El FC Barcelona disposava de tots els permisos oficials per a obrir el Camp Nou durant els 21 partits disputats després del resultat d’un exhaustiu informe sobre les patologies que podria presentar l’estadi davant la imminent escomesa de la gran reforma de l’Espai Barça.
En efecte, l’estadi no pot obrir-se ni estar operatiu ni molt menys admetre públic sense els corresponents certificats de seguretat del cos de Bombers de Barcelona ni sense el permís i certificacions que exigeix el Districte de les Corts, com és la seva obligació en l’àmbit del control dels espectacles públics i de l’estat d’aquestes instal·lacions.
Per tant, contràriament al que suggereix la informació de La Vanguardia, que segons sembla no hauria contrastat fefaentment tots els extrems de la notícia ni calculat l’abast i impacte social d’aquesta, l’estadi estava en perfectes condicions legals i administratives en matèria de seguretat. L’alarmisme i el ‘groguisme’ de la notícia sembla confirmar el seu veritable objectiu que no era un altre que el d’afavorir el clima social del barcelonisme contra Bartomeu, curiosament l’endemà que l’expresident i la LaLiga de Javier Tebas haguessin desmuntat les catastròfiques i manipulades xifres del CEO, Ferran Reverter, el qual per cert no va presentar les xifres amb el rigor i les interpretacions ajustades veritablement a l’informe d’auditoria.
La reacció de la junta de Laporta va ser filtrar un informe que havia estat encarregat per la mateixa junta de Bartomeu, precisament per a garantir la seguretat dels espectadors, un informe conseqüentment inclòs en les inspeccions de Bombers i dels tècnics de l’Ajuntament de Barcelona que són els qui finalment han d’autoritzar l’obertura de portes. D’una altra manera, sense aquesta autorització ni supervisió de les autoritats, l’estadi romandria tancat.
Fonts del club han confirmat que, en efecte, tota aquesta documentació estava en ordre i aprovada després que, com és habitual, aquests especialistes fessin el seu treball metòdic t exhaustiu com sempre.
També confirmen que al llarg dels últims anys, des de 2010 quan Sandro Rosell va assumir la presidència, el club va destinar regularment 20 milions a rehabilitació i manteniment de les instal·lacions en contrast amb els zero euros que s’havien destinat en l’etapa anterior sota el mandat de Joan Laporta. Sembla ser que els mateixos Bombers i els Mossos d’Esquadra, que també exigeixen regularment tenir coneixement d’aquestes i altres qüestions, no van voler complimentar en aquell moment les inspeccions perquè sabien que s’incomplien sistemàticament diversos dels estàndards exigits en la matèria.
Amb Rosell a la presidència es van iniciar treballs urgents, pendents i obligatoris, especialment en els serveis d’homes i de dones, a més d’un procés d’higienització de dos mesos llargs que va abastar des de la neteja de racons absolutament degradats pel l’orina d’aficionats, que preferien un racó a entrar en serveis absolutament inservibles, a la lluita contra terribles plagues de paneroles, rates i tot tipus d’insectes nocius compatibles amb grans zones d’humitat sense cura ni atenció des de feia anys. Especialment greu i llarga de combatre va ser la plaga de puces que va estar afectant durant mesos els vestuaris del Palau Blaugrana amb especial incidència en els propis jugadors de les seccions que a la força havien d’utilitzar les instal·lacions.
Laporta havia deixat les instal·lacions del Camp Nou en un estat de degradació i falta d’higiene que els mateixos Bombers i les autoritats van evitar denunciar per no tancar-lo en perjudici dels espectadors i a l’espera que la nova junta prengués possessió.
La junta de Rosell i després la de Bartomeu van escometre a més nombroses obres de millora patrimonial sobretot en instal·lacions d’ús, com col·locar baranes en escales, pintar graons i col·locar il·luminació en aquelles zones on s’havien denunciat incidències per part dels socis i lesions a conseqüència del mal estat.
Per no parlar de la gestió patrimonial de gran importància com les obres de pavellons per a les seccions, la nova Masia, la nova OAB, l’Auditori 1899, l’Oficina d’Atenció a les Penyes, la nova circulació en l’estadi, l’Accés 14, les noves taquilles, la plaça de Canaletes i tot aquest entorn millorat que ha projectat una millor imatge de club per als visitants a més de fer-ne més confortable l’estada.
No és compatible, per tant, aquesta notícia i aquest relat estrany de La Vanguardia, que admet la preocupació de la junta de Bartomeu per les instal·lacions encarregant aquesta anàlisi, que va requerir centenars de cates de formigó, i també haver pressupostat l’1,1 milions per a les primeres reparacions i licitat les obres a favor de l’empresa Sorigué.
Obres de les quals la seva valoració i licitació van requerir el temps necessari i prudent com perquè ni Bombers ni les inspeccions municipals consideressin necessàries altres mesures, ni tan sols una cosa tan fàcil com protegir, assenyalar i barrar el pas, si n’hi hagués, a zones de risc per als espectadors.
La conclusió és que la seguretat del Camp Nou no és una qüestió que, mediàticament, es dirimeixi amb un informe interpretable pels mitjans sinó que ve determinada per un conjunt d’inspeccions i actuacions demostrables per part de tècnics de Bombers i del Districte de les Corts que saben perfectament el que porten entre mans.
Una altra cosa és que Laporta i el seu aparell necessitin que es parli d’una altra cosa que no sigui dels números de Josep Maria Bartomeu, aquests altres números sobre els quals ni Eduard Romeu ni Ferran Reverter han sortit a rebatre. Han dit que són rebatibles, però no ho han fet. I si alguna cosa han dit és insinuar que LaLiga de Javier Tebas menteix, però amb la boca petita, perquè la LaLiga fa servir exclusivament els números i xifres auditades que li facilita el FC Barcelona.
