El 14 de maig del 2018, Víctor Terradellas, fins aleshores responsable de relacions internacionals de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), parlava amb David Madí, exresponsable de Comunicació del mateix partit i ex-alt càrrec del Govern com a mà dreta d’Artur Mas. La conversa s’estava enregistrant al mòbil de Terradellas, on la va trobar la Guàrdia Civil mesos més tard, juntament amb una altra conversa entre aquest i Xavier Vendrell, exsecretari d’Organització d’ERC i exconseller de Governació.
Les dues converses van posar els agents sobre la pista d’alguns assumptes que podrien tenir una transcendència penal, ja que algunes de les coses que es tractaven en aquestes converses apuntaven que hi podia haver contactes dels dos expolítics amb alts càrrecs de l’Administració catalana. A partir d’aquest fil, es va desencadenar una actuació judicial que va acabar el 28 d’octubre passat, quan a l’operació Volhov van ser detinguts David Madí, Xavier Vendrell i altres destacats independentistes, com el president de la Plataforma pro Seleccions Esportives Catalans, Xavier Vinyals; l’editor Oriol Soler; els empresaris Roc Aguilera i Toni Fusté, propietaris de la firma de logística Iniciatives Events; l’alcalde de Cabrera de Mar i el seu regidor d’Urbanisme, Jordi Mir i Enric Mir, alts càrrecs de la Generalitat i alguns col·laboradors de Xavier Vendrell que presumptament formaven la cúpula de Tsunami Democràtic.
Greus acusacions
El nom de Madí, no obstant això, era prou important perquè el tema adquirís un relleu molt més gran. “Hi ha un grup de persones que, liderats per l’expresident Carles Puigdemont, podrien estar cometent actualment els delictes de malversació de cabals públics i blanqueig de capitals. Entre aquest grup de persones hi ha David Madí, Xavier Vendrell, Xavier Vinyals i Jaume Cabaní”, relata un informe de la Guàrdia Civil datat el maig de l’any passat. Les acusacions que pesen sobre ell són de malversació de fons públics, prevaricació, tràfic d’influències, blanqueig de capitals i desordres públics.
La importància de les converses trobades al telèfon de Terradellas és tan gran que en aquest mateix informe s’explica que “l’observació telefònica ha posat de manifest la participació dels investigats David Madí i Xavier Vendrell en altres activitats en què, igualment, podrien estar incorrent en activitat delictiva”. A partir d’aquí es va obrir una nova dimensió en la investigació.
Pressions al Procicat
Una de les línies d’investigació va ser l’interès de Madí a treure rèdit del coronavirus. “Els interessos econòmics de David Madí intentant obtenir beneficis de la crisi provocada pel coronavirus van començar a reflectir-se en la trucada del 23 de març del 2020 a les 20.33 hores, en la qual va parlar amb Cristian sobre aconseguir uns medicaments a través d’unes farmàcies”, relata l’informe policial. Per això, va ordir una estratègia doble amb la finalitat de fer negocis per subministrar material a la Generalitat: d’una banda, es va servir del secretari general d’Interior, Brauli Duart, perquè pressionés el Procicat i s’avingués a comprar els productes que a ell li interessaven. D’altra banda, conscient que la sanitat estava en mans d’ERC, va acudir al seu amic Xavier Vendrell perquè aquest pressionés per la seva banda els republicans.
El 25 de març, Madí parlava amb Ignasi Carnicer, exdiputat socialista, amic seu i amb qui compartia interessos a la Fundació Casa Cresques (de la qual Madí era president, i Carnicer, director), que li havia enviat uns correus electrònics. I li comentava que després de rebre’ls “va parlar amb el secretari del Govern (Víctor Cullell) sobre com havien centralitzat les compres, i que ells estaven fent compres per mecanismes poc ortodoxos, perquè si no les fan des de Madrid”. A més, amb Carnicer va parlar de fer-li arribar al secretari del Govern una “oferta concreta” que hauria de ser gestionada pel mateix Madí pels seus vincles amb els alts càrrecs de la Generalitat.
“Això és divertit”
El 29 de març, després d’una altra conversa amb Carnicer, Madí parlava amb l’empresari David Anidjar i li explicava que, a través de la Fundació Casa Cresques (en la qual volien que participés Henrique Cymerman, experiodista reconvertit en lobbista, que viu a Israel), podien fer un negoci interessant. “Ens ha aparegut una empresa israeliana que té material: mascaretes a punta pala i material de tota mena. I vol fer una oferta a la Generalitat per fer una compra important. Llavors, m’ho ofereixen a mi perquè a més hi ha una comissió entremig. Però jo a aquests no els conec de res, no en tinc ni puta idea. Llavors, jo els puc proposar fer l’operació a través de Multitrade”. Aquesta firma està administrada per Anidjar i es dedica al comerç a l’engròs de tota mena de productes tèxtils, de confecció, calçat i articles de cuir.
