Abans de finals d’any, el Departament de Salut de la Generalitat té previst adjudicar el servei de transport sanitari urgent i no urgent a Catalunya. Es tracta d’un concurs important: per la seva durada (sis anys, prorrogables fins a deu) i pel seu import (d’entrada, 214 milions d’euros cada any). Per fer-nos una idea: la Generalitat dedica a les empreses privades d’ambulàncies una dotació pressupostària semblant a la subvenció anual que rep la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). Al País Valencià –que té una població de 5,1 milions d’habitants-, la Generalitat acaba d’adjudicar, no sense polèmica, el servei d’ambulàncies per un import anual de 59 milions, menys d’una tercera part del que hi destina el govern de Catalunya!
Com és obvi, la “generositat” de la Generalitat catalana ha atret les grans empreses del sector, que s’han presentat al concurs convocat el passat 11 de juny. Aquest 2 d’octubre s’han obert els sobres amb les ofertes dels 17 licitadors que hi han concorregut i, segons fonts de Salut, la resolució final es donarà a conèixer durant la segona quinzena del mes de desembre. De les 17 empreses que s’hi han presentat, n’hi ha tres que en els últims mesos han estat notícia als mitjans de comunicació per la seva implicació en diversos escàndols.
El cas Innova
Centre Ambulàncies Baix Ebre SL, que opta, en solitari o formant part d’una UTE, a tres dels 13 lots territorials en què s’ha organitzat el concurs. El president d’aquesta companyia, Bernardo Coslado, va ser detingut per la Guàrdia Civil el passat 9 de gener, en el marc de les investigacions sobre el cas Innova. Està imputat per suborn, tràfic d’influències i delictes societaris. El jutge que instrueix aquesta peça separada del cas Innova li ha retirat el passaport. Bernardo Coslado és, per postres, el president de l’Associació Nacional d’Empresaris d’Ambulàncies (ANEA). Aquest empresari també està relacionat indirectament amb la polèmica adjudicació del servei d’ambulàncies al País Valencià, tota vegada que és propietari al 50% de la companyia Ambulancias CSA SL, una de les empreses que forma part de la UTE Ambulevante, adjudicatària del servei per un període de sis anys (ampliable a deu).
El Tribunal de la Competència va anul·lar, en primera instància, el concurs convocat per la Generalitat valenciana, ja que només donava 15 dies per a la presentació d’ofertes, fet que va ser denunciat per dues associacions del sector, en considerar que això afavoria descaradament els interessos d’Ambulevante. A causa d’aquesta tupinada, va ser cessat el secretari de Sanitat, Manuel Escolano. El concurs es va tornar a convocar i va ser adjudicat, a finals de l’any passat, a la UTE Ambulevante. Això sí, amb una sensible rebaixa de l’aportació econòmica de la Generalitat valenciana. Val a dir que l’empresa capdavantera d’Ambulevante, el grup alacantí ASV, també es presenta al concurs de Catalunya, on opta a quedar-se la zona del Vallès Oriental a través de la societat Ambulancias Ayuda SLU.
El cas Palau
Qui també juga fort en el concurs convocat pel CatSalut és l’empresa constructora madrilenya Ferrovial. A través de les seves filials Ferroser Servicios Auxiliares i Ferroser Servicios ha presentat ofertes per quedar-se amb el servei a l’Alt Pirineu, Lleida, Terres de l’Ebre i el Vallès Oriental.
Ferrovial és la principal empresa involucrada en el sumari del cas Palau de la Música, entitat a la qual va aportar més de 12 milions d’euros. La Fiscalia Anticorrupció considera que aquests pagaments eren, en realitat, les comissions que s’abonaven a CDC a canvi de l’adjudicació fraudulenta d’obres públiques a Catalunya, com ara la línia 9 del metro o la Ciutat de la Justícia, entre d’altres.
A través de Fèlix Millet, que es quedava amb l’1,5% de les aportacions, els pagaments de Ferrovial acabaven a la seu de Convergència, ja sigui en bitllets de 500 euros, ja sigui com a subvenció a la Fundació Trias Fargas. En aquest sumari està imputat el director de relacions institucionals de Ferrovial, Juan Elizaga. També està imputada Rosa Garicano, exdirectora general del Palau de la Música i esposa de Xavier Ribó (germà del Síndic de Greuges, Rafael Ribó), que durant anys ha treballat com a comercial i relacions públiques de Ferrovial a Catalunya.
El cas Aragó
Una tercera empresa que ha estat pedra d¡escàndol és Ambuibérica, per la falsificació de factures a l’Aragó. Aquesta companyia, amb seu a Valladolid, està fortament vinculada al PP i la seva fulgurant expansió territorial s¡ha fet amb el suport polític del partit. Compta, a més, amb la participació accionarial de l’empresa de capital risc ProA Capital.
