lliga passada i per haver rematat el curs amb una excel·lent actuació a la Copa Amèrica, guanyada en la final enfront del Brasil de Neymar. L’ampli ressò d’aquest èxit de la selecció argentina, unit a l’escàs carisma de la Champions del Chelsea van promoure que Messi obtingués 613 punts per 580 Lewandowski.
No és, per descomptat, un fet menor ni intranscendent que Messi hagi acabat sortint del Barça per a jugar a París tenint de la seva part el ‘savoir faire’ d’una revista amb experiència com France Football, enormement satisfeta d’haver pogut organitzar la gala perfecta, amb el glamur i el protagonisme de grans estrelles futbolístiques recalades en el futbol francès. Per primera vegada, Leo no va necessitar un avió per a anar a recollir la Pilota d’Or.
Tornant a la rutina blaugrana, el Museu de Barça ja va optar per no replicar idènticament el trofeu de Leo exhibit en les seves vitrines a partir del tercer. Les dues primeres, duplicades, li van ser encarregades als mateixos autors de la de la revista, el cost de la qual es valora en més de 80.000 euros. Després del segon, el club va decidir encarregar rèpliques sense tant de bany d’or, a penes la mínima quantitat necessària, i més bijuteria que cristalls de joieria. El resultat és idèntic, encara que la peça no és tan cara de fabricar, i l’exposició de les sis Pilota d’Or continua sent un dels racons més visitats del Tour Experience del Camp Nou pels aficionats i turistes de tot el món.
La pregunta és per què avui només hi ha sis Pilota d’Or de Messi i si el Barça té dret, amb o sense permís de Leo, a completar aquesta col·lecció única en el món amb el setè trofeu acabat de conquerir.
A favor del legítim dret del Barça a ostentar aquests set títols els arguments són indiscutibles perquè la distinció se li atorga en gran part per haver jugat en el club blaugrana la temporada 2020-21 i perquè no va ser precisament Leo qui va voler marxar a París sinó la directiva de Joan Laporta i el seu clan d’avaladors i “genis” financers els qui el van acomiadar del Barça, de manera abrupta i perversa, després d’haver estat pràcticament convidat a renovar i citat a Barcelona per a signar.
Quan tot estava a punt, Laporta i els seus directius degueren admetre, finalment, que fins i tot la promesa electoral de renovar-lo era una farsa des del primer moment.
Leo, engany al marge, va expressar la seva fidelitat al Barça amb tota claredat en el seu discurs d’agraïment quan va rebre el trofeu. Ho va fer sense caure en aquest parany que li va posar el president. Leo no vol aquesta guerra ni la busca. Prefereix passar pàgina -encara que ni oblida ni perdona- i deixar el seu retorn sempre obert perquè això és al que aspira, a continuar vivint a Barcelona i a formar part de l’staff tècnic del club quan es donin les condicions.
Per què, llavors, no s’ha col·locat una rèplica de la setena Pilota d’Or de Messi en el Museu del FC Barcelona? La resposta només té un responsable, el president Joan Laporta, que ni tan sols va poder acostar-se a Leo Messi en la gala del lliurament fa només uns dies, la mateixa en la qual una altra barcelonista, també de la Masia, Alexia Putellas, va conquerir la Pilota d’Or femenina i Pedri va guanyar l’equivalent al millor jugador del món Sub-21.
La foto dels tres no va ser possible amb el president perquè Leo se sent traït i venut per Laporta i els seus ‘palmeros’. No amb el Barça, però sí amb els qui van forjar no només una falsedat electoral sinó també la difusió d’insinuacions i de mentides sobre que Messi va anar a negociar amb una oferta del PSG sota el braç i fent pressió. Leo no vol saber res amb Laporta, el principal causant d’aquesta ruptura.
Així, per culpa exclusiva de Joan Laporta, la setena Pilota d’Or de Messi no està on ha d’estar ni on li correspon ni on a Messi li agradaria que estigués perquè aquesta història de Leo amb el Barça, malgrat l’atemptat i intervencionisme presidencials en contra de la naturalesa i força vital d’aquest vincle, no acabi deteriorant-se ni trencant-se.
No tindria sentit que la imprudència, la feblesa i l’egoisme de qui ha jugat amb Messi només pel seu interès personal, com ha fet Laporta, trenqués aquesta estreta relació entre tots dos, molt menys en nom d’un club amb una història única i del millor futbolista de tots els temps al qual idolatren i estimen per sempre milions de barcelonistes.
Comparat amb el que Messi li ha donat al Barça, Laporta només està de pas, fugaçment, i amb tota probabilitat pendent de ser jutjat per la història per haver estat el culpable directe i únic responsable d’obligar-lo a abandonar el Camp Nou.
Laporta podria començar per nomenar a algú que, si més no, pogués negociar la col·locació de la setena Pilota d’Or al Museu, al costat de les altres sis, aquesta que, també, pertany al Barça. I en tot cas, qui menys ho pot discutir és Laporta.
