Per això, ha afirmat que si guanyen el 12-M canviaran la gestió de la Generalitat “perquè tot això funcioni” i ha reiterat que tenen clar el que cal fer a la demarcació per aconseguir les millores que necessita la ciutadania. Ordeig ha fet una crida al vot socialista perquè sinó governen a Catalunya “Lleida ho tindrà molt difícil”.

El PSC ha estat el primer partit en fer l’acte central de campanya a Lleida i ho ha fet amb el candidat per Barcelona, Salvador Illa, i també l’expresident espanyol José Luis Rodríguez Zapatero. Els dos han centrat bona part dels seus discursos en la situació de Pedro Sánchez, que ha obert un procés de reflexió personal per decidir si continua a la presidència del govern espanyol. En aquest sentit, Illa, Zapatero i Ordeig han demanat a Sánchez que no plegui i han fet una crida als socialistes a mobilitzar-se per demostrar-li el seu suport.

Abans d’intervenir, Ordeig l’han precedit la número dos de la candidatura, Judith Alcalá i l’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa. L’acte del PSC ha comptat amb destacades figures de la formació en la política lleidatana, com els exalcaldes Àngel Ros i Antoni Siurana, i de l’àmbit estatal, com el ministre d’Afers Exteriors, José Manuel Alvares, i l’expresident de Govern d’Aragó, Marcelí Iglesias, entre molts altres.

La entrada Ordeig diu que només el PSC sap el què li convé a Lleida, el Pirineu i l’Aran se publicó primero en El Triangle.

La titular del jutjat número 1 de Falset va ordenar l’obertura de les diligències judicials es a instàncies de Fiscalia el 19 de desembre. En aquests moments, el procediment es troba en fase de presa de declaracions dels responsables de la companyia investigada i dels testimonis. Fa justament dues setmanes, l’associació havia demanat formalment al Ministeri Públic l’impuls processal del cas davant la manca de notícies sobre l’estat del procediment des de la presentació de la denúncia al juliol de l’any passat.

Entre els principals arguments de càrrec que Sediments va traslladar davant del Ministeri Públic destaca la inexistència de sistemes i protocols de transferència de sediments fluvials a través de les preses de Mequinensa, Riba-roja d’Ebre i Flix. Això, remarquen, ha suposat que entre el 96% i el 99% de les aportacions sòlides, essencials per alimentar i preservar el delta de l’Ebre, hagin quedat retingudes als pantans des del moment que es van construir les preses, a la dècada dels anys 60.

Més enllà de la responsabilitat de la gestió hidroelèctrica en la caiguda dels sediments fluvials del tram final del riu, creuen que cal investigar també el paper de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), com a organisme estatal regulador de la conca. “Valorem positivament l’obertura de diligències perquè creiem que és molt important investigar Endesa i la CHE. Cal fiscalitzar aquesta empresa i aquestes institucions perquè, de moment, no tenim cap prova que funcionin adequadament les preses i això posa en perill l’ecosistema i la població aigües avall”, ha subratllat el president de Sediments, Josep Juan.

La entrada El jutjat de Falset investiga Endesa per la retenció de sediments fluvials als pantans del tram final de l’Ebre se publicó primero en El Triangle.

L’anunci electoral del PSC posa l’accent en els serveis públics i en el diàleg. Tant Comuns Sumar com CUP carreguen contra el Hard Rock. El PPC no fa cap referència als partits sobiranistes mentre que Cs utilitza la intel·ligència artificial per posar Carles Puigdemont a la presó.

Junts fixa el principal missatge en el retorn de Carles Puigdemont i és l’únic que utilitza explícitament la paraula independència. Al vídeo de la CUP hi apareix la imatge d’una urna de l’1-O.

La entrada La independència perd pes als vídeos electorals del 12-M, que se centren més en els serveis públics se publicó primero en El Triangle.

Segons l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona (OHB), l’oferta d’habitatges de lloguer a Catalunya ha baixat al voltant d’un 30% el darrer any si s’analitzen els portals immobiliaris. La tendència també es confirma si es tenen en compte els contractes signats amb fiança dipositada a l’Incasòl, tot i que el descens ronda el 20%. Segons les darreres dades publicades per la Generalitat, corresponents al període gener-setembre del 2023, es van signar 102.577 contractes a Catalunya, amb un import mitjà de 829,61 euros al mes. Fa només cinc anys, el nombre de contractes era de 167.953 a 715,87 euros.

Així, la població que busca un habitatge de lloguer disposa de menys oferta, i a un preu més alt. De fet, el preu massa elevat i la manca d’oferta són els dos principals problemes que detecten els demandants de lloguer, segons l’enquesta de demanda d’habitatge a Catalunya del segon semestre de 2023 de l’OHB.

En declaracions a EL TRIANGLE, l’economista i presidenta de l’OHB, Carme Trilla, alerta “d’un xoc de la demanda”, perquè és molt forta i no hi ha capacitat de resposta. Aquesta realitat està afectant les famílies més vulnerables, i fa créixer el seu grau de desprotecció. Segons Trilla, la situació és dramàtica per a determinades famílies, i cita el cas d’una mare separada amb un fill a càrrec que va haver de fer un “peregrinatge brutal” per buscar un pis. Els demandants es poden trobar amb una llista de seixanta persones per accedir a un únic pis, i el propietari fa la selecció segons la solvència. Això provoca que el més feble o el més vulnerable no tingui opcions. La manca d’oferta també fa que certs pisos ni arribin a publicar-se als portals i s’assignin internament a la immobiliària.

Les causes de la situació actual són diverses i requereixen múltiples accions d’abordatge, segons Carme Trilla. Quan fa poc més d’un mes de l’entrada en vigor de la política de control de rendes, a través de l’Índex de Referència de Preus, és “massa aviat” per extreure conclusions o disposar de dades vàlides. Segons la presidenta de l’OHB, hi ha altres elements a tenir en compte en la reducció de l’oferta, com la inseguretat que perceben els propietaris amb relació als impagaments o les dificultats de finançament per realitzar noves promocions. Una altra causa a considerar és que hi ha menys rotació d’immobles de lloguer: “L’any 2013 Rajoy va passar dels contractes de lloguer de cinc a tres anys, i després Sán­chez ho va allargar fins als set. Quan això passa, els contractes s’allarguen i hi ha menys rotació. Entren menys pisos, perquè la gent hi està més temps, i aquesta és una situació que ha vingut a coincidir amb el context actual”, explica.

El futur, segons Trilla, passa per un canvi de model i per impulsar un sistema de concertació similar als dels sectors educatiu o sanitari. “Tens un parc d’immobles públic molt petit, insuficient per la demanda, i cal parlar amb els privats. El control de rendes entra amb calçador al sector i només es pot fer durant un temps”. Per tant, cal avançar cap a “lloguers concertats”. El camí seria negociar amb els propietaris que, si abaixen els preus, l’administració pot fer rebaixes fiscals, reduccions de l’IBI o bé oferir garanties de cobrament del lloguer. En el cas dels llogaters, es podrien acordar rendes d’acord amb els seus ingressos, i que la resta l’aportés l’administració.