L’any 2011, Ambuibérica va desembarcar a Catalunya, amb l’adquisició, a través de la societat Holding E-Center, de la companyia Ambulàncies Reus SA. En aquesta operació va intervenir-hi l’exconseller de Governació, Interior i Sanitat Xavier Pomés, un dels “homes forts” de CDC en el sector sanitari, actual conseller de l’Hospital Clínic i de l’Hospital de Sant Joan de Déu.
Des del passat mes de juliol, el jutjat n. 11 de Saragossa està investigant el frau comès per Ambuibérica, que té adjudicada la gestió del transport sanitari no urgent a Saragossa i Terol, pel cobrament de serveis no realitzats per un import de 178.176,86 euros, en alguns casos emprant la identitat de persones difuntes. A més, aquesta empresa ha estat reiteradament denunciada pels sindicats a causa de la seva salvatge política laboral per l’abús de la precarietat, dels contractes en pràctiques i els baixos salaris que paga.
En el cas de Catalunya, Ambuibérica, a través d’Ambulàncies Reus SA, vol emportar-se una part important del pastís en joc. En concret, ha presentat ofertes al concurs convocat per la Generalitat per fer-se càrrec de tres zones: Tarragona, Alt Penedès-Garraf-Baix Llobregat Nord i Baix Llobregat-L’Hospitalet.
“Falcons” a l’atac
Les empreses que resultin adjudicatàries del concurs a Catalunya saben que els ha tocat la “rifa”. El contracte global, que pot arribar als deu anys de durada, puja a més de 2.000 milions d’euros. I, en aquests temps de penúries pressupostàries, aquesta xifra –garantida per l’administració- és un d’una magnitud cridanera. Per això, grans grups internacionals s’han posicionat per “assaltar” el mercat català.
Es el cas, per exemple, de la multinacional danesa The Falck Group, amb presència a 44 països d’arreu del món. Aquesta companyia va comprar, l’any 2012, el 75% de l’empresa d’ambulàncies Vicente Lázaro (VL), propietat de l’actual president de la patronal catalana del sector ACEA, Vicenç Vicente Lázaro. La nova empresa, batejada amb el nom de Falck VL, presumeix de tenir-ho tot “molt ben lligat” políticament per emportar-se una part substancial del concurs de la Generalitat i es comenta que, per assolir aquest objectiu, compta amb el suport d’un influent dirigent de CDC del “sector negocis”.
S’ha presentat a sis zones territorials i aspira a quedar-se amb el 50% de la quota de mercat. La prepotència i l’agressivitat que mostra Falck VL està causant molt malestar entre els seus competidors. Fonts consultades per EL TRIANGLE expliquen una reveladora anècdota: “Falck VL està tan segura de guanyar el concurs que ja ha encarregat 50 noves ambulàncies i exigeix als carrossers catalans que treballin en exclusiva per a ells, advertint-los que els penalitzaran si no els obeeixen”. Es compliran els pronòstics del president de l’ACEA Ho veurem abans de finals d’any. En tot cas, el polític convergent que els hi dóna “protecció” ha caigut en desgràcia les darreres setmanes, arrossegat per l’escàndol del cas Pujol.
Port Aventura
L’empresa Transport Sanitari de Catalunya (TSC) també s’hi juga molt. Va ser la principal beneficiària de l’anterior concurs de la Generalitat, atorgat l’any 2006, en temps del Tripartit, i controla actualment el 30% del mercat català. S’ha presentat a sis lots territorials (en el cas del Baix Llobregat-L’Hospitalet, a través de la filial Ambulàncies Condal, i en el del Barcelonès Nord-Maresme, fent una UTE amb l’empresa cooperativa La Pau, de Badalona) i, a més, és l’empresa de referència de la UTE Transport Sanitari de Barcelona, que opta en solitari a la part més important del pastís: el servei de Barcelona ciutat i de la Regió Sanitària de Barcelona.
TSC ha passat per diverses mans. Inicialment, era de la Creu Roja, que se la va vendre a l’Agrupació Mútua. L’any 2010, aquesta entitat, que va entrar en crisi a causa de la nefasta gestió menada sota la presidència de Fèlix Millet, va vendre TSC al grup financer Investindustrial, de la família Bonomi, en dura competència amb la patronal ACEA de Vicenç Vicente Lázaro.
Investindustrial, que funciona com una societat de capital risc, té forts interessos a Catalunya, on actualment és propietària de Port Aventura i participa en el projecte BCN World. Però els Bonomi tenen la mala fama de ser uns especuladors sense escrúpols. Els accionistes de Picking Pack que hi van perdre la camisa encara maleeixen aquesta família italo-catalana. Una altra important companyia del sector de les ambulàncies que s’ha presentat al concurs convocat per la conselleria de Salut és l’andalusa Servicios Sociosanitarios Generales (SSG), que es postula a cinc dels 13 lots territorials. Catalunya figura en els ambiciosos plans d’expansió d’aquesta empresa sevillana i, per posar-hi un peu, ha tancat un acord amb l’empresa carrossera Bergadana.
