El nou Ajuntament de Barcelona ha paralitzat la tramitació de llicències de 30 nous establiments hotelers i turístics. No obstant això, si ningú no ho impedeix, la ciutat tindrà 40 hotels més, que es troben en fase de construcció, en els pròxims mesos. Entre ells, el del carrer Rec Comtal, amb set plantes i dos soterranis, contra el qual els veïns del barri porten vuit anys lluitant.
El solar del número 19 del carrer de Rec Comtal -al barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Ciutat Vella)- l’ocupava un economat de l’Exèrcit, que va ser adquirit l’any 1986 a baix preu per la constructora Núñez i Navarro, quan els plans urbanístics el tenien qualificat com d’equipaments socials, com així figurava en el programa electoral de l’exalcalde Joan Clos.
L’any 2000, l’empresa va anar adquirint els pisos i locals de la finca annexa -també a preu irrisori- després de ser declarada injustificadament en ruïnes per l’Ajuntament.
L’endemà de la sortida de l’últim veí, la van derrocar, juntament amb l’antic economat militar. Solament es va salvar una palmera, protegida, que va ser tallada l’any passat.
Pel solar discorre un tram de la Séquia Comtal, l’antic canal que portava l’aigua als habitants del pla de Barcelona, des de la seva construcció sobre un antic aqüeducte roma fins al segle XIX, cosa que va facilitar la creació de factories tèxtils a la zona. També s’ha trobat una necròpoli romana i es creu que aquí també hi havia la rampa d’accés al baluard de la muralla.
En resum, el cas Rec Comtal respon a una maniobra especulativa clàssica: comprar a baix cost i modificar els plans d’ús (en aquest cas a mesura dels interessos de Núñez i Navarro). “Solament amb això, ja va guanyar molts diners”, explica Sol Ruiz de Vargas, presidenta de l’Associació de Veïns del Casc Antic. “L’especulació urbanística es fa sempre a llarg termini”, afegeix. “Deixen que l’espai es degradi per després vendre el projecte com a rehabilitació o millora”. Tot això, és clar, amb informació privilegiada i la complicitat de funcionaris públics.
El setembre de 2010, el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya va donar el vistiplau al projecte bàsic: un edifici de 198 places hoteleres que supera amb escreix la volumetria normal de Ciutat Vella, més propi de l’Eixample que del Casc Antic.
Per més inri, la modificació del PERI incompleix el Pla General Metropolità pel que fa al límit d’edificabilitat, l’altura reguladora màxima, la profunditat edificable i l’espai lliure de l’interior de l’illa. Signa el projecte Alfredo Arribas, autor del B-Hotel, de la Gran Via, i de la polèmica reforma de La Rotonda de Núñez i Navarro.
LLEGEIX EL REPORTATGE COMPLET A L’EDICIÓ EN PAPER D’EL TRIANGLE D’AQUESTA SETMANA
