Molt s’ha escrit sobre l’ocorregut a Catalunya en la tardor de 2017 i «moltes de les coses que s’han escrit», diu Marta Rovira, «són tan contradictòries» que li porten a riure. Però, almenys de moment, ella declina prendre paper i bolígraf per a explicar la seva versió dels fets perquè «escriure determinades veritats farien mal a l’independentisme, restarien, i jo vull guanyar», va reconèixer ahir la secretària general d’ERC en el Preguntes Freqüents de TV3.
Marta Rovira aposta per avançar i no quedar-se estancats en aquelles setmanes d’octubre, però va dir haver fet «autocrítica» de l’esdevingut abans i després del referèndum de l’1-O i va explicar que, en el seu moment, va demanar «ser fidels al mandat democràtic», però que no van estar «a l’alçada». I va afegir: «En 2017 estàvem preparats per a fer el referèndum, no hi havia una altra opció, però ara no ho estem per a tornar-lo a fer».
La secretària general d’ERC va atendre a TV3 des de Suïssa, on es va instal·lar el març de 2018 per a no afrontar la causa que el Tribunal Suprem va cursar contra ella. Allà, va comentar, pot complir els seus «objectius personals i polítics» tot i la manca de llibertat de moviment: «Mai he sortit de Suïssa ni sortiré. M’exposo a una euroordre i a ser extradida. A més, no tinc immunitat perquè no soc europarlamentària». I es resigna a no poder tornar a Catalunya de moment: «Ens toca aguantar l’exili i denunciar la repressió política».
El conflicte polític català, considera Rovira, «ha de condicionar» també la negociació amb el Govern central de cara a l’aprovació dels Pressupostos Generals de l’Estat. «Som claus per a aprovar els pressupostos, no hi ha majoria alternativa, i hem d’aprofitar-ho», va dir desafiadora.
No és suficient, entenen els republicans, haver aconseguit asseure al Govern de Pedro Sánchez a la taula «de negociació, que no de diàleg». Els seus propòsits i línies vermelles són evidents: «Si no surt una solució política basada en un referèndum i en la fi de la repressió, ens aixecarem de la taula». I de fet, reconeix que ja s’estan preparant per abandonar el diàleg si no aconsegueixen materialitzar les seves aspiracions: «Aixecar-nos de la taula és un dels reptes que tenim».