De fet, la Fundació Habitat 3 ja promou aquest model amb el món local: busquen pisos; pacten el preu amb el propietari; els serveis socials municipals fixen la renda que paga el llogater, i la resta va a càrrec de l’administració local. L’economista Carme Trilla ja ha exposat la proposta a la ministra d’Habitatge, Isabel Rodríguez, deixant clar que la política d’habitatge ha d’anar associada al pressupost, com passa amb la sanitat i l’educació, i això és un canvi de model.

Elga Molina, assessora jurídica en habitatge, manifesta a EL TRIANGLE que “la col·laboració publicoprivada és imprescindible, ja que els recursos públics són molt limitats”. Entre les polítiques a adoptar, proposa: beneficis fiscals per als propietaris, facilitar línies de finançament adequades per fer créixer el parc actual o promoure que les entitats del tercer sector tinguin una tributació beneficiosa per impulsar habitatge. L’experta també reclama que la nova llei d’habitatge tingui un règim sancionador aplicable: “La llei no et dona capacitat sancionadora, i ho has de fer a través d’associacions de consumidors i usuaris, però la majoria són persones físiques, i aquí tenim un problema”. Segons indica, “tot i les crítiques del sector, no poden deixar d’aplicar polítiques que sabem que seran beneficioses, perquè ha quedat clar que els preus no es regulen per si mateixos. Qualsevol política que tu apliques, té efectes negatius. S’han de contrarestar aquests efectes” amb polítiques actives, negociació amb el sector i augment de la inversió pública en habitatge, que és del 0,1% del PIB a Espanya.

*Pots llegir l’article sencer al número 1573 de l’edició en paper d’EL TRIANGLE

La entrada No hi ha prou oferta per a l’elevada demanda de lloguer a Catalunya se publicó primero en El Triangle.

A Catalunya, Esquerra Republicana va apostar per Bildu i Junts pel PNB, l’esquerra amb l’esquerra i el centredreta amb el centredreta, molt ordenat tot. L’endemà, tothom havia guanyat, també; els uns perquè havien apostat pels qui més van créixer, i els altres per apostar pels guanyadors. Però, si ho traslladem a Catalunya, el 12-M tothom vol ocupar el lloc de Pradales, que, segons les enquestes, ara ocupa Illa, exposat aquests dies al pseudojudici de les comissions del cas Koldo del Congrés i del Senat, una sobreexposició que veurem quin desgast pot provocar-li.

En clau catalana, pot cridar l’atenció que a Euskadi ningú reclami un pacte de govern independentista; el PNB i Bildu sumen, sobrats, una amplíssima majoria absoluta (54 de 38). Si allò fos Catalunya, Bildu rebria totes les pressions del món per pactar amb el PNB. D’altra banda, el pacte que tothom accepta amb esbalaïdora naturalitat, el dels nacionalistes del PNB amb els socialistes, aquí seria vist poc menys que una traïció, i de les grosses. Clar que a Euskadi, malgrat aquesta aclaparadora majoria independentista, ningú parla d’independència, perquè els bascos són gent d’ordre, i en aquesta disposició, ara no toca. Som als catalans a qui, com ha quedat prou clar, ens agrada posar el carro davant dels bous.

Celebrades les eleccions basques, ara toquen les catalanes. Igual ens aniria bé prendre alguna nota del que passa més enllà del nostre melic…

La entrada Ara tots volen ser Pradales se publicó primero en El Triangle.

Després de la victòria de Joan Laporta, com que calia recompensar-li els serveis prestats, encara que més com a guardaespatlles físic i insultador per compte del laportisme que per una altra cosa, se li va oferir un càrrec generosament remunerat com a assessor del president en matèria esportiva, inclosa l’àrea de futbol.

El problema és que es va creure aquest rol com si Laporta anés a fer-li cas en alguna cosa, que no era el cas, i que, a més, va continuar confonent l’encàrrec d’assessorar amb aparèixer en els mitjans per a criticar, fins i tot, els mateixos professionals del club. Laporta va haver d’advertir-lo i convidar-lo a desaparèixer de les xarxes socials, on va patir un esborrament de les seves intervencions per a evitar més conflictes després d’expressar en públic el que de veritat pensava Laporta i el seu nucli sobre Ronald Koeman. Aquella polèmica va precedir el cessament de l’entrenador holandès.

Fins ara, oficialment declarat claca oficial amb instruccions concretes de no opinar en els mitjans i, per descomptat, de no intervenir en els plans del president, ha tornat a protagonitzar una altra relliscada semblant, expressant el seu convenciment que Xavi no era l’entrenador idoni per a aquest moment. Com que no va poder reprimir-se, va admetre el seu desacord amb la decisió que Xavi seguís a la banqueta la pròxima temporada, al mateix temps que prioritzava, resignat, la “necessitat de remar tots junts”.

Coneixent Enric Masip, que només fa seguidisme del seu president pel que l’hi va, en realitat estava expressant el que de veritat s’opina de Xavi en l’àmbit directiu i de la mateixa presidència. Una altra cosa diferent és que, per falta de marge salarial, no quedi un altre remei que seguir amb Xavi amb el pretext de donar-li estabilitat a l’equip i el projecte. En el fons, com a esportista, Masip sap que la temporada ha estat un desastre, com ho sap el president i la resta de la junta. Cap d’ells dimitirà, no obstant això, per tal de poder seguir en el càrrec.

La entrada Per què Enric Masip ha verbalitzat el que de veritat pensa de Xavi la junta del Barça? se publicó primero en El Triangle.

Així, i tal com ja va ocórrer amb una sentència de l’eix verd de Consell de Cent, el jutjat demana desfer l’obra de la superilla de l’Eixample i tornar a l’estat previ del carrer.

En la resolució judicial, a la qual ha tingut accés EFE, es dona la raó a la Unió d’Eixos Comercials Turístics de Barcelona (Barcelona Oberta), que havia presentat un recurs contra aquesta actuació urbanística a Comte Borrell.

L’entitat ha afirmat que no sol·licitaran l’execució de la sentència, perquè aquest, diuen, “no era l’objectiu de la denúncia”. En tot cas, estan oberts a la mediació.

De fet, a Consell de Cent no s’ha desmuntat res, sinó que s’ha iniciat un procés de mediació per voluntat de totes les parts.

L’Ajuntament de Barcelona recorrerà la sentència i es planteja un pla de millora que concretarà al juny.

La entrada La justícia ordena desmuntar l’Eix Verd de Comte Borrell impulsat pel govern de Colau se publicó primero en El Triangle.

En declaracions als mitjans des d’Istanbul, Colau ha denunciat “pressions a diferents governs” per part d’Israel per impedir que la Flotilla salpés i ha afegit que els seus membres continuen “absolutament compromesos” amb la missió.

