La fruita catalana viu el seu ‘annus horribilis’

La crisi de la clementina encén l'inici del 2015
up clementina
up clementina

El passat mes de desembre, el 14è número de la revista Vadefruita, editada per l’Associació Empresarial de Fruita de Catalunya (Afrucat), publicava una repassada cronològica de la crisi del sector a casa nostra sota un títol impactant: “Sis mesos en la pitjor campanya dels darrers 20 anys en fruita dolça”. El diagnòstic de la situació per part d’Unió de Pagesos (UP), el principal sindicat del camp català, és igualment descoratjador.

En el darrer mig any, els productors de fruita catalans han hagut d’acarar problemes sobrevinguts que, afegits a altres preexistents, han fet insostenible la situació -costos creixent i preus minvant- i els han abocat a sortir al carrer per lluitar per la supervivència del sector.

La malaltia i el veto
“Estem en un moment greu de crisi de preus en fruita de llavor“, explica Xavier Gorgues, responsable del sector de la fruita dolça d’UP, que relata que aquesta crisi sobrevinguda s’ha sumat a la que ja arrossegaven per culpa del foc bacterià, una malaltia que afecta els arbres fruiters, provocada pel bacteri Erwinia amylovora. Més que un “problema de diners”, relata, la situació colpeja “l’ànim dels empresaris pagesos que no veuen sortida al problema” i afecta, fonamentalment, les comarques de Lleida, que concentren la major part de la producció catalana, i, “sense excepció”, totes les fruites.

Aquest problema es va començar a complicar l’any passat, quan “es van avançar les dates de collita perquè la fruita ja estava madura i també es van encavalcar varietats“, explica, la qual cosa va generar “pics de producció i baixades del 50% del preu” respecte a l’any anterior. La fruita d’os va arribar al mercat abans les cadenes no fessin comandes i el veto rus, vigent des del 7 d’agost del 2014 contra les exportacions d’hortalisses i fruita fresca de la Unió Europea, “només va agreujar la forta crisi de preus que ja patíem”, especifica. Una crisi com aquesta no s’experimentava des que el brot d’E. Coli va provocar una davallada important dels preus el 2011.

Ara, la poma collida, per exemple, es ven “a preus ridículs, tot perquè la gran distribució pressiona a la baixa i fa servir el nostre producte com a reclam”, es queixa Gorgues, qui afegeix que en alguns casos s’arriba a vendre “a pèrdues”, quelcom penat. Les pèrdues per collita “poden ser d’uns quants cèntims per quilo, que és molt” i alguns productors es veuen abocats a haver d’endeutar-se, segons explica, “per poder tirar endavant una altra campanya”.

La crisi de la clementina
Pel que fa a la situació dels cítrics, és particularment greu la de la clementina. Malgrat que no ha patit cap sotrac pel bloqueig de Rússia, país que n’importa d’altres zones, com el Marroc, arrossega un problema de “manca d’estructura” i de “falta de compliment de regles de joc”, lamenta Carlos Roig, responsable del sector dels cítrics a UP. Roig descriu un context de crisi permanent des de fa anys marcat per una “desestructuració” que perjudica sistemàticament una part de la cadena: qui recull.

La clementina, relata, “no té un problema de preu en destí, té un problema de repartiment del guany“. El productor cada cop rep menys percentatge i el cas dels cítrics és particularment greu fins al punt que, en casos extrems, a algun productor li arriba només un 5% o un 10% i “de vegades, no cobren”, afegeix Roig.

LLEGEIX EL REPORTATGE COMPLET A L’EDICIÓ EN PAPER DE EL TRIANGLE D’AQUESTA SETMANA

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Notícies més llegides