Molt s’ha escrit sobre l’ocorregut a Catalunya en la tardor de 2017 i “moltes de les coses que s’han escrit”, diu Marta Rovira, “són tan contradictòries” que li porten a riure. Però, almenys de moment, ella declina prendre paper i bolígraf per a explicar la seva versió dels fets perquè “escriure determinades veritats farien mal a l’independentisme, restarien, i jo vull guanyar”, va reconèixer ahir la secretària general d’ERC en el Preguntes Freqüents de TV3.
Marta Rovira aposta per avançar i no quedar-se estancats en aquelles setmanes d’octubre, però va dir haver fet “autocrítica” de l’esdevingut abans i després del referèndum de l’1-O i va explicar que, en el seu moment, va demanar “ser fidels al mandat democràtic”, però que no van estar “a l’alçada”. I va afegir: “En 2017 estàvem preparats per a fer el referèndum, no hi havia una altra opció, però ara no ho estem per a tornar-lo a fer”.
La secretària general d’ERC va atendre a TV3 des de Suïssa, on es va instal·lar el març de 2018 per a no afrontar la causa que el Tribunal Suprem va cursar contra ella. Allà, va comentar, pot complir els seus “objectius personals i polítics” tot i la manca de llibertat de moviment: “Mai he sortit de Suïssa ni sortiré. M’exposo a una euroordre i a ser extradida. A més, no tinc immunitat perquè no soc europarlamentària”. I es resigna a no poder tornar a Catalunya de moment: “Ens toca aguantar l’exili i denunciar la repressió política”.
El conflicte polític català, considera Rovira, “ha de condicionar” també la negociació amb el Govern central de cara a l’aprovació dels Pressupostos Generals de l’Estat. “Som claus per a aprovar els pressupostos, no hi ha majoria alternativa, i hem d’aprofitar-ho”, va dir desafiadora.
No és suficient, entenen els republicans, haver aconseguit asseure al Govern de Pedro Sánchez a la taula “de negociació, que no de diàleg”. Els seus propòsits i línies vermelles són evidents: “Si no surt una solució política basada en un referèndum i en la fi de la repressió, ens aixecarem de la taula”. I de fet, reconeix que ja s’estan preparant per abandonar el diàleg si no aconsegueixen materialitzar les seves aspiracions: “Aixecar-nos de la taula és un dels reptes que tenim”.