“No desistirem fins que puguem sortir rumb a Gaza amb l’ajuda humanitària per trencar el bloqueig, exigir l’alto el foc immediat i el final del genocidi”, ha afirmat. Amb tot, han decidit esperar el moment de salpar des de l’estat espanyol.

La entrada Frustren missió de la Flotilla de la Llibertat i Colau gira cua se publicó primero en El Triangle.

Per justificar la decisió, García-Castellón ha aprofitat el mateix argument que va fer servir el Tribunal Suprem per acusar de terrorisme Carles Puigdemont. A Puigdemont el van processar perquè el consideraven el cervell de Tsunami Democràtic. Per tant, ara, la jurisprudència del Suprem, obre la porta a acusar els dirigents d’una organització pels delictes que han comès els seus membres.

El magistrat considera que les quatre persones que dirigien ETA en el moment de l’assassinat, Kantauri, Mikel Antza, Anboto i Iñaki de Rentería, també en són responsables. Amb aquest moviment, el magistrat els deixa a un pas del judici i fixa una fiança solidària de dos milions d’euros.

El judici pel segrest i l’assassinat de Blanco va ser fa 18 anys, el 2006. La justícia va condemnar a Javier García Gaztelu, conegut com a Txapote, i la seva parella Irantzu Gallastegui, més coneguda com a Amaia, a 50 anys de presó.

La entrada L’Audiència Nacional processa excúpula d’ETA per assassinat i segrest de l’exregidor Blanco se publicó primero en El Triangle.

Segons ha dit, ha de ser “compatible” amb els actuals usos policials “sense perjudici” que la policia pugui buscar una altra ubicació i traslladar-se a unes instal·lacions “més modernes i adaptades” a les seves competències “quan arribi el moment”, recull l’ACN.

Batlle s’ha expressat en aquests termes durant el debat de dues proposicions de BComú i ERC que demanen desafectar la prefectura. És a dir, que deixi de tenir usos policials, i convertir-lo en un centre de memòria.

Pistoles elèctriques
D’altra banda, el govern municipal de Barcelona ha manifestat que valora “positivament” i que té una postura “favorable” a l’ús de les pistoles elèctriques per part de la Guàrdia Urbana. Ho han dit tant l’alcalde, Jaume Collboni, com el mateix Batlle, en el marc del ple municipal..

Batlle ha dit que aquestes armes serveixen per substituir les armes de foc en determinades actuacions policials, cosa que augmenta la seguretat d’agents i ciutadans. Mentre que Collboni, en resposta a un prec de TriasxBCN (Junts), ha dit que el seu govern veu “positivament” la petició de l’intendent en cap del cos, Pedro Velázquez, que reclama que els agents tinguin més elements de seguretat i protecció abans de fer servir l’arma de foc.

La entrada El govern de Collboni desvincula la designació de la prefectura de la Via Laietana com a memorial d’un canvi d’ús immediat se publicó primero en El Triangle.

Des del PSOE, segons recull l’ACN, esperen que la cita convoqui a centenars de militants i simpatitzants socialistes, tot i que, per ara, no està confirmada l’assistència de Sánchez. Segons ha dit aquest divendres el portaveu socialista al Congrés, Patxi López, la reunió els ha de servir per traslladar “un missatge” al líder del partit i al conjunt d’Espanya. “No podran amb nosaltres”, ha remarcat.

El portaveu socialista ha considerat que “no hi ha cap demòcrata de bé” que no entengui la decisió de Sánchez de donar-se uns dies per decidir si vol seguir al càrrec després de l’obertura de diligències contra la seva dona per part d’un jutjat de Madrid, arran d’una querella de Manos Limpias. A parer de Patxi López, socialistes, progressistes i demòcrates en general no deixaran sol al cap de l’executiu espanyol.

“Defensant a Pedro Sánchez estem defensant la democràcia, el sistema polític, la dignitat i la decència de la política. Estic segur que no estarem sols els socialistes, serem molts més, milions més”, ha dit López en una roda de premsa a la cambra baixa.

La entrada El PSOE anuncia un comitè federal en obert i amb pantalles gegants al carrer se publicó primero en El Triangle.

Per darrere hi hauria Vox (5-9), la CUP (4-8) i els comuns (3-6). Cs quedaria fora del Parlament de Catalunya. La majoria independentista se situaria en una forquilla d’entre 63 i 81 escons, comptant els 2 possibles d’Aliança Catalana. Així doncs, podria estar en perill que superés el llindar dels 68 diputats que marca la majoria absoluta.

El CEO assenyala una victòria clara del PSC, amb Salvador Illa com a cap de llista, que creixeria entre 7 i 14 escons respecte als 33 que té actualment a la cambra catalana. L’altre partit que milloraria resultats de forma contundent és el PPC, que deixaria l’última posició a la cambra catalana i podria créixer entre 5 i 9 escons. Tenint en compte que les forquilles que dona el CEO són àmplies, tant ERC com Junts podrien perdre algun diputat, quedar-se igual o guanyar-ne algun. Qui en perdria segur, segons l’enquesta, és Vox que cediria la quarta posició i podria perdre fins a 6 escons. La CUP també va a la baixa perdent entre 1 i 5 diputats respecte als 9 actuals i els comuns (3-6) també es quedarien per sota dels 8 que tenen.

El partit que patiria una davallada més dràstica és Cs, que es quedaria sense cap dels seus 6 diputats. D’altra banda, la formació d’extrema dreta Aliança Catalana podria irrompre a la cambra catalana amb una forquilla de 0-2 diputats.

“Gairebé un empat tècnic” entre ERC i Junts
El director del CEO, Jordi Muñoz, ha apuntat que la posició d’ERC per davant de Junts en estimació de vot i nombre d’escons és tan ajustada que el resultat final és “incert”. “Hi ha un empat quasi tècnic entre les dues formacions”, ha asseverat preguntat pel resultat electoral.

D’altra banda, Muñoz ha admès que l’enquesta no ha pogut recollir l’impacte de l’anunci d’una eventual retirada del president del govern central, el socialista Pedro Sánchez, i per això ha demanat “prudència” en la lectura de les dades. “Com més coses passen, més es pot moure l’electorat”, ha afirmat.

Sobre la hipotètica irrupció d’Aliança Catalana, el director del CEO ha dit que no es pot saber si la seva estimació de vot i escons pot infrarepresentar-la, com ha passat en altres ocasions amb els partits d’extrema dreta, perquè no hi ha experiència prèvia amb aquesta formació i, per tant, no es poden fer els ajustos habituals a l’alça o a la baixa en el record de vot.

Muñoz també ha fet notar que l’enquesta detecta una mobilització “general” més gran que en les darreres eleccions, i ha concretat que la intenció d’anar a votar s’ha elevat entre els votants nascuts fora de Catalunya. També detecta que s’ha matisat la diferència entre els votants sobiranistes -més mobilitzats anteriorment- i no sobiranistes.

