La nova junta directiva del FC Barcelona ja ha començat, en l’àmbit del ‘ticketing’, a actuar com en els vells temps del seu primer mandat en el club. Com a primera mesura, s’ha reservat per a compromisos propis el 15% del total de les entrades -segons l’aforament autoritzat- pel primer partit de Lliga d’aquest diumenge, davant la Reial Societat, al Camp Nou.
El total de les entrades disponibles és de 29.803 espectadors, cosa que significa que gairebé 4.500 aniran destinades a invitacions d’ús personal de la directiva; a aquesta legió d’amics, coneguts i ‘paràsits’ del barcelonisme que, sense ser socis, es beneficien de l’abús d’autoritat i dels excessos del conjunt de directius a favor dels seus tripijocs i benefici personal.
Mai s’havia produït una reserva d’aquesta dimensió, la qual, si es fa extensiva a la totalitat de l’aforament, seria de 15.000 entrades. És clar que, arribat el moment, no es podria produir aquesta situació, seria anar contra la possibilitat d’aquests ingressos que tanta falta fan en el club. La mesura, en canvi, serveix per avaluar la dimensió d’aquesta rèmora de ‘paniaguados’ de la directiva de Laporta, els mateixos que quan el Barça jugava una final disposaven d’entrada, desplaçament i hotel si fos necessari.
En la seva majoria, no són socis ni realment barcelonistes els qui es beneficien d’aquesta hegemonia directiva i de la seva necessitat de transformar la seva influència dins del club en favors que, després, tenen una correspondència en la vida real. Aquest 15% se sol reservar per als compromisos comercials del club en les finals o partits fora del Camp Nou de transcendència extrema i, en efecte, per a compromisos de protocol institucional. En l’anterior mandat de Joan Laporta aquest contingent era del 20% -en la pràctica podia arribar a la meitat-, un límit que durant el següent mandat, amb Sandro Rosell, es va establir en el 15%.
No cal descartar, però, com ha fet amb el codi ètic del club, canvis que permetin a Laporta repartir entrades per milers per continuar sent, com a ell li agrada, un personatge popular i aclamat pel carrer. Va arribar a repartir entrades amb viatge i estada pagades a persones que simplement passaven una estona amb ell, i també les van repartir els seus propis fills a l’escola, mentre milers de socis es quedaven sense entrades.
Una altra cosa és que aquesta reserva immensa, sorprenent i pròpia de qui no sap el que s’emporta entre mans, estigui en sintonia amb la veritable expectació que ha provocat en el barcelonisme abonat al Camp Nou, ja que finalment només s’han sol·licitat 15.280 entrades per al debut de l’equip de Ronald Koeman aquesta temporada. Guardar-se 4.500 entrades s’ha revelat inútil, ridícul i desproporcionat.
D’altra banda, hi ha la revenda oficial del club, en mans d’agències que adquireixen entrades per tots els partits del Camp Nou i les empaqueten, o almenys ho simulen, per a la seva distribució i venda per internet com a ‘agent oficial’. En aquest cas, també s’ha començat el filtratge d’aquelles que són serioses, responsables i que garanteixen una correcta actuació i servei. El departament de ‘ticketing’ ja ha ‘acomiadat’ algunes i ha reprès el servei amb aquelles agències que, sospitosament, revenen i revenen pràcticament sense cap servei afegit al màxim preu que poden, és a dir, que es dediquen sense cap rubor a la revenda amb el permís dels executius corresponents.
Torna el mercadeig nu i cru, l’amiguisme i l’opacitat a aquesta àrea del club amb la diferència que no hi ha turisme, o molt poc; no hi ha entrades, o limitades; i no està Messi per a ‘vendre-les’. Una altra mostra que la directiva de Laporta es refugia i fa una mala còpia del seu passat per gestionar un tresor que, en el seu temps, era una mina d’or, i ara exigirà professionalitat, experiència i crèdit en la imatge i qualitat del servei.
Sense Messi, amb les seqüeles de la pandèmia i la desafecció del barcelonisme, es demostrarà que encara continua fent mal aquesta ferida que va deixar en el seu moment obrir el club a qualsevol que es vulgui donar d’alta de soci; el ‘Gran Repte’ de 2004 que ja va canviar a pitjor la tipologia per un abonat que, en un 50%, no va mai al Camp Nou i revèn la seva localitat. Aquest mercat ja no existeix, encara que l’equip executiu de Joan Laporta s’entossudeixi a treballar com si encara funcionés.
