D’esquena a Europa

La futura llei catalana de governs locals manté els sis nivells administratius territorials i no obliga, en contra de la tendència continental, a fusionar municipis
Joana Ortega
Joana Ortega

Una de les mesures anticrisi que posa d’acord la majoria de grups parlamentaris catalans és la supressió de nivells administratius territorials per evitar duplicitats. Però l’aprovació de l’avantprojecte de llei de governs locals, vuit mesos després que Convergència hagi encetat el seu segon mandat, demostra que la reforma de l’administració local no està entre les prioritats de l’actual Executiu autonòmic.

Tot esperant que la futura llei agafi cos al setembre, quan s’iniciarà la tramitació parlamentària, alguns diputats que exerceixen càrrecs municipals a les seves poblacions ja han expressat la seva decepció, amb l’esperança de poder esmenar l’articulat abans de la seva aprovació definitiva a la Cambra legislativa del parc de la Ciutadella.

Seguint la via de l’eficiència i l’estalvi, els catedràtics d’Hisenda Pública de l’Institut d’Economia de la UB, Albert Solé i Núria Bosch, qui a més és vicepresidenta del Consell Assessor per a la Transició Nacional, han publicat un informe que considera clau la fusió de municipis fins aconseguir una unitat territorial administrativa d’entre 5.000 i 10.000 habitants.


Fusions fins a 8.000 habitants
Aquesta mateixa línia és l’avalada pel Consell d’Europa, que considera un mínim de 8.000 persones perquè un poble sigui viable econòmicament. Una conseqüència del compliment d’aquesta premissa, aportada per l’informe d’aquest ens europeu, seria la millora del «nivell de capital humà» que comportaria retribuir millor els càrrecs públics amb els diners estalviats per la fusió.

 

Més informació a l’edició en paper d’EL TRIANGLE d’aquesta setmana

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Notícies més llegides