La majoria independentista del Parlament, que ara té 74 diputats sumant ERC, Junts i la CUP, no està garantida per a la pròxima legislatura segons el sondeig. El CEO augura que després del 12-M podria estar entre una forquilla de 63 i 81 diputats. Així doncs, es podria donar la circumstància que es necessitessin els diputats d’Aliança Catalana per superar els 68 escons de la majoria absoluta.

Transferència de vots
Pel que fa a la transferència de vots entre partits respecte a les últimes eleccions al Parlament de Catalunya del 2021, el PSC, Vox i Junts són els que presenten les taxes més elevades de retenció de vot.

Principalment, el PPC, però també el PSC, es beneficien de la forta davallada de Cs, que quedaria fora del Parlament amb una intenció directa de vot del 0,7%. L’auge dels socialistes també s’explica perquè guanya part dels votants que van optar pels comuns fa tres anys.

Per la seva banda, ERC pesca votant de la CUP i se’n traspassa a parts iguals amb Junts. Segons el CEO, el partit d’extrema dreta d’Aliança Catalana es nodriria principalment de votants de Junts. Vox perdria votants en benefici del PPC.

Preferències de pactes postelectorals
El CEO també pregunta sobre la preferència de pactes postelectorals. Entre els votants socialistes, l’opció més mencionada és ERC i els comuns en segon lloc. Per la seva banda, el PSC és l’opció preferida pels votants de Comuns Sumar.

Els que diuen que votaran Junts o la CUP prefereixen majoritàriament un acord amb ERC. En canvi, els votants d’ERC estan més dividits entre els que preferirien Junts i els que s’inclinarien per un acord amb el PSC.

Els electors de Vox triarien el PP i els del PP diuen majoritàriament que no volen triar cap partit per pactar. Els votants d’Aliança Catalana preferirien pactar amb Junts.

Indecisos
Entre les persones enquestades que no saben a quin partit votaran en les eleccions al Parlament de Catalunya, un 21% està dubtant entre el PSC i ERC i un 20%, entre ERC i Junts.

L’enquesta es va fer entre l’11 i el 22 d’abril a 1.500 catalans amb dret de vot. Així doncs, no recull, l’impacte que hagi pogut tenir l’anunci sorpresa del president Pedro Sánchez, que s’ha agafat cinc dies per reflexionar si continua al càrrec pels “atacs” a la seva dona.

La entrada El PSC guanyaria el 12-M amb 40-47 escons i ERC (31-37) se situa lleugerament per davant de Junts (28-34), segons el CEO se publicó primero en El Triangle.

En aquest sentit, Josep Rull (Junts + Puigdemont per Catalunya), Pere Aragonès (ERC) i Jéssica Albiach (Comuns Sumar) empatitzen amb Sánchez per patir ara lawfare, però recorden que els atacs de la ultradreta no són nous. Més contundents han estat Alejandro Fernández (PPC), Ignacio Garriga (Vox), Laia Estrada (CUP) i Carlos Carrizosa (Cs), que hi veuen un moviment estrany.

El candidat del PP, Alejandro Fernández, assegura que el moviment de Sánchez “s’ha carregat” la campanya de Salvador Illa a Catalunya perquè mentre el candidat socialista defensa que el seu projecte és el de la fiabilitat i la inestabilitat, el gest del president espanyol “deixa Espanya als llimbs de la incertesa i la inestabilitat”.

Pel candidat de Vox, Ignacio Garriga, el temps de reflexió de Pedro Sánchez és una “escenificació” i, al contrari del que defensa Illa, és Sánchez el que ha superat els “límits polítics i morals” i l’anima a dimitir. El líder de Vox també apunta que més que Sánchez, hi ha catalans que han patit “violència” independentista, com la família de l’escola de Canet.

En aquesta línia s’ha pronunciat el candidat de Cs, Carlos Carrizosa, que acusa Sánchez de “covard” per no donar la cara mentre a Catalunya hi ha gent que viu “assetjada pel separatisme” que ara es pot beneficiar per l’amnistia. En aquest sentit, Carrizosa ha anunciat que aquest divendres es desplaçarà a Argelers (França) per dir-li a Puigdemont que és un “fugat”.

També dures han estat les crítiques de la candidata de la CUP, Laia Estrada, que recorda a Sánchez que Manos Limpias “no va néixer ahir”. Estrada ha evitat empatitzar amb el líder del PSOE perquè tot i que ara pateixi “el clavegueram del règim del 78”, en altres ocasions, diu, “l’ha utilitzat quan li ha calgut”.

Qui sí que ha empatitzat amb Sánchez, són els candidats d’ERC, Pere Aragonès; el número 3 de Junts per Barcelona, Josep Rull, i la candidata de Comuns Sumar, Jéssica Albiach. Tot i això, tampoc han estalviat en crítiques. “No és pròpia aquesta actitud. S’ha de venir plorat de casa”, ha etzibat Rull.

Aragonès diu que entén Sánchez “des del punt de vista personal”, però li recorda que a l’extrema dreta “se li ha de plantar cara sempre”. També Albiach ha demanat al president espanyol “resistir i passar a l’ofensiva” per no deixar la democràcia “en mans d’una dreta embogida”.

La entrada Les crítiques al temps de reflexió de Sánchez irrompen al primer debat de candidats i el PSC surt en defensa seva se publicó primero en El Triangle.

Atrapats en una espècie de sitcom, el vicepresident primer i responsable de l’àrea esportiva, Rafael Yuste, afirmava enfront de la porteria de l’habitatge de Laporta que no s’esperava cap notícia i l’assessor esportiu, Enric Masip, que va ser informat de la decisió final, en cap cas consultat, admetia les seves discrepàncies sobre la decisió ja presa. Finalment, per les circumstàncies, amb la premsa amuntegada a la porta de l’escala del president, va caldre precipitar un comunicat per a anunciar la continuïtat de Xavi i posar-li fi a un vespre de bojos.

En aquell moment, no obstant això, ja s’havien comès atrocitats paral·leles, com haver desviat l’atenció del transcendental partit de bàsquet, el primer de play-off dels quarts de final de l’Eurolliga enfront de l’Olympiacos grec. La necessària atenció de la junta sobre aquest partit va passar a un tercer pla, indissimuladament per part seva, reflex del seu habitual desinterès per la secció en particular i pel Palau en general. Segons es miri, una falta de respecte per part de tots els protagonistes del sainet al voltant d’una decisió prevista inicialment per dijous i que, certament, d’haver tingut un caràcter de veritable urgència s’hauria afrontat dilluns o dimarts.

