El procés fa anys que s'ho menja tot, a la política catalana. Des del 2012 es fa més que complicat parlar de serveis socials, d'educació, de llistes d'espera o d'infraestructures. Aquests temes només salten a la palestra si darrere hi ha un greuge de l'Estat que justifica augmentar el victimisme dels catalans. Aquesta realitat és coneguda per tothom, i els polítics no independentistes són els primers a remarcar-ho.

Però la cosa s'ha fet tan evident que fins i tot els diputats sobiranistes comencen a pensar que potser el procés està ocupant massa espai. Fa només uns dies, Madrid anunciava una nova reducció d'impostos, una modulació en successions i que retocaria els trams d'IRPF.

Al bar del Parlament, el mateix dia que l'anunci copava diaris, dos diputats de JxCat i Esquerra que esmorzaven comentaven amb lament que a Catalunya no poden fer el mateix que a Madrid i guanyar adeptes o fer girs ideològics amb els impostos. "Quin gust poder jugar amb els impostos, tu!", li deia l'un a l'altre. "Si és que així es veu més la política i la gent ho nota tot més", replicava l'altre. Poc després, però, tornaven a parlar de la investidura, de Brussel·les i de la CUP.