És absolutament falsa i només aparent la pretesa sensació de control i autoritat oferta pel director esportiu del FC Barcelona, Albert Soler, al desposseir del seu càrrec Pere Gratacós, fins divendres passat responsable de Relacions Institucionals Esportives amb la Federació Espanyola de Futbol. Pere Gratacós va caure fulminat després d'unes declaracions en les quals, realment, només afirmava que sent Messi el millor del món, companys com Iniesta, Neymar, Suárez o Busquets multiplicaven el seu rendiment. No va ser el que va dir sinó com ho va dir i l'inoportú moment en què ho va dir.

Albert Soler, però, no havia exhibit aquesta mateixa contundència, més aviat al contrari, el dilluns anterior quan quatre dels cracs es van negar a viatjar a Zuric ala gala The Best de la FIFA, o quan el davanter Luis Suárez, un empleat del club com Pere Gratacós es miri per on es miri, va increpar el CEO Òscar Grau per haver apel·lat al "sentit comú" a l'hora de plantejar la renovació de Leo Messi.

Aquesta setmana tràgica barcelonista des de l'aspecte comunicatiu i mediàtic només és la mínima expressió de la manca de lideratge en el govern intern del FC Barcelona, avui dia veritablement exposat a noves i pitjors conseqüències que els episodis de desconcert recentment viscuts.

En el fons, Albert Soler no va saber ni va poder controlar la crisi del viatge a Zuric com era la seva feina i plena responsabilitat. La crisi va començar després de l'empat de Lliga a Vila-real (1-1) el diumenge dia 8 de gener, quan els convocats per representar el club a la gala de la FIFA –Messi, Suárez, Iniesta i Piqué– li van comunicar la seva intenció de quedar-se per entrenar-se dilluns i així preparar millor el partit de Copa del Rei de dimecres dia 11 amb la missió de remuntar el 2-1 de l'anada a San Mamés contra l'Athletic.

Soler va convocar una reunió d'urgència amb els capitans per dilluns al matí. Hi estaven citats el president Josep Maria Bartomeu i el vicepresident esportiu Jordi Mestre. No obstant això, Bartomeu ni va aparèixer ni va respondre a les trucades realitzades a primera hora, i va deixar en mans del primer executiu de futbol la resolució del conflicte. No en va ser capaç, ja que els jugadors ja havien pres la decisió i resolt que aquest cop prioritzaven l'entrenament i la recuperació al teatre mediàtic d'una gala, com la de la FIFA, certament artificial i intranscendent a tots els efectes futbolístics.

La contramesura va ser l'enregistrament d'un vídeo de disculpes, desafortunat i grotesc, protagonitzat pel capità Andrés Iniesta, el qual a més va traslladar les excuses del vestuari als jugadors del Reial Madrid. Albert Soler, com a precaució, es va quedar a Barcelona a cobert per no compartir avió i ridícul amb el president i la resta de l'expedició directiva. 

LLEGEIX EL REPORTATGE COMPLET A L'EDICIÓ EN PAPER D'EL TRIANGLE D'AQUESTA SETMANA