Però el pitjor estava per arribar, la convocatòria precipitada d’una roda de premsa conjunta del president Joan Laporta i de l’entrenador, Xavi Hernández, per dijous a les 13.00 hores, que contraprogramada i arruïnava un altre acte propi del FC Barcelona, pràcticament únic en el món, consistent en la presentació del Barça femení com el primer equip europeu amb la seva imatge projectada en un avió de línia regular, convertint Vueling en un nou, poderós i atractiu patrocinador del futbol femení blaugrana fins a juny del 2026. L’acte, a celebrar en un hangar del aeroport del Prat, es disposava a mostrar un Airbus A320 de Vueling adornat amb els colors blaugrana i les imatges de les estrelles del femení, algunes de les quals, com Aitana Bonmatí, Fridolina Rolfö, Ingrid Engen, Patri Guijarro i Caroline Graham-Hansen, estaven convocades.

Per més que la roda de premsa de Laporta i Xavi s’hagués fixat per a les 13.00 hores i la presentació de l’aeronau blaugrana estigués anteriorment fixada per a les 14.30 hores, la trencadissa va ser total pel fet que, per raons operatives i de seguretat, la premsa acreditada havia de presentar-se a les 13.00 hores a la ciutat esportiva de Sant Joan Despí. És a dir, a la mateixa hora i lloc que la roda de premsa de Laporta i Xavi. Des d’allí, previ control de seguretat, la premsa havia de ser traslladeu en un bus especial fins a l’hangar dins de les instal·lacions aeroportuàries.

La majoria dels mitjans van acudir en massa a la ciutat esportiva de Sant Joan Despí abans de les 13.00 hores, encara que, evidentment, van optar per no pujar al transfer en direcció a l’aeroport, sinó que van quedar-se a registrar la compareixença del president i el renovat entrenador en l’enèsim reset del seu perfil, funció i objectius al capdavant de banqueta blaugrana, una cerimònia repetida, avorrida i tan recurrent que, certament, ja no se sap quina és la versió autèntica d’un entrenador tan multiforme, ambigu i massa contradictori, una espècie de maniquí operat des d’una precària intel·ligència artificial que Laporta vesteix i desvesteix, mou o oculta en funció del moment i de l’oportunitat.

Tant és així que Xavi ha aparegut davant la premsa al llarg d’aquesta temporada amb almenys quatre idearis diferents. El primer, ambiciós i optimista a l’estiu, anant per totes amb el mateix equip que havia guanyat la Lliga anterior, reforçat amb cinc fitxatges i despullat del llast definitiu de futbolistes com Ansu Fati, Eric Garcia, Umtiti, Dest o Lenglet. Després, al final de la tardor, malgrat haver-se classificat primer en la lligueta de Champions, com un tècnic de baixada i desorientat al qual Deco i Laporta van haver de rectificar alineacions i convocatòries, finalment per a res. Al gener es va produir el gran enfonsament de l’equip de Xavi, incapaç de percebre i arreglar l’enorme buit deixat per Gavi, lesionat setmanes abans, descarrilant en la Lliga i caient estrepitosament en la Supercopa d’Espanya i la Copa. Es va produir llavors una dimissió diferida, incomprensiblement tolerada per la junta, sense un euro per a trobar-li substitut -ni tan sols Márquez- i acompanyada d’una reacció de l’equip encara més delirant, tot i que bàsicament a causa de rebaixar el paper d’algunes vaques sagrades i deixar pas a dos nanos del planter, Lamine Yamal i Cubarsí, que ja es menjaven el món mesos abans malgrat la seva edat.

Tot plegat seria, així doncs, la demostració que el pla A de la temporada era el pitjor de tots. A Xavi se li atribueix el mèrit d’alinear dos adolescents, més Fermín i alguna altra revelació, quan segurament caldria amonestar-lo, a ell i a la Laporta, per no haver mirat abans cap a la Masia i haver-se embarcat en massa reforços de més que dubtosa necessitat, com els d’Íñigo Martínez, Oriol Romeu, Joao Félix i Joao Cancelo, perquè sembla que Gundogan s’ha pogut anar adaptant, més o menys.

En qualsevol cas, ni amb aquesta artilleria ni amb les actualitzacions de programari de Xavi l’equip ha pogut arribar al Bernabéu amb menys marge ni per rematar el PSG en un partit amb abundants errors infantils més enllà de la incidència dels arbitratges. El súmmum del surrealisme l’ha protagonitzat Laporta recompensant Xavi amb la continuïtat, malgrat no guanyar res, caure per golejada en totes les competicions i haver-se esborrat del seu lideratge després de perdre a casa davant el Vila-real i, més recentment, enfront del PSG, esgrimint una immaduresa i negligència superlatives, provocant la seva expulsió.

Laporta, en una altra ostentació, va canviar de guió quatre vegades en 48 hores des del clàssic, acorralat entre el rebuig de la junta i de part de la comissió esportiva cap a Xavi i la postura del tècnic de no renunciar a l’any de contracte signat un moment donat de la temporada. La trencadissa esportiva, excusada i distreta amb les protestes arbitrals de Laporta, com en els pitjors temps del victimisme històric i més ranci, ha deixat pas a la necessitat -mancant títols- de donar-li al barcelonisme una notícia d’abast diària, encara que hagi estat a costa de faltar-li al respecte a l’equip de bàsquet, pot ser que per la precipitació dels esdeveniments, i d’humiliar conscientment al femení, encavalcant la première del seu propi avió, un fet veritablement únic en el futbol europeu. La presentació de l’Airbus A320 del Barça femení no va merèixer ni una peça especial a Barça One perquè en realitat a Laporta li importa poc o res la secció que futbolísticament li està fent tanta ombra al primer equip, a Xavi i a ell mateix.

I el pitjor és que el serial Xavi no ha acabat, perquè queden partits i grans decisions a prendre, entre elles fitxatges per al staff en l’àmbit de la preparació física, un altre dèficit de l’imperfecte Barça de Xavi que, per a Laporta, continua sent l’entrenador ideal. Laporta hauria de prestar atenció al gir de la crítica, agra, que s’endevina entre els seus més lleials servidors a la premsa després del vodevil d’aquesta setmana entorn de l’entrenador. Xavi i el president es van quedant solos. Compte.

La entrada Laporta i Xavi perden suports per culpa del vodevil de la seva continuïtat se publicó primero en El Triangle.

La obertura de diligències va precipitar que, aquell mateix dia, Sánchez anunciés que cancel·lava la seva agenda temporalment per decidir si deixava el càrrec. Segons ha comunicat Hazte Oír, la seva querella complementa les tres denúncies presentades prèviament contra Gómez davant de la Fiscalia Europea, la Fiscalia General de l’Estat i l’Oficina Europea de Lluita contra el Frau.

La querella, segons difon l’ACN, vincula el desenvolupament laboral de Gómez amb “l’ascens polític del seu marit” i assenyala, de fet, que hi ha “indicis suficients per sostenir que la querellada s’ha prevalgut de la condició d’esposa del president del govern per establir relacions comercials i professionals amb diverses empreses i entitats”.

Hazte Oír ha assegurat que aquesta querella “és més àmplia que la denúncia presentada per Manos Limpias, ja que incideix en més fets suposadament delictius, i va acompanyada de diversa documentació procedent d’arxius públics”.

