Davant l’assemblea d’aquest diumenge, el president del FC Barcelona, Joan Laporta, ha actuat com ho faria algú completament desesperat i incapaç -ho sap millor que ningú- d’oferir als socis res del que va prometre. No hi ha Messi, que va ser despatxat per ell i pels seus avaladors, un Messi a qui ara a més culpen de jugar brut i d’haver pressionat amb una oferta del PSG d’amagat. Ningú s’ho creu.
No hi ha fitxatges llampants ni n’hi haurà en molt de temps, perquè d’això presumeixen ara Ferran Reveter i Eduard Romeu, nouvinguts i atònits, paralitzats, després de descobrir que el món, i el Barça, ha sofert una pandèmia molt pitjor que Bartomeu.
Tampoc han aconseguit ni un sol espònsor a més de perdre a Rakuten i de ficar-se en la gola del llop amenaçant als futurs o probables patrocinadors amb sotmetre’ls a condicions i exigències prepandèmia.
Els comptes de l’exercici 2020-21 s’han convertit en un patètic exercici de les pràctiques comptables més mesquines i desesperades, inventant provisions i deterioracions per 263 milions només per a generar tristos beneficis la 2021-22 amb un pressupost que, de sortida, ja situa les pèrdues ordinàries en més de 50 milions. El que pensen fer no són del tot trampes, però sí falsedats comptables a la desesperada.
L’ansietat i el pànic domina a Laporta i a la seva junta perquè a més han d’actuar amb el totalitarisme propi de petits cabdills, suprimint dels estatuts qualsevol sistema de control financer perquè no es veuen capaços de remuntar la situació en anys. És clar, han apostat per la Superlliga, somni d’una nit d’estiu, i han rebutjat els diners de Tebas per l’acord amb CVC enviant al club, per ordre de Florentino, a un llarg i fosc hivern.
Cal estar completament desesperat per a reafirmar a Koeman per falta d’un entrenador que vulgui conviure amb aquesta bogeria, sense Messi i amb Luuk de Jong, i sentir-se un president molt arraconat per a presentar com un fitxatge mundial, clàusula de 1.000 milions, i acte de signatura amb oripells, parafernàlia, bombo i platerets, a un extraordinari fitxatge de Josep Maria Bartomeu com és Pedri. El mateix planeja fer amb Ansu Fati, repetir la comèdia de Pedri, augmentada, i renovar-lo un any després que Bartomeu el blindés amb una clàusula de 400 milions, això sí abans que Jorge Mendes comencés a manar en el club.
Més encara per a afirmar, com ho fa Eduard Romeu, que la seva aposta és per la pedrera, un empresari sense ànima ni cor que va pressionar a Ilaix Moriba i a Konrad de la Fuente perquè acceptessin traspassos en contra de la seva voluntat. Calia fer caixa, l’equip no era la prioritat.
També és “made in Bartomeu” l’operació Espai Barça i la fórmula de finançament pactada amb Goldman Sachs, ni és una altra diferent ni s’han molestat a millorar-la, primer perquè és difícilment superable i segon perquè així és més fàcil aparentar que és fruit de la seva capacitat de gestió. Amb la diferència mediàtica que a Bartomeu el ‘mataven’ per suggerir que costava 800 milions, 200 més que en 2014, i a Laporta la premsa l’aplaudeix amb les orelles per afirmar que, mínim, 1.500 milions.
Li falta rematar aquesta assemblea totalitària, i veurem fins a quin punt inflada, com les provisions i deterioracions, passant per la guillotina a les penyes i suprimint l’únic article que pot evitar el trist final del Barça com a societat anònima, el 67 que controla l’endeutament i preveu enviar a casa a una junta amb més pèrdues que les justificades.
Desesperat ha d’estar per a seguir amb el mateix guió i donar-li la culpa de tot a Josep Maria Bartomeu, l’argumentari que li va valer la victòria electoral i l’únic ideari de les innombrables entrevistes preassemblea concedides pel mateix Laporta, Romeu i Fort. La presidència de Laporta es redueix a tot el bo i tot el dolent, elevat a la demonització, és obra de Bartomeu.
I encara així, per a evitar que se li vegi per on rebenten les costures, gairebé no pot ocultar que qui el governa, a més dels seus avaladors, alguns molt ingenus i altres que ja volen sortir corrent, com Jaume Roures, és Florentino Pérez. El president del Real Madrid és qui -admirador de Ferran Reverter i d’Eduard Romeu, admiració que és mútua- va aconseguir desfer-se de Messi i impedir que el Barça es reforcés amb els diners de CVC oferts per LaLiga. Els socis del Barça, sense saber-ho, poden jugar molt a favor dels interessos del Reial Madrid.
Algú de la premsa ha escrit avui, pot ser que també desesperat per no arribar a final de mes, que “el Barça necessita més a un bon director general que al màxim golejador d’Europa”. A veure quants gols marca avui Reverter al València.
