L’obsessió per carregar en la temporada anterior les enormes pèrdues produïdes per la Covid és un bosc que a la junta de Joan Laporta no li deixa veure el que hi ha més enllà, l’evidència d’una caiguda d’ingressos espectacular, inèdita i sagnant que ara ja juga en contra seva des del dia 1 de juliol.
Amb independència de les interpretacions legals i de la guerra d’auditories prèvies a l’assemblea, el Barça de Laporta fa dos mesos mig que intenta compensar aquest enorme buit d’ingressos, el mateix forat negre que no admet en els comptes de Bartomeu ni en l’exercici 2020-21, sense cap èxit més enllà dels traspassos de jugadors a la desesperada, un patrimoni que, com Ilaix i altres, procedeix de la producció del futbol base de la junta anterior.
Més enllà de l’efectiu d’aquestes operacions -que tenen com a objectiu complir amb les ràtios de la LFP-, els compromisos de la massa salarial, les despeses d’estructura i la devolució dels préstecs es basen en el rendiment i el balanç del treball de l’àrea comercial del club, on es viu una crisi aguda i una paràlisi com no coneixia el Barça des de feia anys.
Avui el Barça està lluny dels 380 milions de l’explotació comercial exigida per a cobrir no sols el pressupost de la temporada en curs, també coixegen els de les pròximes temporades. Per exemple, amb el que sembla la segura pèrdua de Rakuten, que ja només pagava la meitat del contracte inicial per a aquest curs, a penes 30 milions, els ingressos previstos per la samarreta són de zero euros a dia d’avui a partir de l’1 de juliol del 2022, amb l’agreujant que, de manera urgent, Nike exigeix poder estampar les samarretes de la 2022-23 en un procés que s’inicia d’aquí tot just un mes.
Vol dir que el FC Barcelona necessita tancar amb urgència i sota una gran pressió un nou contracte de publicitat principal per la samarreta en qüestió de poques setmanes.
Rakuten ha caigut perquè la firma japonesa, que se les prometia molt felices amb el seu patrocini del Barça, ha acabat amb una inspecció interna a Rakuten España, per part de la central japonesa, que ha detectat irregularitats en la gestió dels seus projectes i inversions. Una porta tancada pràcticament per sempre.
D’altra banda, en l’àrea comercial del FC Barcelona s’anava produint una crisi darrere d’una altra des que fa uns mesos, abans de les eleccions, l’anterior director comercial, Xavi Asensi, va marxar fitxat per una temptadora oferta de l’Inter de Miami, franquícia del “soccer” dels EUA que inicia una gran etapa de creixement i d’implantació.
El buit el va ocupar Jordi Camps, segon de Xavi Asensi, mentre es van desenvolupar les eleccions i prenia possessió la nova junta directiva de Joan Laporta. A la fi d’abril es va donar per feta l’arribada de Cinto Ajram, exresponsable d’activació de patrocinis (2016-17). Com que Ajram va marxar corrent quan va percebre la magnitud de la tragèdia només un segon després de prendre contacte amb la realitat, l’aposta següent va ser recórrer a Jordi Camps, perfecte coneixedor de la situació, recursos i potencial entorn dels espònsors interesats en lligar-se al FC Barcelona.
Ara s’ha sabut, per una informació de 2Playbook, que Jordi Camps també se’n va a partir de finals d’aquest mes. Segons diverses fonts, el denominador comú d’aquestes successives baixes radica en les discrepàncies amb el responsable d’ingressos, Alex Barbany, i en general amb les noves exigències, imposicions i objectius impossibles que reclama la directiva i que considera absolutament imprescindibles el CEO Ferran Reverter.
La fugida d’executius té a veure, d’una banda, amb el fet, indiscutible, que la puntada a Messi, tant per la forma com pel fons, ha deixat en xoc al mercat i ha provocat un lògic desencantament o desinterès entre els qui havien iniciat contactes i negociacions amb el Barça. Una frenada en sec difícil de recuperar o de fer oblidar.
Però des de l’àrea comercial s’ha detectat també un acusat recel i rebuig a la figura de Joan Laporta, el president del FC Barcelona que ha fet història enganyant propis i estranys amb la fallida renovació de Leo Messi, una pirueta inexplicable que ha fet la volta al món igual que, prèviament, s’associava a la figura del nou president l’única i exclusiva possibilitat que Messi seguís en el Barça gràcies a la seva bona relació i les seves habilitats negociadores.
Laporta s’ha topat amb una realitat que coneixia tant bé com es negava a admetre, segur de negociar amb èxit, a la seva manera política i d’amiguisme, al marge de la llei, la solució a les ràtios de limitació salarial amb l’LFP i els seus propis dèficits d’ingressos. Entre Javier Tebas i Florentino Pérez no sols l’han deixat sol i sense Messi sinó amb un descrèdit internacional i una desconfiança que afecta sobretot els projectes comercials.
A més, se sap que Laporta té previstos organitzar els seus propis jocs amb els números de la liquidació de la temporada 2020-21, circumstància que implicarà conflictes legals en els tribunals i situaran al FC Barcelona en un estat d’incertesa econòmic i financer que també espanta els seus possibles patrocinadors. Tant més quan ha decidit retardar i marejar l’inici del Espai Barça, sense data, mentre el Reial Madrid ja ha estrenat la seva nova joia comercial, un estadi Santiago Bernabéu preparat per a una explotació comercial que doni el triple de beneficis d’abans de la pandèmia quan es recuperi el mercat turístic, a més amb la perspectiva gairebé segura de poder fitxar a Mbappé la pròxima temporada.
Internament, el malestar i la preocupació per la situació de feblesa en la qual ha quedat el Barça de Joan Laporta s’han apoderat de l’àrea comercial. “Sortirem a vendre”, va prometre i va repetir Laporta quan, en campanya, li van preguntar com anava a obtenir nous recursos per al club. També va prometre renovar a Messi i respectar l’estatus dels penyistes del club. De moment no ha augmentat els recursos, sinó que ha aconseguit minvar-los.