La entrada Hazte Oír també es querella contra Begoña Gómez se publicó primero en El Triangle.

El total de desocupats va créixer en 12.800 persones en tres mesos, fins a les 396.100. En canvi, en un any les llistes han perdut 32.400 aturats. El mercat de treball ha marcat un nou rècord d’un primer trimestre amb 3,78 milions d’ocupats i ha assolit la tercera dada més alta dels registres. El creixement en un any ha sigut de 192.200 empleats (+5,35%). Amb tot, entre gener i març l’ocupació ha caigut en 17.000 persones en comparació amb l’últim trimestre de l’any passat (-0,45%).

En el conjunt d’Espanya, la taxa d’atur va pujar cinc dècimes, fins al 12,29%, i el total d’aturats es va situar en 2,97 milions. D’altra banda, el nombre d’ocupats ha tornat a situar-se per sobre del llindar dels 21 milions (21.250.000) a inicis del 2024, però va registrar una caiguda de 139.700 treballadors respecte al trimestre anterior (-0,65%). En canvi, en un any s’han generat 615.800 feines (+2,98%).

Catalunya ha sigut la quarta comunitat autònoma que més ocupació ha creat en un any després de Melilla (+7,59%), Cantàbria (+6,4%) i Astúries (+5,74%), empatada amb Navarra (+5,35%).

Les dades publicades per aquesta EPA del primer trimestre del 2024 són les primeres amb les bases de dades dels últims tres anys actualitzades, fet que provoca que les comparacions amb les últimes notícies publicades no siguin possibles, afegeix la mateixa informació.

La entrada La taxa d’atur puja a fins al 9,48% al primer trimestre a Catalunya, que registra 12.800 desocupats més se publicó primero en El Triangle.

L’acord, segons ha informat el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, implica millores laborals i de seguretat en els treballadors penitenciaris per valor de 30 milions d’euros aproximadament. Hi haurà millores salarials i de jornada laboral, més mesures de seguretat i més formació. UGT, CCOO, IAC-CATAC i Intersindical havien convocat la vaga arran de la mort al març d’una cuinera de la presó de Mas d’Enric (Tarragona) a mans d’un reclús. Els sindicats CSIF i ACAIP s’havien desmarcat de la vaga.

Algunes mesures acordades impliquen millores retributives, millora dels torns horaris i compactació de la jornada laboral. Així, per exemple, el personal de vigilància farà cicles de sis dies: dos de treball i quatre de lliurança.

Altres punts de l’acord, segons els sindicats, són la revisió i modificació d’una circular del 2017 sobre l’aplicació del règim tancat, la substitució dels interns a les cafeteries per personal extern, la formació en defensa personal per a tots els treballadors penitenciaris.

També hi haurà canvis en la dotació, com la substitució de tots els equips d’intervenció al llarg del 2025, i sistemes de seguretat amb una nova partida de radiotransmissors i la incorporació de polsadors personals per a tots els treballadors que no duguin radiotransmissor, a més de la renovació dels equips de respiració autònoma. Es faran millores als equipaments i s’adequaran els centres als estàndards tecnològics actuals.

Es farà un estudi per aconseguir escàners corporals, es revisaran els protocols d’emergència i seguretat, així com el procediment disciplinari i sancionador. Es farà una valoració de les situacions de més risc on serà obligatori treballar en binomis, tant a l’àrea de règim interior com a rehabilitació. També es farà una prova pilot per la detecció i inhibició de drons i telefonia mòbil, els estris tallants es fixaran a les taules de treball i la matèria primera s’adquirirà ja tallada.

Pel que fa a millores laborals, s’ampliarà la borsa de treball en un mínim de 500 efectius, així com de les futures convocatòries. Per al personal de règim interior, els increments retributius suposen un increment del 13% al 22% del complement específic, cosa que pot augmentar el salari en uns 10.000 euros anuals. També es pagaran millor les hores extres i quan es treballi en festius o nits.

Per al personal d’administració es preveuen increments d’un 13% al complement específic, s’implantarà el teletreball en les mateixes condicions que la resta de personal de la Generalitat, i es farà una progressiva reconversió dels llocs de treball d’administratiu i d’auxiliar d’administratiu en llocs de treball genèrics d’oficina.

Per al personal de rehabilitació es preveu un increment del 13% del complement específic i s’equipararà salarialment els treballadors socials i els educadors socials, així com els seus comandaments.

Altres mesures que preveu l’acord són les polítiques d’igualtat de gènere, la creació d’una Escola de Formació Penitenciària i d’un cos especial de l’àmbit penitenciari, mesures per al personal major de 55 anys com ara la no assignació de tasques de protocol de seguretat o assignació a mòduls o àrees d’especial conflictivitat, i l’elaboració d’un catàleg per determinar llocs nous per la segona activitat. Finalment, hi haurà més formació especialitzada i itineraris professionals.

Aquest dijous s’ha celebrat la darrera reunió en el marc de la mediació laboral preceptiva davant de la vaga convocada després de la mort d’una cuinera a mans d’un intern de la presó de Mas d’Enric al març. Aquesta trobada ha estat la darrera de les quatre sessions de mediació celebrades els dies 18, 22, 24 i 25 d’abril amb els sindicats. Aquest espai de mediació ha canalitzat la negociació del segon acord de condicions laborals impulsat pel Departament de Justícia a finals de gener, un acord que no es renovava des de l’any 2006.

Segons el departament, les millores proposades per l’administració en el terreny laboral i de seguretat signifiquen un “reforçament significatiu” del model penitenciari català, centrat en la reinserció i la rehabilitació i el respecte per la dignitat i la seguretat de totes les persones, tant internes com treballadores.

Segons UGT, l’acord posa els professionals penitenciaris en el lloc que es mereixen, tant en matèria de condicions laborals, retributives i de mesures de seguretat. El sindicat afegeix que “una vegada més es demostra que la veritable lluita es realitza i es guanya finalment a les taules de negociació”. El sindicat remarca que l’acord s’ha aconseguit signar davant dels responsables del Departament de Treball, amb Funció Pública, i sota el paraigua d’una convocatòria de vaga general, fet que ha possibilitat que l’acord tingui rang de conveni col·lectiu, d’obligat compliment per a qualsevol administració, i que en cap cas podrà incomplir l’administració.

Marea blava critica els sindicats
En un altre comunicat, el moviment Marea Blava ha criticat UGT, CCOO, CATAC i la Intersindical i han exigit “la renúncia a la representació” dels màxims responsables d’aquests sindicats a les presons. Han lamentat el que consideren una “traïdoria” per negociar “d’esquena a la plantilla” i tirar endavant el Conveni Laboral i de Mesures de Seguretat “sense consultar als treballadors”.

Marea Blava ha explicat que la jornada de vaga que aquests sindicats havien convocat per aquest divendres tenia una previsió de seguiment pràcticament “nul·la” i que només deu delegats sindicals havien sol·licitat exercir el seu dret a vaga. “Marea Blava ni ha convocat, ni ha secundat, ni ha recolzat la vaga general de presons”, ha remarcat.

