L’altre front estatutari en el qual Joan Laporta pretén donar un gir absolut es refereix a la seva intenció manifesta i inequívoca de reduir al no-res la Confederació Mundial de Penyes, esborrar per sempre el seu reconeixement estatuari, vigent, i el de la seva actual organització autònoma i democràtica, o sigui, la defunció i desaparició del moviment.
Per començar, ha anunciat una altra redacció de la seva definició completament diferent. Aquestes son avui la magnitud i sensibilitat reconegudes al moviment del seu paper en el barcelonisme:
1) El FC Barcelona reconeix les Penyes com a moviment social per la seva història, extensió territorial, pluralisme social, consolidació i projecció pública del Club.
2) Les Penyes s’agrupen en federacions territorials que a la vegada formen part de la Confederació Mundial de Penyes del Futbol Club Barcelona.
3) Les Penyes es constitueixen d’acord amb el Reglament de Penyes que és aprovat per la Confederació i la Junta Directiva del Club.
El text nou sotmès a aprovació de l’assemblea no té res a veure: “Les Penyes tenen personalitat jurídica pròpia i seran constituïdes i reconegudes pel Club, de conformitat al Reglament de Penyes aprovat per la Junta Directiva.”
“Amb aquesta proposta de modificació, es vol reconèixer la individualitat, la personalitat i la independència de les Penyes respecte del Club i terceres organitzacions, així com la facultat del Club de regular la relació amb aquestes”, justifica la junta, en el que sens dubte suposa un judici sumaríssim a les Penyes que es completa amb el següent canvi: “Les Penyes degudament constituïdes podran dirigir-se de manera individual i directa al FC Barcelona, o bé agrupar-se territorialment segons els criteris i als efectes establerts pel Reglament de Penyes”.
En la seva presentació, “l’objectiu d’aquesta proposta és eliminar qualsevol discriminació en la relació entre el Club i les Penyes, permetent que aquestes, si així ho desitgen, es puguin relacionar directament amb el Club, sense la intermediació de cap altre interlocutor”.
Un extermini de les Penyes que es remata, com era d’esperar, amb l’expulsió dels membres del Plenari de la Confederació Mundial de Penyes de l’assemblea, perquè els estatuts els concedien fins ara la condició de compromissaris.
Ja no hi ha dubtes ni matisos per si quedava algun dubte. Després de la suspensió unilateral per part de la junta del conveni en vigor que regulava la relació entre el club i la Confederació Mundial, el desnonament determinat posteriorment, que va acabar amb executius i membres del Plenari al carrer, i la proposta d’un règim estatutari en contra de tots aquells avenços i l’organització triada per les pròpies Penyes del FC Barcelona (1.300 Penyes i 160.000 penyistes) ve a ser el cop definitiu a la seva estructura i raó de ser, a tot allò pel qual porten lluitant i treballant fa més de deu anys.
El model que Joan Laporta que vol repetir és el d’actes com el del dimecres passat a Palos de la Frontera (Huelva), protagonitzat per un membre de la nova comissió social com és Rosendo Romero, que es va aprofitar del càrrec i dels seus privilegis per a organitzar un sopar només per la seva Penya mentre des del club es dóna l’esquena a la resta de les Penyes d’Andalusia, Ceuta i Melilla sota el paraigua de la seva Federació i la Confederació Mundial. L’actitud i comportament mesquins, barroers, ridículs i vergonyosos de Rosendo Romero són amb els que Laporta se sent a gust en l’àmbit de les Penyes, que siguin submises, que els presidents siguin ‘palmeros’ i que es guanyin la seva atenció com Rosendo Romero, a base de mariscades èpiques i festes fins a la matinada.
Les Penyes tenen ara la paraula. Hauran de decidir si continuen oferint diàleg i oferint consens a la junta o bé assumeixen que la seva supervivència passa per iniciar la defensa del que veritablement són, pur i honest sentiment barcelonista, en contra de qui pretén acabar amb la seva independència i organització.
