El COI és una de les entitats transnacionals més riques del món, amb una reserva de 900 milions de dòlars segons va anunciar el seu ja expresident, Jacques Rogge. La quarta candidatura de Madrid a uns Jocs Olímpics, tercera consecutiva, competia amb Tòquio, que ja havia celebrat els Jocs de 1964 i repetia per segon cop seguit, i Istanbul que buscava el seu cinquè intent. Totes tres carregaven amb un punt feble. La capital espanyola pateix una taxa de desocupació propera al 25% i el país està immers en una crisi econòmica sense precedents. La ciutat turca ha viscut recentment aldarulls massius contra el Govern de Recep Tayyip Erdogan i tem l’imminent esclat d’un conflicte bèl·lic d’abast internacional a la veïna Síria. Per la seva banda, el Japó viu sota l’amenaça nuclear després del terratrèmol i posterior tsunami de 2011 que va causar l’accident a la central de Fukushima.
Aquest teòric pla d’igualtat previ, al qual s’havia agafat la candidatura espanyola com a taula de salvació, ha quedat en res tenint en compte la folgada victòria de Tòquio en les votacions. L’austeritat amb què Madrid 2020 s’ha mostrat al món, la candidatura de baix cost que han proclamat els seus impulsors, l’alcaldessa Botella i el president del COE, Alejandro Blanco, no és la classe de proposta que espera rebre el Comitè Olímpic Internacional. El nou model pel qual apostava Madrid, amb gran part de les infraestructures ja construïdes fruit de les candidatures del 2012 i 2016, no ha convençut. El COI ha mirat cap al Japó, cap a Àsia, cap a l’Orient emergent que ha esdevingut en les darreres dues dècades l’epicentre econòmic del món i que li garanteix màxima inversió i beneficis.
No és casual, doncs, que, sota el mandat de Jacques Rogge, entre Jocs Olímpics d’estiu, d’hivern i Jocs de la Joventut, el COI hagi escollit una ciutat asiàtica per cinquena vegada en 12 anys: Pequín 2008, Singapur 2010, Nanjing 2014, Pyeongchang 2018 i Tòquio 2020. El Japó, després d’una etapa marcada per l’estancament, torna ara a créixer econòmicament sota el mandat de Shinzo Abe i la seva política batejada com a Abenomics. Amb un pressupost de 3.500 milions d’euros que pràcticament triplica el de la candidatura madrilenya, i que inclou la renovació de l’Estadi Olímpic de 1964 i la construcció d’una flamant vila olímpica, l’opció de Tòquio 2020 no ha trobat competència en les propostes turca i espanyola.
LLEGEIX TOT EL REPORTATGE A L’EDICIÓ EN PAPER DEL SETMANARI EL TRIANGLE