Ha assegurat que des del moment de la seva convocatòria ha entès que “darrere aquesta vaga hi havia interessos de recolzament i empara a la consellera (Gemma) Ubasart i al secretari de Mesures Penals, Armand Calderó” i també a un Govern “debilitat davant un escenari de procés electoral a la presidència de la Generalitat”. En aquest sentit, ha retret el “manifest engany” a les plantilles amb la coneguda com a “vaga a l’Aragonesa”.

Funcionaris penitenciaris fan una encartellada simbòlica
Paral·lelament, diversos treballadors de presons han dut a terme la matinada d’aquest divendres una encartellada simbòlica a llocs emblemàtics de Lleida, Tarragona, Figueres i Barcelona. Segons han explicat fonts d’aquests funcionaris, s’han escollit poblacions on hi ha hagut o encara hi ha centres penitenciaris en funcionament. De fet, a Barcelona els cartells es poden veure al voltant de la Model.

L’objectiu de l’actuació és fer visible el seu malestar envers la gestió del govern català liderat pel republicà Pere Aragonès. “ERC ha viscut quatre anys d’esquena a la realitat”, han apuntat en un comunicat en què han considerat que els republicans ho “esquerren tot”. Així, han avisat que han estat “quatre anys de deteriorament dels sectors econòmics estratègics, malbaratament de recursos i degradació del servei públic”, han apuntat.

En un escrit, han explicat que han decidit fer aquesta protesta coincidint amb l’inici de la campanya electoral perquè han afirmat que aquests comicis donen a la ciutadania “la possibilitat de trobar solucions”. Així mateix, han recordat que des del seu punt de vista el “conflicte” que va començar amb l’assassinat de la cuinera de Mas d’Enric a mans d’un intern “segueix” ben viu. Han reiterat que el “creixement de les agressions” a l’interior dels centres és continuat.

“Les presons són un servei públic essencial i costejat amb diners públics”, han recordat aquests funcionaris que han demanat “transparència” i enderrocar els “murs de vidre” per mostrar què passa dintre dels centres.

La entrada Els sindicats de presons desconvoquen la vaga després d’acordar amb Justícia millores per valor de 30 MEUR se publicó primero en El Triangle.

La darrera topada va tenir lloc després que Uber Eats hagi llançat la seva darrera campanya publicitària, a on l’exfutbolista lusità és l’estrella de l’anunci. Precisament, l’espot fa referència al famós cap de porc que es va llançar a la gespa del Camp Nou quan Figo va fer el seu retorn ja com a futbolista del màxim rival, el Reia Madrid. Figo, en l’anunci, diu això: “Ja han passat molts anys des d’aquell fatídic clàssic i, des d’aleshores, m’heu llançat gairebé de tot. Per a tots els que em trobeu a faltar, ja no heu d’esperar que tregui el córner perquè mengi porc, perquè a Uber Eats ja sabeu que podem demanar gairebé de tot. I, per celebrar aquest clàssic, han ficat el meu plat preferit. Això sí, si vas al partit, deixa el porc a casa”. Molts usuaris van reaccionar a l’anunci, alguns amb indignació i altres amb humor.

Entre els últims, Rufián afirmava: “En una setmana fitxa per Glovo”, fent referència a l’altra empresa de repartiment de menjar a domicili, competència directa d’Uber Eats. El comentari de Rufián no va trigar a reunir milers de ‘m’agrada’ a les xarxes.

Figo, però, decidia defensar-se amb un atac, i escrivia: “Parla el que només estaria 18 mesos xuclant del pot…”, fent referència a la promesa de Rufián d’abandonar el Congrés i tornar a Catalunya, deixant així el seu escó.

Però la cosa no acaba aquí. Rufián contraataca enllaçant una notícia de El PaísFi en què es poden consultar els terminis per presentar la declaració de la renda 2023-2024, fent referència als problemes amb Hisenda de l’exjugador de futbol.

La entrada Amb quin exjugador de futbol té Rufián una guerra oberta? se publicó primero en El Triangle.

Gràcies a aquesta casualitat, fruit del tractat d’amistat entre Espanya i els EUA, de 1953, entre Franco i Eisenhower, la construcció, habilitació i manteniment de la base, entre 1956 i 1959, va significar l’arribada de 4.500 treballadors d’arreu d’Espanya i Catalunya, i el més significatiu, que moltes famílies de Roses, no tinguessin que emigrar com ho van tenir que fer altres, per l’Any de la Fred.

Són molts els que m’han preguntat quina motivació he tingut en fer aquesta Exposició, ara ja itinerant. Doncs evidentment i d’entrada haver fet el servei militar en aquesta base i copsar al seu dia (1971-72) el pas dels americans per aquest indret, situat al bell mig del cap de Creus.

Periòdicament he anat tornant, però no es va desencadenar el pas a l’acció fins que vam celebrar fa un any i escaig, el 50è aniversari de la nostra promoció, que ens va tornar al Pení. Quan vaig veure novament que tota la zona baixa de la base està abandonada (ara queda reduïda al cim amb el radar i l’estació de seguiment) i amb avençat estat de deteriorament, vaig pensar quina llàstima que ni institucions ni societat civil s’hagin posat d’acord en pressionar en la recuperació per a usos civils d’aquesta part abandonada, com a Ràdio Liberty. Refeta, es podria convertir en un espai polivalent gestionat per un consorci de l’Estat, Generalitat, Diputació de Girona, Parc Natural del Cap de Creus i els ajuntaments que tenen els seus termes a tocar del Pení.

Ja va haver-hi un intent farà uns 12 anys, que no va reeixir. El ministeri de Defensa, llavors del PP, no tenia cap intenció, ni pressupost, per fer una deconstrucció (com es va fer amb el Club Méditerranée) i menys encara per una rehabilitació parcial. I avui, juntament amb el MITECO i amb un govern del PSOE? El Pení ens interpel·la per poder fer, entre altres, un centre d’interpretació-museu del que ha sigut la base des de 1956 i dels masos abandonats del Pení; un observatori del canvi climàtic a la Mediterrània occidental (doncs per aquí ens venen ja i vindran moltes anomalies i mals de cap, que alguns ignoren), un centre d’interpretació i documentació dels camins transhumants i carrerades del cap de Creus, doncs som una potència en quilòmetres de pedra seca, res a envejar a Menorca…Però com la realitat és la que és, rescatem de moment la petjada humana d’aquells anys amb l’Exposició, mentre constituïm  “Amics del Pení i Cap de Creus”.

Una nova associació que s’ha presentat en públic a Roses el passat 21 de març, amb la voluntat de presentar-se a altres localitats del cap de Creus, per tal que tothom se senti partícip d’aquesta iniciativa que pretén ser, més que una associació, un pal de paller per a totes aquelles persones i entitats que se sumen a la iniciativa i declaració per tal de recuperar per a usos civils (públics), la part abandonada de la base militar EVA nº 4, de l’Exèrcit de l’Aire.

