La gala de la Pilota d’Or corresponent a l’any 2021 ha servit, ni que sigui de manera tímida i sense estridències, perquè la gestió de Josep Maria Bartomeu, aquesta administració que Laporta porta demonitzant i castigant mediàticament des de molt abans de la seva arribada a la presidència, hagi rebut un cert reconeixement.
És difícil, certament, segregar aquest nou ‘triplet’ de Bartomeu d’aquesta herència després de cinc anys de mandat en els quals, resulta inevitable no admetre-ho, la gestió del Femení del Barça ha estat un exemple de rigor, professionalitat, aplicació del manual de l’ADN blaugrana i d’èxit. No pot haver-hi molta discussió ni debat sobre aquest tema, menys encara quan a qui és avui el president, Joan Laporta, el van enxampar en plena campanya electoral rient-se dels noms de les jugadores, perquè a més que els desconeixia, en realitat li importava un rave aquesta secció del club.
Per a ser fidels al relat històric, a l’anterior etapa de Joan Laporta, el Femení va quedar abandonat a la seva sort, oblidat a la segona divisió nacional sense el menor interès per millorar-lo ni reflotar-lo. Encara que ja en aquells dies, el 2010, la reivindicació de l’esport femení palpitava en els estaments socials i en els clubs més avançats i progressistes, l’actitud de Laporta va ser, com en tants altres fronts on es requeria, a més de barcelonisme, una certa sensibilitat, d’absoluta indiferència i menfotisme. Ni tan sols 11 anys després, en la campanya electoral i amb el Femení dominant el futbol europeu es va preocupar per dissimular aquesta apatia i desgana.
Per tant, el triplet del Femení de la temporada 2020-21 (Copa, Lliga i Champions) només pot tenir una paternitat compartida per Sandro Rosell, president des del 2010 al 2014, Jordi Mestre, el directiu que va posar sobre la taula la necessitat de desenvolupar un pla per a professionalitzar el Femení i el suport indubtable, entusiasta i convençut de Josep Maria Bartomeu, ja com a president, a l’hora de reforçar aquesta aposta per un equip que, a més de guanyar, ho ha fet jugant a l’estil Barça, amb jugadores de casa com a base i amb lideratges com el d’Alexia Putellas que s’ha convertit en la primera futbolista del club, catalana i espanyola a aixecar una Pilota d’Or.
El Barça va tenir la determinació de professionalitzar el Femení sense buscar l’èxit a curt termini, sense pressió, estructurant el futbol formatiu i arribant fins i tot a jugar una primera final de la Champions davant l’Olympique Lyon en la qual va aprendre, amb una contundent derrota (4-1), com de lluny estava encara d’aquesta excel·lència finalment aconseguida.
Qualsevol intent de Laporta per posar-se aquesta medalla no s’aguanta. I quan ho ha intentat, ha fet el ridícul com a TV3 o quan la seva vicepresidenta Elena Fort es va voler atorgar el mèrit, tuitejant, d’haver aconseguit un camp d’entrenament amb herba com la del camp d’entrenament del masculí i del Johan Cruyff. Al segon, li van ploure crítiques pertot arreu perquè, per desconeixement, arrogància i falta de respecte, el Femení ja disposava feia mesos d’una gespa de primera qualitat com li corresponia.
Arribar al càrrec, voler patrimonialitzar i fer seu el Femení ha estat un reflex d’aquest esperit “okupa” de Laporta i del seu nucli dur, sense vergonya ni cap rubor i sobretot sense memòria de com van deixar en el seu moment aquesta secció del club.
A Josep Maria Bartomeu també se li ha d’atribuir, amb pocs o cap dubte, que Leo Messi fes referència al FC Barcelona en el seu discurs d’agraïment en el moment d’aixecar la seva setena Pilota d’Or, un registre rècord en la història del futbol mundial que segurament cap altre futbolista podrà igualar en molts anys. Amb el mèrit afegit que el Real Madrid, amb el seu poder absolut i capacitat d’influir en els despatxos, li ha arrabassat, via Cristiano Ronaldo, almenys dues o tres Pilotes d’Or. Pot ser que aquesta vegada, France Football, indiscutiblement feliç per premiar a un futbolista que ara viu a París i juga a la Ligue1, hagi fet justícia apel·lant a la victòria de l’Argentina en la Copa Amèrica enfront del Brasil i al ‘pichichi’ de la Lliga per a encimbellar a Leo amb una altra Pilota d’Or.
En qualsevol cas, si no hagués estat per la posició inflexible de Bartomeu de resistir a la pressió del burofax i de l’entorn al principi de l’última temporada, el davanter argentí hauria marxat i avui no es relacionaria aquest setè guardó amb el seu impressionant palmarès blaugrana.
Leo Messi, per cert, no va eludir saludar a l’expedició blaugrana presidida per Joan Laporta. Va succeir que Laporta estava advertit per l’entorn de l’argentí que no hi hauria encaixada de mans ni cordialitat si s’hagués produït la trobada. Leo està molt cabrejat amb Laporta i els seus, se sent tan enganyat que fins i tot ha comentat que entre Bartomeu i Laporta entén que el primer defensava els interessos del club en les seves decisions, li agradessin o no, mentre que l’acabat d’escollir el 17 de març passat va jugar amb el seu futur i amb el del club mirant només pel seu estatus personal i dominat per avaladors que li van trepitjar i van tancar el pas sense que Laporta fos capaç de complir amb la paraula donada a Leo i les seves condicions de renovació.
A París, Laporta no va tenir més remei que amagar-se de Leo i procurar no creuar-se en el seu camí si no volia que les càmeres captessin la seva pitjor imatge, la d’un Laporta que va haver d’amagar-se de la Pilota d’Or mentre Bartomeu, a la seva manera, apareixia com el triomfador de fons de la nit.
Resulta evident, a més, que el Premi Kopa al millor Sub 21 del món, atorgat al jove Pedri, un altre fitxatge de Bartomeu, convertit en internacional per Koeman i guanyador del Golden Boy una setmana abans, tampoc és flor d’un dia, perquè Pedri, al costat d’Ansu Fati, representa a la nova generació d’or del futbol base del Barça.
No pot entendre’s, doncs, que amb aquest ‘triplet’ de guanyadors blaugrana a la gala del futbol mundial es continuï al·ludint a l”herència’ de Bartomeu com el pitjor i més monstruós llegat de la història ni reiterar que ha estat el pitjor president dels 122 anys de vida del club. És possible revisar el seu mandat i trobar deficiències i errors, però per descomptat la realitat, igual que la LaLiga ha desmentit les pèrdues desmesurades i artificials inflades pels nouvinguts, desmenteix aquest plus de càrrega, muntatge i abús mediàtic en el qual Joan Laporta continua basant la seva popularitat.
Tampoc té molt de què presumir un guanyador de les eleccions que no ha complert ni una sola de les seves promeses i que continua vivint del millor i del pitjor de Bartomeu. No li serà fàcil continuar caminant per aquest filferro.
