Feminisme, encara
Fins al darrer sospir, la Carme Cachón va reclamar la igualtat entre homes i dones; en l’última entrevista, concedida a Miami a Caracol Radio abans
Gasetiller, escrividor i guionista. Com deia Calders, “vaig néixer abans d’ahir i ja som demà passat. Ara només penso com passaré el cap de setmana”.
Fins al darrer sospir, la Carme Cachón va reclamar la igualtat entre homes i dones; en l’última entrevista, concedida a Miami a Caracol Radio abans
Deia el còmic Dani Mateo en el programa d’humor El Intermedio de la televisió privada La Sexta: “El Valle de los Caídos alberga la cruz
Aviat farà sis anys que ETA va anunciar el cessament definitiu de la seva activitat armada. Molt temps després, massa en aquests casos, ETA diu
Vagi per endavant que no tinc res en contra del periodista Vicent Sanchis, ans al contrari, li admiro subordinades i deixos; de fet, no tinc
Explica el psicòleg Barry Schwartz que l’excés d’oferta en la societat actual, lluny de socórrer al ciutadà, acaba creant-li ansietat i estrès crònic. En periodisme
És impagable la descripció que d’en Fèlix Millet feia després d’esclatar l’escàndol del Palau de la Música el seu germà Xavier; explicava que quan el
El que està passant amb els borbons recorda la frase del poeta Publio Siro: “L’absolució del culpable és la condemna del jutge“… El cunyat de
El Jordi Évole es va fer famós encarnant El Follonero (Una altra cosa i Buenafuente), un tipus peculiar que assegut entre el públic dels xous
Deia Voltaire que “la gratitud té poca memòria“… No el conec més enllà de dues conferències i de veure’l per televisió. Per tant, desconec si
Com en el seu dia el nen del conte de Hans Christian Andersen “El vestit nou de l’emperador”, però a les bressoles del segle XXI,
Ni el més traçut dels guionistes hauria compost un diàleg tan hilarant com aquest: Fiscal: ¿En su intervención usted llamó a “per fer una truita
L’analista internacional veneçolà Moisés Naím, autor de “El fin del poder”, descrivia en l’entrevista de la contra de la Vanguardia els límits del poder amb
Es miri per on es miri, convindran amb mi que les manifestacions públiques favorables al procés independentista s’han desenvolupat fins ara amb exquisida pulcritud; em
Benvolguda Teresa Torres –mediàticament coneguda com la iaia de Podemos. Celebro el teu toc d’atenció als aprenents de pimpinela Pablo Iglesias i Iñigo Errejón. Tot
La renuncia d’Aznar a la presidència d’honor del PP fa de cirereta d’un any (2016) farcit d’històries (i histèries) fins a l’empatx. L’anunci em transportà
Si per l’independentisme català fos, el procés s’hauria acabat just abans de començar. Però sempre hi ha algun bon samarità a l’altre cantó de l’Ebre
La presumpta estafa del pare de la Nadia m’ha fet pensar en un clàssic de la literatura espanyola, el Lazarillo de Tormes; de com el
Ja ho diu aquella vella i anònima màxima del periodisme groguenc: “No deixis que la veritat t’espatlli una bona noticia“. Amb el pas del temps,
L’infart no sembla pel Partit Popular un culpable suficient per carregar-li la mort de la Rita Barberà, i ha obert cacera de sospitosos: els mitjans
La Rosa va envellir, un privilegi que no tothom assoleix i al que la majoria aspira. Però, segurament la Rosa encara volia envellir més o,
Donald John Trump, autoproclamat ‘Mister Brexit’, era aquell manefla que, segons gurus de mig món, mai dels mais guanyaria les primàries republicanes. I les va
Deia amb acostumat encert John Lennon (per qui reivindico un Nobel de literatura a títol pòstum) que “la vida és allò que passa mentre estàs