Fermí Puig no s’ha cansat encara de viure del Barça i, com el seu nou president, també vol tornar a fer-ho, o si més no intentar-ho a força de recuperar aquest paper de ‘palmero’ incondicional, passat el tibant període electoral. El xef ho va passar malament, va patir suors fredes i a punt va estar de rebentar pres entre la seva obligada lleialtat al candidat Víctor Font, no argumentada, però sí declarada i feta pública, i la certesa que anava a guanyar Joan Laporta.
Un pas en fals. Perquè Puig encara no s’ha recuperat del xoc que va suposar que Sandro Rosell guanyés les eleccions el 2010. No perquè es dediqués a perseguir-lo, sinó perquè va obrir les portes de tots els restaurants de Barcelona als àpats oficials del FC Barcelona. Amb Laporta, Fermí Puig havia aconseguit convertir el seu restaurant, el mític Drolma situat dins de l’Hotel Majestic, en el quarter general i gastronòmic quasi únic del Barça de Joan Laporta.
Dinars i sopars dels directius, de les comissions i personatges de l’entorn de la seva anterior directiva, sobretot Johan Cruyff, periodistes, il·lustres i influents polítics, tots ells, tenien taula permanent en el restaurant de Fermí Puig, admirador i defensor de la gestió de Joan Laporta, més enllà del bé i sobretot més enllà del mal. No era per a menys, perquè les factures diàries amb càrrec al FC Barcelona fins i tot encara provoquen tremolors si es repassa l’auditoria del 2010. Venia a ser com ara Botafumeiro, que ha afegit un servei d’àpats a domicili que no para de fer viatges al club o a casa del president o a on sigui.
Ara que el seu obligat ‘rendez-vous’ a Víctor Font ha prescrit, l’alliberament li ha arribat de la mà de Jordi Basté, a El Món a RAC1, on va poder descarregar per fi tota la seva artilleria contra el passat i a favor de Joan Laporta.
Fermí Puig, el xef que s’ha anat arrossegant entre la classe mitjana de la restauració sense el filó de Laporta, va exigir saber tota la veritat del que ha passat “perquè els socis tenim dret a saber-ho”, va dir diverses vegades al llarg d’una intervenció d’afalac i honors al laportisme. És del tot cridaner que el gran beneficiat dels golafres d’aquella junta -dinars i sopars pagats amb els diners dels socis-, reclami ara la transparència i el respecte per aquests recursos del club que en el seu moment es van destinar, majorment, a un sol restaurant, el seu, el Drolma, on no es despatxaven menús tancats ni econòmics.
Com és lògic, Puig va arribar a la ràdio convenientment il·lustrat amb el discurs oficial de la directiva de Laporta, molt interessat en les futures actuacions penals contra Bartomeu, acusant als expresidents, també a Rosell, de prevaricar amb la fiscalia i d’haver fitxat el pitjor d’Europa, això sí donant per fet que si la pedrera torna a brillar és gràcies a Laporta, que no porta ni mig any en el club i que, a més, s’ha carregat a tot l’equip que ha generat als Riqui Puig, Araujo, Ansu Fati, Pedri, Ilaix Moriba, Collado, Mingueza etc. El de sempre, defensar els interessos propis i dels qui, com Joan Laporta, necessiten estar en el Barça per gaudir de la gran vida i utilitzar-lo en benefici dels seus negocis i àmbit professional.