Certament, la iniciativa és de llarg recorregut. I per tant requerirà de molta paciència, mirada llarga i voluntat de sinèrgia, per damunt de posicionaments particulars. Incloent els polítics. És per aquesta raó que abans de presentar-la a partits i institucions, es vol hi hagi el màxim d’adhesions del teixit associatiu; a hores d’ara, una vintena d’associacions i un centenar de persones. En una segona fase, ja ho proposarem als ajuntaments del cap de Creus.

Els “Amics del Pení i cap de Creus”, tenen com a centre de la seva activitat les persones que han viscut i treballat al Pení i cap de Creus, les que hi viuen i treballen tot l’any i les que esperem fruit d’aquesta iniciativa acabin vivint i treballant aquí, també, tot l’any. I com no, les que ja han treballat prou i ja jubilades, necessiten d’una bona qualitat de vida per poder arribar a longeves.

La entrada Passat i futur del Pení al Cap de Creus se publicó primero en El Triangle.

Els mateixos mitjans que han recollit aquestes informacions han destacat que la compareixença d’Illa pot afectar els resultats del seu partit, el PSC, en les eleccions al Parlament. En canvi, han ignorat una informació que només El Confidencial i EL TRIANGLE han publicat darrerament sobre la implicació del candidat d’ERC a la presidència de la Generalitat, Pere Aragonès, en una tèrbola compra de mascaretes que va costar 35 milions d’euros a les arques públiques catalanes. En aquesta operació també hi va estar implicat l’aleshores president de la Generalitat, Quim Torra. Quan es va produir aquesta compra polèmica Aragonès era vicepresident del govern i conseller d’Economia i Finances.

Als inicis de la pandèmia, el març del 2020, l’Institut Català de la Salut (ICS), que depenia del Departament de Salut, dirigit per Alba Vergès aleshores i a partir del maig del 2021 per Josep Maria Argimon, va comprar mascaretes i material sanitari a l’empresa Basic Devices, propietat de l’empresari Roger Parellada, per valor de 35 milions d’euros i va fer el pagament per avançat. El Departament d’Economia i Finances que dirigia Aragonès va bloquejar el pagament i va presentar una denúncia per estafa davant els mossos d’esquadra. La va retirar tres dies més tard, però. Parellada va explicar en una comunicació als seus socis, segons va publicar El Confidencial, que havia telefonat Carola Miró, dona de Quim Torra, perquè l’ajudés a desbloquejar el pagament, cosa que es va produir dos dies després de la telefonada. Mentre els diners van estar bloquejats al Banc de Sabadell, l’empresari i comissionista va qualificar els seus interlocutors al Departament d’Economia d’“impresentables” i, fins i tot, va anunciar mesures penals pel bloqueig del compte.

El bloqueig del pagament es va produir perquè l’aparell administratiu d’Economia i Finances va alertar que Basic Devices mai no havia tingut uns ingressos tan alts ni tenia un historial conegut en operacions d’aquest tipus. L’any 2022, l’Oficina Antifrau va investigar aquest compra de mascaretes i material sanitari i va considerar “temerari” que es paguessin tants diners a una empresa que en aquell moment tenia una activitat residual, estava domiciliada en un local buit on no hi treballava ningú. Antifrau va concloure que la Generalitat havia assumit “un risc no controlat” i va remetre l’expedient a l’Agència Tributària pel “risc tributari” de l’operació.

En aquell moment, l’oasi mediàtic català es va tornar a posar de manifest pel que fa a la manca de crítica a la gestió del poder independentista i cap mitjà de comunicació va fer-se ressò d’aquest escàndol. Ara, quatre anys després, el silenci dels mitjans catalans és més simptomàtic del deteriorament de la professió. No encaixa amb el dret a la informació dels catalans que quan es posa en el punt de mira un ministre català per la seva participació en la compra de mascaretes durant la pandèmia s’ignori que el president i el vicepresident de la Generalitat en aquell moment van estar implicats en una operació tèrbola com la que va beneficiar Roger Parellada.

Quan EL TRIANGLE ha explicat la implicació de Pere Aragonès en aquella operació, el secretari de “Compliment Normatiu” d’ERC, Lluís Mombiela, va publicar, el passat 22 de març, aquest missatge a X: “És EL TRIANGLE! La mandanga socialista del Covid amb Illa al capdavant i resulta que el tacat serà Aragonès?”. Doncs sí, senyor Mombiela, Aragonès té aquesta taca i la comparteix amb Torra. Encara que a TV3 i a la resta de mitjans que haurien d’informar els catalans no la sàpiguen o no la vulguin veure.

La entrada L’oasi mediàtic català oculta la compra tèrbola de mascaretes que afecta Quim Torra i Pere Aragonès se publicó primero en El Triangle.

Els vuit partits amb representació a l’hemicicle de la legislatura ja caducada s’hi han referit, alguns per donar suport al cap de l’executiu estatal, d’altres per retreure-li victimisme i tacticisme polític.

El PSC ha recordat que els presidents “s’escullen a les urnes i no als despatxos”, mentre que ERC ha acusat Sánchez de “flaquejar” i Junts ha advertit que per afrontar l’embat de l’aparell de l’Estat s’ha de venir “plorat de casa”.

La entrada Tret de sortida de la campanya catalana marcat per Sánchez se publicó primero en El Triangle.

Tot plegat, a les portes de la campanya del 12-M, la campanya s’inicia aquesta mitjanit, carrera que comença amb un horitzó incert i sacsejat pel moviment a la Moncloa.

A l’espera de qualsevol novetat, el dia ha derivat en una successió de ministres, líders sindicals o socis d’investidura exhibint suport al president.

Sánchez, per la seva part, ha mantingut un hermetisme absolut, només trencat per algunes filtracions sobre com va gestar la carta on es donava fins dilluns per decidir el seu futur.

La successió d’acusacions, reaccions, retrets i especulacions que ha despertat el pas inèdit de Sánchez anunciant la seva retirada temporal de cinc dies no ha tingut un impacte destacat a les borses ni entre l’empresariat. De fet, l’Ibex-35 ha registrat guanys durant bona part del dia, especialment després de la seva obertura, quan els inversors havien de valorar la nova situació política a l’Estat. Tot i això, ha tancat el dijous amb un lleuger retrocés del 0,4% que els analistes han atribuït a unes males dades del PIB conegudes avui i, en menor mesura, a la incertesa política.

Tampoc el gran empresariat -avui hi havia actes d’empreses com el Banc Sabadell o Repsol- ha entrat a valorar directament un panorama polític que, previsiblement, continuarà marcat tot el cap de setmana per una sola incògnita: què passarà dilluns?

La entrada L’esquerra fa costat a Sánchez mentre el PP eleva el to a les portes de la campanya del 12M se publicó primero en El Triangle.