Els partits nacionalistes corsos han convocat una gran manifestació pel pròxim dia 3 de febrer, en protesta per l’actitud tancada del govern francès davant les seves reivindicacions. En el pla polític, Còrsega va molt per darrere de Catalunya i els seus líders demanen coses com la cooficialitat de la seva llengua, un Estatut d’Autonomia o el seu reconeixement a la Constitució francesa, que aquí ja tenim des de fa molts anys. En canvi, coincideixen amb els catalans en reclamar una amnistia o acostament dels seus presos polítics (condemnats per delictes de violència armada).
En les últimes eleccions territorials, celebrades el passat mes de desembre, la coalició Pé à Corsica, formada per autonomistes i independentistes, va obtenir el 60% dels vots, mentre que el partit del president Emmanuel Macron (a la foto) va aconseguir només el 12%. Després d’aquesta històrica victòria, el primer ministre francès, Edouard Philippe, es va mostrar disposat a encetar un diàleg amb els dirigents corsos, fet que va ser molt ben valorat pels independentistes catalans, que van remarcar l’abismal diferència amb l’actitud tancada del president del govern espanyol, Mariano Rajoy, que es nega a negociar amb Carles Puigdemont.
Aquesta setmana, Jean-Guy Talamoni (president de l’Assemblea corsa) i Gilles Simeoni (cap del govern de l’illa) han viatjat a París per reunir-se amb el primer ministre francès i els presidents de l’Assemblea Nacional i del Senat. Les seves reivindicacions han estat escoltades…, però han estat rebutjades rotundament per les autoritats franceses. D’aquí que els nacionalistes corsos hagin decidit convocar aquesta gran manifestació, que tindrà lloc tres dies abans de la presència del president Emmanuel Macron a l’illa, per commemorar els 20 anys de l’assassinat del prefecte Claude Érignac a mans d’un escamot independentista.
L’illa de Còrsega té 330.000 habitants i està sota la sobirania francesa des de finals del segle XVIII, després d’estar històricament vinculada a Gènova.