La gestió li va servir a Madí per saber que les empreses d’Anidjar podien tenir fins a 6 milions de tests ràpids per verificar si qualsevol ciutadà estava infectat. “Això és divertit, això és divertit… ok, val… una altra cosa… en el cas que féssim negocis, per a mi, quina comissió quedaria?”, li va preguntar Madí a un dels directius del grup familiar, Sergio Brenner. “El que tu em diguis. Jo et dic el preu que tenim i depèn de com ho fem que es pugui justificar d’una forma o d’una altra”, li va contestar Brenner.
Dos dies més tard, l’1 d’abril, Madí l’informa que s’ha creat el Procicat, que serà qui controlarà totes les compres, però que ja té un contacte en aquest organisme. “Hem intercanviat uns missatges i sembla que hi estan interessats”, li deixa caure. El negoci no era dolent: si podien col·locar a la Generalitat 6 milions de tests, això podria suposar un negoci de gairebé 39 milions d’euros (cada test es vendria a 6,45 euros). Si la comissió és d’un 10%, Madí obtindria gairebé 4 milions d’euros per la intermediació. I el dia 3 d’abril, Madí parlava amb Brauli Duart, secretari general d’Interior, que l’advertia que “les funeràries no donaran l’abast i no es podran emportar els fiambres de les cases ni de les residències ni dels hospitals”. A més a més, li assegurava que “a Igualada, en aquest moment, ja els tenim dins de refrigeradors. De camions d’aquests que són congeladors, perquè la incineradora d’Igualada en pot agafar 12 al dia, i cada dia se’n moren més de 12. Per tant, et pots morir avui i et pot tocar el torn de la incineradora d’aquí 5 o 6 dies”.
“Envia’m el contacte”
Duart li va comunicar també que havia parlat amb Salut sobre “el tema que m’havies comentat”. I va relatar al seu interlocutor que s’havia decidit que totes les compres les centralitzava la conselleria de Salut, però que “no entra en contacte amb aquesta empresa ni amb cap altra perquè s’han convertit en exportadors directes ells. Ja no utilitzen intermediaris, sinó que van directament al Govern xinès i estan exportant ells”. Després, es disculpa i subratlla que es refereix al fet que ells importen els tests, no els exporten. “Per acabar-ho d’explorar, no hi ha manera que els rebi i els ho expliqui, els digui els tests que té i tot això?”, li demana Madí. “Els passo la gestió”, contesta Duart. “Només que els rebin i ho puguin explicar. Són fluorescents o no són…” diu Madí. “Envia’m el contacte d’aquesta gent”, li contesta Duart. D’aquesta manera, els investigadors conclouen que Duart es compromet a intercedir “per a una reunió en què intenti fructificar el negoci amb els tests de detecció del coronavirus”.
El 9 d’abril, Madí parlava un altre cop amb Sergio Brenner i li comunicava que a més d’un cap del Procicat també havia parlat amb Vendrell, de qui li assegurava que “és l’home de confiança del vicepresident Aragonès […]. Llavors, d’una banda tinc encesa la metxa per la part del Procicat i ara l’he encès per aquesta via, val? Tinc confiança en ell perquè és un tio competent i molt operatiu, eh? Tinc confiança que ell ho pot desencallar”.
“La rellevància d’aquesta conversa rau en el fet que David Madí, sent conscient del que ell anomena ‘lluita a l’interior del mateix Govern’, especialment per la greu crisi en la gestió de les residències de persones grans […], no només intenta convèncer els seus contactes a JxCat, com Brauli Duart, membre de l’òrgan de gestió del Procicat, sinó que, sabedor de la rellevància de Xavier Vendrell com a persona de màxima confiança del vicepresident Pere Aragonès, ha parlat amb ell perquè el considera molt competent i molt operatiu, òbviament en el sentit de recolzar-lo en la intenció que prosperi el seu negoci amb els tests, especialment pel que fa a superar els esculls que suposa la contractació administrativa”, diu l’informe policial.
La veritat és que Madí no anava de farol: aquell mateix dia, Xavier Vendrell va trucar a Brenner i li va assegurar que havia passat a Pere Aragonès “la possibilitat que tenen vostès de subministrar tests” i que el vicepresident li va demanar expressament “de quin tipus són i la validació que tenen”.
En les seves conclusions, l’informe de la Guàrdia Civil destaca que Xavier Vendrell podria haver pressionat “els alts càrrecs d’ERC, inclosa Marta Rovira, per convèncer Pere Aragonès de comprar tests massivament, cosa que, si es feia, amb independència de la utilitat sanitària que això tingués, podria derivar en un important lucre personal per als investigats David Madí i Xavier Vendrell”. L’informe destaca, no obstant això, que no es va poder concretar si l’operació va fructificar o no.
