Els catalans presumim de ser els més demòcrates, els més europeus i els més avançats d’Espanya. Però l’esborronador espectacle que s’ha produït i es produeix en una de les entitats més importants del país, la Federació Catalana de Futbol (FCF) –que compta amb 1.371 clubs adherits i 179.558 practicants federats– ho desmenteix absolutament.
La FCF està immersa en una profunda crisi de credibilitat ètica i democràtica, a causa de les gravíssimes irregularitats que es van detectar i denunciar en les eleccions celebrades els anys 2022 i 2023 per procedir a la preceptiva renovació de la junta directiva. Les eleccions del 22 de maig del 2022 van ser anul·lades pel Tribunal Català de l’Esport (TCE), a causa de la demostrada manipulació i falsificació de vots que van alterar els resultats en favor del president sortint, Joan Soteras.
La repetició d’aquests comicis, celebrada el 13 de febrer de l’any passat, també és motiu d’escàndol. A partir de les denúncies presentades per un grup de clubs, que van ser víctimes de la suplantació dels seus vots, el jutjat d’instrucció núm. 2 de Sabadell ha obert una investigació sobre aquesta presumpta tupinada, en la qual hi ha, d’entrada, nou directius i alts càrrecs imputats. En el marc d’aquestes actuacions judicials, els Mossos d’Esquadra van procedir, el 5 de març passat, a l’entrada i registre de la seu central de la FCF, al carrer Sicília 93-97, de Barcelona, d’on es van endur moltíssima documentació i material informàtic relacionat amb el procés electoral.
La investigació sobre les gravíssimes irregularitats de la FCF compta amb un col·laborador d’excepció: el secretari general de l’entitat, Oriol Camacho, que s’ha convertit en “testimoni protegit” i, per tant, és intocable. En les seves extenses declaracions davant dels Mossos, que consten en el sumari que s’instrueix a Sabadell, Oriol Camacho explica, amb tota mena de detalls, com Joan Soteras i la seva mà dreta, el director general de la FCF, José Miguel Calle, van cuinar les eleccions del 13 de febrer de l’any passat per tal de garantir la seva victòria a les urnes.
El secretari general també denuncia, en les seves declaracions, el nepotisme i el sistema corrupte que regeix el funcionament de la federació. El president Joan Soteras –que cobra 120.000 euros anuals– hi ha col·locat, amb càrrecs remunerats, el seu fill, la seva jove i el seu gendre; el vicepresident primer, Jordi Bonet, hi ha endollat el seu germà; el vocal Juan Núñez, també el seu fill; el director general, José Miguel Calle, el seu fill i el marit de la cosina de la seva dona; el vicesecretari general, Alejandro Guerrero, s’ha endollat ell mateix i la seva dona ha estat nomenada cap de comunicació, etc.
Amenaces de mort
Els mals de la FCF arrenquen del gran poder que hi ha assolit la secció de futbol sala, que, tot i ser minoritària, domina, de fet, la cúpula de l’entitat, a través del seu director general, José Miguel Calle. Els 150 vots que controla són determinants per falcar la continuïtat del president, Joan Soteras.
Personatge autoritari i amb molt pocs escrúpols, José Miguel Calle s’ha fet l’amo de la federació i exerceix el seu càrrec de manera despòtica. El secretari general, Oriol Camacho, ha explicat als Mossos que “directament m’ha amenaçat, dient-me que el primer que faria seria matar-me la gossa i després continuaria per la meva dona i per mi. […] També ha fet referència que, a l’entorn on s’ha criat de Sant Andreu de la Barca, ha tingut amics que feien atracaments amb armes, i que només els ha de dir una adreça i un nom. […] És habitual que compari les seves actuacions amb com actua la màfia. […] Té dues catanes penjades al seu despatx i acostuma a referir-se a totes aquelles persones que no li segueixen el joc de forma despectiva, amb insults i amenaces de tota mena, com anar amb uns amics a casa de determinades persones i donar-los una pallissa amb bats de beisbol, etc.”
José Miguel Calle té assignat un salari anual de 125.000 euros com a director general de la FCF, a més dels emoluments que percep de la RFEF i els bonus que li paga il·legalment el president Joan Soteras. La federació també li paga el lísing d’un cotxe Mercedes per al seu ús personal. “Per la meva família, si n’haig de
matar 30, els mataré”, ha dit públicament.
*Llegeix la información sencera a l’edició impresa d’aquesta setmana d’EL TRIANGLE
