Per què a la junta de Laporta li cau el Camp Nou damunt?

El Camp Nou
El Camp Nou

Joan Laporta ha aconseguit, gràcies a una premsa servil i anestesiada, que qualsevol filtració interessada i perversa pugui convertir-se en una notícia capaç de provocar terror i preocupació, fins al punt de fer témer per la vida dels socis. Així va succeir amb l’alarmant notícia de la reparació urgent de 190 punts de degradació del formigó del Camp Nou, amb un cost d’1,8 milions d’euros. Afirma la nova junta que gràcies a la seva intervenció es va evitar una tragèdia d’innombrables i irremeiables conseqüències.

La realitat és que l’anàlisi de patologies de l’estructura del Camp Nou, que en cap cas està en perill, es va realitzar el 2019 per iniciativa de Jordi Moix, responsable de patrimoni de la junta, amb resultat de la necessitat de diversos centenars de reparacions, algunes més urgents que altres. L’anàlisi formava part del pla regular de manteniment de les instal·lacions i d’un nou argument per iniciar, com més aviat millor, les obres de l’Espai Barça, encara pendents en aquell moment de les impugnacions de la CUP i d’algun veí de les Corts.

Les reparacions es van programar per les temporades 2019-2020 i 2020-2021, d’acord amb un pla de recursos aprovat per la junta. Va ser en aquest moment, en decaure els ingressos per la pandèmia i haver de tancar l’estadi, quan es van suspendre les reparacions. Es van retardar sobre la base de dues qüestions: la falta de tresoreria provisional i la possibilitat de fer-ho perquè el públic no podia entrar a l’estadi. Quan la junta de Bartomeu va dimitir l’octubre de 2020, la programació, prevista per al retorn de públic al Camp Nou el febrer de 2021, va quedar en mans de la Comissió Gestora i després de la nova junta directiva. Ni la Gestora ni la nova Junta es van posar a la feina fins que se’ls va permetre obrir el Camp Nou per al primer partit de Lliga.

Per als nouvinguts, alguns amb l’experiència del primer mandat, ha estat un descobriment aquesta necessitat de fer treballs de condicionament per la senzilla raó que, a partir de 2005, quan la junta de Laporta es va quedar sense la pressió de l’equip directiu de Rosell, mai més es van executar les obres de manteniment mínimes.

Laporta va anul·lar en aquell moment les obres de la nova Masia de jugadors i les obres pendents de la Ciutat Esportiva. No va posar ni un maó ni va reparar la deterioració i el desgast del Camp Nou. No era prioritari. Millor comprar terrenys a Viladecans, això ho va tenir clar. Tant que, quan Guardiola es va emportar el primer equip a la Ciutat Esportiva, va caldre córrer a condicionar els vestuaris a correcuita.

En canvi, quan la nova junta de Rosell va ser escollida el 2010, ràpidament es van acabar les obres de la Ciutat Esportiva i va poder inaugurar-se l’edifici de la nova Masia. Amb vistes a l’Espai Barça, es van adquirir terrenys per al nou Miniestadi, es va accelerar una Modificació del Pla General Metropolità (MGPM) de la zona i es va promoure el gran projecte. La MGPM de Barcelona que finalment ha vist la llum ha costat cinc llargs anys de tràmits urbanístics fins a aconseguir el ple acord amb l’Ajuntament de la ciutat.

A més, en aquesta etapa Rosell-Bartomeu es van condicionar lavabos i accessos; es va corregir la circulació interna de l’estadi; es va aixecar l’Auditori 1899 i la nova Oficina d’Atenció Personalitzada (OAP), a més d’escometre les obres de l’accés 14 i la millora de l’estètica de l’edifici de Travessera de les Corts amb Arístides Mallol, avui finalment expropiat per enderrocar-lo com a element a desaparèixer clau en la concepció de l’Espai Barça. Tot això sense comptar amb la construcció del Miniestadi Johan Cruyff, a Sant Joan Despí, i l’habilitació d’un anell intern del Camp Nou, que permetrà l’execució de les obres de l’Espai Barça. També s’han ampliat les dimensions de l’entrada del túnel de Travessera de les Corts.

Aquest compendi d’actuacions converteixen en mesquina i vergonyosa la manipulació sobre les reparacions pendents, precisament detectades gràcies a un informe del 2019 de l’equip de Jordi Moix amb la previsió de tenir l’estadi al dia. Pretendre fer-la passar per una junta despreocupada en matèria patrimonial només està a l’abast de persones desaprensives, rancunioses i en certa manera molt desorientades.

Els nous responsables directius, aquests que del Barça saben el just o menys que la majoria, han demostrat novament aquest baix nivell de coneixements i, sobretot, aquesta compulsiva reacció d’atacar a la junta anterior com la seva única estratègia al capdavant del club. I és realment així, un recital continu d’ignorància i mala fe. És el segell inequívoc de l’actual directiva de Joan Laporta.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Notícies més llegides