Teresa Villa, nascuda a Barcelona, va perdre la feina als 57 anys i buscava eines per tornar al món laboral. “Va ser un cop fort, però estava animada a fer formació per tornar a treballar”, segons explica a EL TRIANGLE. Denisa Dragoi, una noia de vint anys i d’origen romanès, havia marxat al seu país a estudiar, i quan va tornar a l’Hospitalet a veure la família no tenia clar què fer. “Li vaig comentar a la meva mare que no volia tornar, i ella em va dir que si volia quedar-me, havia d’estudiar o treballar. Jo no tenia plaça per a aquell curs a l’institut i em van parlar d’una formació que feien al barri”, segons relata a EL TRIANGLE.
Totes dues estaven disposades a formar-se per aconseguir una feina i un sou digne, i la tecnologia els ha obert les portes a ocupacions que mai s’haurien imaginat.
Actualment, la Teresa és programadora full stack junior, i ens explica: “Soc capaç de fer pàgines web amb plataforma de pagament, i tot allò que requereixi una web bàsica i més. La formació amb l’entitat Factoria F5 ha estat una experiència molt enriquidora; he perdut pors; m’he empoderat, i veig opcions d’inserció. Ara em fan seguiment, participo en sessions de networking i em sento molt acompanyada”. La Teresa, juntament amb altres companyes de la formació, està creant un club de programadores “per donar suport a dones que vulguin introduir-se en aquest món, donat que és un sector on hi ha una gran bretxa de gènere i també una bretxa d’edat”.
En declaracions a EL TRIANGLE, Eduardo Mesa, responsable d’escoles de Factoria F5 a Catalunya, explica que cada curs beneficia unes 24 dones de perfils vulnerables, com poden ser dones víctimes de violència masclista, dones migrades, dones soles amb fills a càrrec o dones amb dificultats d’inserció laboral. A banda de la gratuïtat del curs, el programa contempla canguratge, escola matinera i suport psicològic, gràcies a la col·laboració de la CIBA de Santa Coloma de Gramenet, que acull les classes presencials.
Eduardo Mesa destaca que el grau d’inserció laboral de les dones participants ronda el 80%, perquè hi ha molta demanda tecnològica. “És un sector on 40.000 llocs de treball a tot Espanya es deixen de cobrir perquè manquen perfils laborals”, segons Mesa. Per tant, el projecte FemCoders_F5, que finança Google.org Impact Challenge for Women and Girls, “empodera dones que no podrien accedir a aquesta formació i ajuda a feminitzar el sector, a la vegada que cobreix les necessitats de les empreses que no troben aquest talent júnior al mercat laboral”.
FemCoders_F5 ha estat viable durant els primers quatre anys, gràcies al suport de Google.org, i ara cerquen nou finançament. El guardó que van rebre fa poques setmanes de mans de la patronal del Tercer Sector Social de Catalunya, La Confederació, els anima a tirar endavant. “El Premi de La Confederació 2023 en la categoria de Transformació Social ens ajudarà molt a escala de reputació i d’imatge de marca. El reconeixement dona més solidesa al projecte per buscar finançament”, afirma.
El projecte Innova TIC, de la Fundació Sargim, també va ser premiat en la categoria de Transformació Social, i s’ha convertit en una eina molt potent d’empoderament i de contractació de joves que ni treballaven ni estudiaven a la ciutat de l’Hospitalet de Llobregat. Denisa Dragoi va ser la primera noia que va participar en el programa, i ara és una experta en la gestió de tràmits amb les administracions públiques. “Mai havia fet tràmits ni havia treballat de cara al públic. Em van formar per ajudar a tramitar cites, i ara ja faig instàncies, ajudo a tramitar certificats de naixement o gestiono cites per a les ambaixades per regularitzar papers”, explica.
Innova TIC ha permès que joves de l’Hospitalet, d’entre 16 i 25 anys, ajudin a fer tràmits als seus veïns i veïnes. Robert López, director de la Fundació Sargim, explica que “estem formant joves vulnerables i després els oferim un contracte laboral en punts d’informació digital de la ciutat. Estan acompanyant la població a aprendre a fer aquests tràmits i ells s’han convertit en líders comunitaris apreciats i estimats per la gent”. Des de la seva creació, 8.500 persones han passat pel servei, i els joves han impulsat sessions o píndoles formatives on han participat més de mil persones. Un tret diferencial del programa és que els joves atenen en la llengua materna de molts usuaris, ja que parlen àrab, romanès, anglès, francès, català o castellà, i ho fan amb un llenguatge entenedor i proper.
La digitalització s’ha introduït tan ràpidament, després de la pandèmia, que “molts tràmits ni són accessibles i ni tenen un llenguatge entenedor”, segons López. ”És molt important escoltar la gent i ajudar-la el màxim possible per trobar solucions. Una vegada em va venir una dona que no tenia accés a la targeta del Bonàrea per accedir a aliments, i vaig cercar per internet tots aquells programes que li poguessin anar bé”, relata la Denisa. A aquest servei, però, no només hi acudeixen persones vulnerables, sinó que molta gent jove, considerada nativa digital, demana acompanyament perquè percep una barrera tecnològica amb l’administració.
*Pots llegir l’article sencer al número 1554 de l’edició de paper d’El Triangle.
