Catalunya ja té president de la Generalitat. El govern està començant a prendre forma. I, després de les destitucions, cessaments forçats i reformulacions per l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, hi ha centenars de persones que esperen passos ferms del president i dels consellers per tornar a farcir l’estructura pública de fidels adeptes. És per això que les cues de gent pendent del com ho tenim, allò meu? se succeeixen aquests dies. Gent que va haver de plegar, que van ser destituïts o que estaven esperant el nou govern per cobrar lleialtats, favors polítics o proximitats ideològiques amb el nou executiu.
Si cada cop que hi ha un canvi de govern ja es formen llargues cues -metafòriques, esclar– d’acòlits dels partits que manen per demanar llocs de feina o de responsabilitat, en aquesta ocasió encara més. Als de sempre ara s’hi sumen els interessos de JxCat, els del PDECat, els d’Esquerra, els de l’ANC, els de l’entorn de Carles Puigdemont, els dels nous consellers i els més propers al nou president, Quim Torra. I és que ningú va dir que seria fàcil formar govern a Catalunya, però encara ho és menys aconseguir fer content a tothom que espera poder ser recompensat i convertir-se en un estómac agraït.
